El calvari de Chelo davant les crisis del seu fill amb trastorn esquizoafectiu: "L'estime, però la meua vida corre perill"
Esta mare valenciana denuncia la vulnerabilitat que travessa i demana ajuda perquè "estiga en un lloc on el cuiden".
Més informació: L'impacte econòmic de les malalties mentals en menors de 20 anys es dispara un 26,4% des de la Covid
La història de Chelo Alberola és la d'una mare que ja no pot més davant les creixents crisis violentes del seu fill, que patix un trastorn esquizoafectiu. "L'estime", assegura la dona a EL ESPAÑOL, però és conscient que no pot tornar a casa. Ja no és segur.
Chelo, que fa tot just nou mesos es negava a acceptar la situació, ha hagut de demanar ajuda perquè ingressen el jove en algun centre on puga tractar-se o la seua vida "correrà perill". "És o la seua vida o la meua, si torna a casa, estaré en perill de mort. Segur", afegix.
Té 61 anys i és professora de Física i Química en un institut. Destaca que el seu fill, de menut, "era molt intel·ligent" i que va ser en l'adolescència quan va començar a ser més rebel i a "tindre alguns comportaments estranys".
Abans de complir els 20, li van diagnosticar un trastorn esquizoafectiu, és a dir, travessa períodes de depressió i de psicosi. Ha estudiat de manera intermitent i ha intentat fins i tot traure's una carrera universitària, però els constants ingressos psiquiàtrics (fins a 20) li ho han impedit.
Ara té 34 anys i viu en una casa adjunta en la mateixa propietat en el xicotet poble El Palomar, en la província de València.
Des de 2025, ha patit múltiples crisis en les quals ha destrossat el motor de la reixa d'entrada a la casa i les càmeres de seguretat, ha tallat quatre vegades la fibra òptica, ha furtat les claus del cotxe o el telèfon mòbil, ha punxat les rodes dels vehicles i ha furtat diners i tota la documentació útil de sa mare i la parella d'esta.
La roda del cotxe punxada
"Fins ara només trencava coses, però ha pujat de to i el seu comportament ha empitjorat de manera exponencial", denuncia esta mare, que alerta del perill, especialment després de l'últim brot, després del qual la Guàrdia Civil va detindre el jove, que romana ingressat a l'hospital a l'espera de juí.
El passat divendres 28 d'agost, segons relata Chelo, a les 16.00 hores, els va deixar tancats dins de la casa, va agarrar una botella de cloroform i amb una maça molt pesada va intentar trencar el gran finestral de vidre que hi ha al costat de la porta principal de l'habitatge. "Vaig telefonar a emergències i els vaig dir: 'El meu fill ens vol matar, necessitem ajuda urgentment'", explica.
Chelo, que desconeix realment si el seu fill és conscient dels seus actes durant estes crisis, relata amb pavor que, en estar tancats, existia el perill real que poguera trencar finalment el vidre, llançar el cloroform i calar foc a la casa.
La maça i el pot de cloroform de l'últim atac
Uns mesos abans, en un juí per amenaces, va ser ella qui va rebutjar mesures de protecció i va assegurar que el seu fill "no anava a fer-li res", però davant l'últim brot es va vore obligada a demanar una ordre d'allunyament. "Ara sóc jo la que ho demana, vull viure i he de viure, perquè si no ningú es preocuparà perquè ell estiga bé", apunta.
El principal problema és que el jove es nega a seguir el tractament. Segons recullen els informes psiquiàtrics als quals ha tingut accés EL ESPAÑOL, "posa dificultats per al manteniment del tractament", cosa que impedix trobar l'equilibri necessari.
D'ací que la violència continue escalant graó a graó i Chelo denunciara el seu cas, com va avançar Levante. Va iniciar el procés judicial de mesures de suport en 2025 el Tribunal d'Instància d'Ontinyent, quan el seu estat es va començar a deteriorar.
Batalla judicial
"Al principi no vaig tindre cap resposta, fins que vaig enviar una carta al Consell Superior del Poder Judicial i l'endemà, el Jutjat em va telefonar", relata a este periòdic.
Va començar aleshores el que per a ella ha sigut un calvari de burocràcia, de recollida d'informació i d'intentar tocar totes les portes, amb poc d'èxit, ja que encara "continua esperant una solució" per part de la justícia i de l'Institut Valencià de Serveis Socials (IVASS), on telefona pràcticament cada dia.
Chelo destaca i agraïx el suport de la Guàrdia Civil, de la psiquiatra del seu fill, de la treballadora social de l'hospital i fins i tot de l'alcalde del seu poble, però lamenta que s'ha trobat amb altres professionals, com la treballadora social del municipi, que "només han retardat el cas".
Chelo a sa casa
"Quan el meu fill es va assabentar que havia iniciat el procés es va produir la primera amenaça de mort", assenyala Chelo, alhora que explica que la relació entre els dos, però, es va trencar definitivament fa dos mesos.
Segons els informes mèdics, el jove de 34 anys mostra una sintomatologia delirant de contingut persecutori, de vigilància i de grandiositat. Tot això agreujat per una absència de consciència de la malaltia i per episodis d'agressivitat.
"Este pacient, tot i que no presenta gran deteriorament cognitiu, necessita ajuda, supervisió i suport i presenta un elevat risc de reagudització", resa l'últim estudi psiquiàtric, que certifica un mal pronòstic "per les últimes reaguditzacions, la impossible convivència amb els familiars, la poca consciència de malaltia i la reticència a mantindre el tractament".
Davant esta situació insostenible, Chelo continua lluitant sola, sense el suport del pare segons la seua versió. Passa els dies, tancada a casa, fent escrits, telefonant al jutjat i anant d'un lloc a un altre per reclamar que ella puga estar segura i que el seu fill reba els tractaments que necessita per a recuperar-se.
