Com aglutinar el vot de descontent del PSPV: el debat dins de Compromís sobre els independents en les llistes
El partit reprendrà en setembre les negociacions internes sobre com acudir a les eleccions.
Més informació: Aliances, llistes i primàries: els tres grans fronts que debat Compromís per a 2027 després de la tornada de Mónica Oltra
Setembre es presenta per a Compromís com el mes en què reprendrà les negociacions a la interna sobre com acudir a les eleccions: des de les llistes fins a les coalicions amb altres partits. I un dels principals debats és el de quina és la millor manera d'aglutinar el vot de descontent del PSPV-PSOE perquè no se'n vaja a l'abstenció, tal com assenyalen fonts de la formació.
Les converses en el si de Compromís estan obertes des de maig. Però abans de qualsevol altra qüestió, van prioritzar resoldre la candidatura de Mónica Oltra a l'Ajuntament de València. Després de setmanes en què tot es va frenar, finalment va ser ratificada el passat juliol.
Ara les negociacions han patit un altre paró a causa de l'estiu, per la qual cosa en les pròximes setmanes es reprendran. Abans de les vacances, la coalició va constituir dos grups de treball i quatre equips negociadors que es van començar a reunir cada setmana per a dissenyar la fulla de ruta a les eleccions.
D'ells formen part diversos representants de cadascun dels partits que integren Compromís -Més, el majoritari i al qual pertany el candidat a la Generalitat, Joan Baldoví; Iniciativa, del qual forma part Oltra; i Els Verds
En cadascun dels grups es debat una qüestió. D'una banda estan les aliances i d'una altra les candidatures. Encara que en ambdós es genera una intensa negociació a la interna -una cosa que sempre acompanya Compromís amb episodis de tensió-, el que centra l'estratègia electoral és el primer.
El motiu és que en ell es discuteix sobre el grau d'obertura i la manera d'integrar altres partits o moviments socials en les llistes. Bé és sabut que la intenció manifestada en reiterades ocasions per part d'Oltra de "desbordar les sigles" de Compromís no és que li entusiasme a Baldoví ni a Més, que volen conservar la marca. Almenys a nivell autonòmic.
Les opcions damunt la taula són diverses. D'una banda està que la marca no haja de ser necessàriament Compromís, sinó una altra, per a integrar altres partits d'esquerres com Podem, Sumar o Esquerra Unida i moviments socials. D'una altra, que es conserve i que s'integren tots els esmentats anteriorment però en llocs de la llista com a independents. I, d'una altra, que només s'incorpore a moviments socials però no a altres formacions.
Els dubtes
Encara que la idea d'aglutinar tota l'esquerra té molts partidaris dins de Compromís i creuen que, per lògica, s'ha de fer per a sumar i no restar a este espai, en Més hi ha vertaderes dubtes sobre el com.
Fonts de la coalició assenyalen que compten amb dades en què s'evidencia que hi ha votants d'esquerres que van donar suport en 2023 al PSPV i al PSOE i en 2027 no ho faran, però al seu torn tampoc simpatitzen amb Podem. D'ací la por que integrar-los els faça perdre vots.
"Som d'uns pocs territoris en què la gent que va donar suport al PSOE es pensa ara votar una alternativa com és Compromís, i hem de saber articular-ho bé perquè no acabe en l'abstenció", reflexionen.
Ahí, assenyalen altres, podria haver-hi maneres de solucionar la integració. A banda de mantindre la marca, incloure candidats d'altres partits en les llistes però posar condicions com que Compromís puga determinar la campanya, l'agenda o l'estratègia.
Els caps de llista
En qualsevol cas, la coalició s'haurà de posar d'acord a la interna primer per a després asseure's a negociar amb altres formacions. I ahí entren en joc les disputes habituals, que es porten en el grup de negociació de llistes.
Ací el que ocorre, d'acord amb fonts de Compromís, és que Iniciativa vol protegir l'equilibri en els caps de llista a Les Corts per les tres províncies. És a dir, que no tots siguen de Més. Este últim partit esgrimeix, per la seua banda, que Iniciativa té els caps de cartell en grans municipis com Alacant, Elx i, especialment, València.
De manera que és probable que en la negociació entren en joc altres convocatòries electorals. Per exemple, les candidatures de les generals.
Quant a les primàries, tot pareix indicar que no seran obertes a tota la llista i, en qualsevol cas, entre militants.
