L'Audiència de València ratifica la imputació de Jorge Bellver en el 'cas Azud': no veu prescripció ni nul·litat
Els magistrats veuen motivada la seua investigació pels presumptes delictes de prevaricació i suborn a funcionari públic tot i que estiguera aforat.
Més informació: La imputació de Jorge Bellver per Azud, en mans de l'Audiència de València: demana la nul·litat que la Fiscalia rebutja
L'Audiència de València ha ratificat la imputació del director general de Transparència, Jorge Bellver, en el cas Azud. No veu prescripció dels presumptes delictes ni nul·litat. Tampoc creu que l'acte en què el citava com a investigat fora nul de ple dret. Així doncs, rebutja el sobreseïment.
La resolució, avançada per Levante-EMV i a la qual ha tingut accés EL ESPAÑOL, desestima el recurs interposat per l'actual alt càrrec de la Generalitat. Considera que els pronunciaments tant de la Fiscalia Anticorrupció com del jutjat d'Instrucció número 13 recullen "de forma motivada" fets i delictes "no només de prevaricació, sinó de suborn a funcionari públic".
L'Audiència argumenta que el termini de prescripció atén al delicte més greu, que en aquest cas és el de suborn a funcionari públic i que seria de 15 anys. Aquest contempla una pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de 7 a 12 anys.
A més, assenyala que l'acte d'1 d'octubre de 2019 en què se'l tenia per imputat és "perfectament vàlid i no mereix ser declarat nul de ple dret" com demanava Bellver.
L'actual director general de Transparència, a més d'exregidor a l'Ajuntament amb Rita Barberá i exdiputat autonòmic, va recórrer el passat març diverses resolucions del jutjat alhora: l'acte de 2019 que el tenia per investigat, la citació en qualitat d'imputat de l'octubre passat i la providència contrària a que poguera recórrer aquesta darrera decisió.
La investigació de Bellver es va produir per l'anomenada 'Operació col·legis', una de les ramificacions més importants de la causa d'Azud (centrada en comissions a canvi de favors urbanístics dins de l'Ajuntament de València durant els governs de Rita Barberá).
Aquesta subtrama apunta que el consistori va aprovar una permuta per lliurar diverses parcel·les edificables a una mercantil de l'empresari Jaime Febrer, un dels principals investigats.
Va ser a canvi que aquesta assumira un deute milionari que el consistori tenia amb diverses congregacions religioses.
L'intercanvi, d'acord amb el jutjat d'Instrucció número 13 de València, la Fiscalia Anticorrupció i la Guàrdia Civil, es va fer adjudicant 'a dit' els terrenys a l'empresari per un valor molt inferior al que realment tenien, de manera opaca i saltant-se els procediments legals per evitar la concurrència.
En tota aquesta operació, la investigació va assenyalar des dels seus inicis la participació de Bellver, que en aquella època era regidor d'Urbanisme a l'Ajuntament de València.
A més, la UCO va considerar que hauria estat premiat per l'empresari de la construcció Jaime Febrer, presumpte cap del cas, amb rellotges de luxe a canvi de afavorir-lo en els seus interessos urbanístics.
Aforament
Bellver, qui va negar en el seu recurs qualsevol participació en aquesta operació, va demanar que es declarara nul l'acte de 2019 que el tenia per investigat perquè en aquell moment estava aforat. En ser diputat fins a 2023, sostenia que la jutgessa titular mancava de competència efectiva per investigar-lo.
També va considerar nul·la la resolució d'octubre de 2025 que el citava en qualitat d'imputat, aquesta vegada ja quan havia deixat d'estar aforat. Aquell acte del jutge substitut, va afirmar, mancava de fonamentació, no feia "la més mínima referència a quins eren els indicis" que ho justificaven després de vuit anys d'instrucció i es limitava "a la remissió a l'escrit del Ministeri Fiscal". Si és nul l'acte de 2019, també ho seria tot el que en depenguera, incloent aquesta providència, va dir.
La petició de nul·litat la va estendre igualment a la decisió del jutjat d'inadmetre un recurs contra la citació com a imputat. Entenia que va vulnerar el dret de defensa.
El recurs va incloure una darrera al·legació. En l'escenari que totes aquestes resolucions del jutjat es consideraren vàlides i a nivell indiciari es poguera atribuir a Bellver participació en algun fet de caràcter il·lícit, els fets, va comentar, es remunten a 2007. Motiu pel qual estarien prescrits. Per tot això, va demanar el sobreseïment de les actuacions.
Es "desconeixia" l'aforament
Anticorrupció va admetre que quan es va dictar l'acte de 2019 que el tenia per investigat "es desconeixia" per part de la jutgessa i del Ministeri Públic que fora diputat i, per tant, estiguera aforat.
Quan se'n va tindre coneixement, va explicar la Fiscalia, es va seguir la investigació per fets que no només afectaven Bellver i se li va oferir la possibilitat de personar-se. I, ja en el moment en què va deixar d'estar aforat, se'l va citar com a imputat.
Resolució "motivada"
L'Audiència ha rebutjat ara el recurs de Bellver. És, diu, una resolució judicial motivada tot i que no s'advertira aleshores -es desconeixia la seua condició d'aforat com a diputat a Les Corts- ni posteriorment la concurrència d'"un nivell d'indicis qualificat" que justificara l'elevació a la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana de l'exposició raonada.
Així, apunta que la complexitat de la causa d'Azud justificava la realització del que s'anomena “algunes mínimes indagacions” sobre Bellver -una vegada es va saber que estava aforat- per a recopilar la necessària base indiciària que sustentara una eventual exposició raonada al TSJCV -únic òrgan competent per investigar-lo-.
Tanmateix, mentre el jutjat no assumisca la imputació -és a dir, la faça pròpia considerant que està recolzada per indicis sòlids-, no serà necessari elevar aquesta exposició raonada, comenta l'Audiència.
Des d'aquesta perspectiva, prossegueix, l'article 118 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (Lecrim) fa possible que Bellver haguera pogut comparèixer a prestar declaració o que s'haguera personat en la causa com a imputat en un procés del qual es podien derivar responsabilitats penals contra ell una vegada que va rebre la notificació de la citació.
Tanmateix, va optar "legítimament sens dubte", recorden els magistrats, "per no acudir a aquesta via que expressament li fou oferida". Així les coses, assenyala, quan a instàncies de la Fiscalia se'l cita a declarar en qualitat d'investigat "es realitza amb la documentació completa obtinguda de l'Ajuntament de València i d'altres particulars, ampliant-se la càrrega indiciària existent respecte a uns fets delictius que l'afectaven a ell i a altres".
Una data en què ja no ostentava la condició d'aforat -havia deixat de ser diputat autonòmic- i, per tant, ja no era necessari que el jutjat elevés l'exposició raonada al TSJCV.
