La Generalitat deixa fora dels Pressupostos de 2026 la jornada laboral de 35 hores dels funcionaris valencians
La mesura podria quedar aparcada aquesta legislatura davant els dubtes de validar uns comptes de 2027 sis mesos després d'aprovar els actuals.
Més informació: Pérez Llorca fa números per reduir -o no- la jornada dels funcionaris a 35 hores: demana un informe del cost a cada àrea
El Govern valencià ha decidit no contemplar cap partida específica als Pressupostos de la Generalitat de 2026 per reduir la jornada laboral a 35 hores setmanals als funcionaris valencians.
Així ho va confirmar als sindicats la Conselleria d'Hisenda i Funció Pública que dirigeix José Antonio Rovira en l'última Mesa de Negociació, celebrada dilluns passat 1 de juny.
Una decisió que obeeix, segons expliquen des d'aquest departament a EL ESPAÑOL, al fet que la mesura començaria a aplicar-se a partir de l'1 de gener de 2027. D'ella, no només se'n beneficiarien els empleats de l'àmbit de la Funció Pública de la Generalitat Valenciana, sinó també les plantilles d'Educació, Sanitat i Justícia.
La seua absència, però, ha aixecat suspicàcies entre les organitzacions sindicals, que posen en dubte que l'Executiu autonòmic vaja a aprovar uns nous comptes, els de 2027, a final d'any. Encara més quan els de l'exercici actual encara no han estat ni tan sols validats per Les Corts Valencianes.
El Ple del Consell va aprovar divendres passat els primers Pressupostos de la Generalitat de Juanfran Pérez Llorca i els va remetre al parlament. Però es preveu que no obtindran llum verda fins el pròxim mes de juliol.
D'aquesta manera, la seua execució serà només de sis mesos a final d'any, quan, segons el calendari, s'haurien de negociar els del següent exercici si l'objectiu fora aprovar-ne uns de nous en temps i forma.
Això és perquè la llei determina que els comptes han de quedar aprovats abans del primer dia de l'any en què regiran. És a dir, abans de l'1 de gener de 2027 en aquest cas. Altrament, es considerarien prorrogats els vigents.
Una sèrie de circumstàncies per les quals les organitzacions sindicals qüestionen que s'aproven uns Pressupostos de 2027 només mig any després d'haver validat els anteriors.
El que suposaria, per tant, que la reducció de la jornada laboral a 35 hores quedara en el limbe o que, fins i tot, quedara aparada aquesta legislatura. No debades, no són pocs els que en el mateix Executiu autonòmic donen per fet que seran els últims pressupostos del mandat.
Vox no ho va voler el 2025
Una teoria que alimenta, a més, l'experiència d'anys anteriors. L'any passat, el PP va intentar negociar amb Vox els Pressupostos de 2026 en el marge temporal que fixa el calendari: l'últim trimestre de 2025.
Però no van tenir èxit: el partit de Santiago Abascal no era partidari d'això tenint en compte que els de 2025, els últims de Carlos Mazón i que incloïen fons addicionals per a la reconstrucció de la dana, amb prou feines s'havien executat.
L'escenari tornaria a ser el mateix enguany. I sense Vox, el Partit Popular no té la majoria parlamentària necessària per tirar endavant uns comptes.
Cal recordar que el Govern valencià es va comprometre a l'abril de 2024 a estudiar la possibilitat d'implementar la reducció de jornada a 35 hores. I va quedar fixat negre sobre blanc que ho farien en el termini màxim de dos anys: en el període 2024-2026.
Un marge temporal venç enguany. L'Executiu autonòmic va justificar la paràlisi a l'hora d'abordar aquest debat en la crisi de la dana, que va ajornar qualsevol tipus de política aliena a la catàstrofe.
Tanmateix, el fet de no figurar als pressupostos de 2026 i la incertesa sobre els de 2027, fan perillar l'entrada en vigor d'aquesta mesura aquesta legislatura. Encara més quan s'hauria d'aplicar a la recta final, a cinc mesos de les eleccions autonòmiques.
Sense quantificació
Tal com va avançar EL ESPAÑOL, la Conselleria va demanar el passat mes de febrer a la resta de departaments del Govern valencià un informe de l'impacte econòmic que tindria per a les arques autonòmiques posar en marxa aquesta reducció de jornada laboral per saber si era viable aplicar la mesura, o no.
Les xifres no han transcendit per ara, però el conseller d'Hisenda va assegurar a UGT, CSIF i CCOO que l'objectiu era poder fer efectiva la mesura amb l'inici del pròxim exercici, en ple any electoral. Una promesa que, tanmateix, aquests posen en dubte que puga materialitzar-se.
