Javier Cavanilles, periodista: "L'oligarquia utilitza Trump per fer-se amb el control dels EUA. És un cop sense tancs"
En el seu llibre 'El cop' analitza les amenaces al sistema democràtic estatunidenc. "El trumpisme no sobreviurà a Trump: el seu circ ha provocat problemes sense sentit i té data de caducitat", afirma.
Més informació: Surrealisme pop a Almansa: de la pàgina en blanc al missatge de David Bisbal amb l'escriptor Pedro Martí
Javier Cavanilles (València, 1969) és periodista especialitzat en investigació, en teories de la conspiració i en desmuntar mites pseudocientífics.
En el seu darrer llibre, El Cop (Editorial Akal), analitza el president Donald Trump més enllà de les seves sortides de to. Cavanilles se centra en la meticulosa maquinària que amenaça de desmantellar el sistema constitucional estatunidenc.
Trump, segons el periodista, té un objectiu: reformar l'administració per garantir la primacia del poder executiu sobre els altres dos i que els EUA es desplacin cap a un règim similar al de l'Hongria d'Orbán.
Aquest pla, batejat com a Projecte 2025, inclou expulsar els funcionaris díscols i substituir-los per militants que acceptin cegament les ordres, reduir la llibertat d'expressió al mínim, posar els poders legislatiu i judicial al servei de l'executiu i implementar els valors del supremacisme cristià.
Analitza a fons el Projecte 2025 de la Heritage Foundation, el laboratori d'idees conservador més influent. Com explicaria aquest pla?
Un any abans de les passades eleccions, un grup de prop de cent think tanks, capitanejats per la Heritage Foundation, va publicar una fulla de ruta que indicava, bàsicament, com Trump havia de reformar l'administració per fer-se amb el control total de l'estat a major glòria del Partit Republicà.
No és que Trump estigui donant un cop d'estat, ell només ho fa per diners i afany de venjança, és que l'oligarquia blanca americana necessita controlar el país per mantenir els seus privilegis i Trump era la persona adequada per implementar el pla.
Aleshores Trump no és el líder, sinó que simplement obeeix aquesta oligarquia nord-americana? Quin és el seu paper?
D'una banda és fonamental; d'altra, instrumental. És fonamental, perquè un cop d'Estat necessita algú capaç de donar-lo, i ell ha demostrat que és la persona perfecta, no li ha tremolat el pols a l'hora de prendre mesures que altres ni s'haurien atrevit a somiar.
D'altra banda, és instrumental: era al lloc adequat en el moment idoni, però l'oligarquia a la qual representa -i que mai l'ha considerat com un dels seus- seguirà aquí després de 2028.
Javier Cavanilles posa amb el seu darrer llibre a València.
El problema de Trump és també el seu principal avantatge: és imprevisible, fa el que pensa, encara que no sol pensar en les conseqüències del que fa. Però quan ets directiu d'una multinacional que ven cotxes arreu del món, necessites un marc estable a mitjà termini com a mínim. Trump va bé per a unes coses però malament per a d'altres.
Afirmar que la democràcia als EUA està en joc és una exageració?
No. En el seu darrer estudi, el Democracy Index de The Economist situava els Estats Units, per primera vegada, com a "democràcia imperfecta". És un exemple de la deriva del país amb Trump. Però, independentment d'aquest estudi, el país fa dos anys que suporta un cop d'Estat, que va vent en popa.
La prova de foc seran les eleccions de novembre, en què s'elegeixen 34 governadors, un terç del Senat i tota la cambra baixa. Si el Partit Republicà manté la seva majoria sobretot al Congrés, es pot dir que el cop s'haurà consumat i que serà totalment legal.
Aleshores passarà a ser una democràcia formal, com l'Hongria d'Orbán, amb la diferència que Hongria és una democràcia des de 1990 i els Estats Units ho són des de 1776, la seva revolució és anterior a la francesa, i el país és un símbol mundial.
Pot un think tank, per poderós que sigui, donar un cop institucional en un país com els EUA?
No, el que fa el Projecte 2025 és dissenyar una fulla de ruta perquè sigui possible. Se centra sobretot en el control de l'administració a uns nivells que ja hauria volgut Orbán.
Es tracta de substituir els funcionaris i membres d'agències independents per lleials. El mateix Trump ho ha reconegut.
L'exemple més clar és el fiscal general, avui un exadvocat seu, del qual depèn l'FBI, el director del qual, Kash Patel, és 100% MAGA. Si controles això, ets intocable i pots atacar, com ha fet, contra tots els que percebis com a enemics teus.
"A Trump no li ha tremolat el pols a l'hora de prendre mesures que altres ni s'haurien atrevit a somiar"
El llibre es titula El cop, però no ens hem d'imaginar tancs al carrer...
No, el cop és legal, es tracta d'anar modificant a poc a poc les lleis. Pots, d'una banda, canviar el funcionament de l'Administració; d'altra, posar obstacles a l'exercici del dret a vot, com s'està fent.
Potser es produeixin tumultos, ja n'hi va haver el 6 de gener de 2021, però la situació respecte a 2020 o 2024 és diferent: en unes presidencials hi ha un Congrés per assaltar; en unes de mig mandat, un per estat. Sincerament, no veig aquest escenari. Però si és necessària la violència, els preparatius estan fets.
Com?
Un dels sectors més afins al president, els MAGA més radicals, són els ultranacionalistes blancs, que protagonitzen la major part de crims polítics que hi ha als EUA.
És terrorisme de baixa intensitat… fins que li dóna per fer volar un edifici federal, com a Oklahoma el 1995. Són els que van assaltar el Congrés el 2021. Primer, Trump els va indultar i després, ha creat un fons de 1.800 milions per compensar-los. El missatge és clar: la violència no només no té càstig, sinó que té recompensa.
A què es deu el gran protagonisme que atorga al Tribunal Suprem en la seva anàlisi?
El Tribunal Suprem és la pedra de toc de la democràcia americana, la única institució creada per la mateixa Constitució. Quan Lyndon B. Johnson va posar en marxa la Comissió per investigar l'assassinat de Kennedy, va posar al capdavant el seu president Earl Warren, perquè era la institució més prestigiosa del país. Avui la seva popularitat està sota mínims per la seva inclinació política cap a l'extrema dreta més reaccionària i els casos de corrupció que arrossega.
La Cort Suprema forma part del paisatge i és la que ha acabat amb la separació de poders en establir que el president, el poder executiu, està per sobre dels altres dos. Més que amb Trump, a qui li va tombar les tarifes, està alineada amb l'oligarquia que hi ha darrere del cop.
Fa poc va acabar d'una plomada amb la Llei de Drets Civils que permetia que es creessin districtes electorals per afroamericans, i lluitar contra la seva escassa presència en la política. Aquesta decisió podria, en els pròxims anys, fer-los perdre gairebé 20 congressistes. El 2000, W. Bush va arribar a la Casa Blanca gràcies a una decisió del Tribunal Suprem, té molt poder i està al servei del cop.
Portada de 'El Cop' de Javier Cavanilles
És possible frenar Trump?
Aquesta és la gran pregunta, la partida es jugarà al novembre en les eleccions de mig mandat. Ara Trump té uns índexs d'aprovació dignes de Dràcula, però controla amb mà de ferro el Partit Republicà. En aquests moments, controla les dues cambres, però la batalla es decidirà per molt poc, tres o quatre representants i altres tants senadors.
Si guanya el Partit Demòcrata, venen dos anys molt tensos, fins a les pròximes eleccions, però li ho posaran molt difícil. A més, perdre una o dues cambres enviarà un missatge al mateix Partit Republicà: donar suport a Trump ja no garanteix la reelecció.
Si la justícia ja no exerceix de contrapès del poder, les institucions democràtiques poden realment frenar aquesta deriva o el mal ja és irreversible?
Frenar Trump es pot, però és difícil i molt costós. D'això van les eleccions de novembre o la quantitat de judicis que hi ha cada vegada que pren una decisió. Jo crec que hi ha una part del mal causat que és irreversible.
D'una banda, la polarització: els EUA estan més dividits que mai, els americans ja no comparteixen una idea comuna mínima de què són i de què volen ser. Uns aposten per un país més democràtic i altres per una mena de teocràcia que garanteixi els privilegis de la majoria blanca.
"Les institucions americanes, tan sòlides el 1776, estan podrides pel corc"
Però el principal mal és que s'ha vist que les institucions americanes, que semblaven tan sòlides avui com el 1776, estan podrides pel corc. Un país, i menys un país mínimament democràtic, no tria un presumpte pederasta, corrupte fins al moll de l'os, que arrossega set fallides, i amb un ego que frega el patològic si no té problemes estructurals gravíssims. La imatge dels EUA al món està sota mínims i hi ha altres potències, com la Xina, que li estan prenent la davantera en molts terrenys.
Com s'explica que no hi hagi una contestació ciutadana més potent? Preveu una contestació ciutadana forta o la societat està anestesiada?
Aquesta és una de les grans decepcions. La societat civil americana està cent vegades més organitzada que l'europea, però contra Trump no s'ha vist, més que en ocasions puntuals, una veritable contestació al carrer.
D'altra banda, el Partit Demòcrata fa dos anys que va a per raïm, sense un líder clar ni una estratègia definida. És veritat que la gerontocràcia demòcrata -Nancy Pelosi, Chuck Schumer, Joe Biden...- ha desaparegut, però per molt Zohran Mamdani, Alexandria Ocasio-Cortez, Bernie Sanders o James Talarico, el partit està estancat entre els que volen un gir més a l'esquerra i els que prefereixen posicions més moderades.
Les primàries seran una bona prova per veure cap a on volen anar, però la prova de foc serà al novembre. Després tenen dos anys per trobar un líder que generi cert entusiasme, que no és fàcil.
Perilla la llibertat d'expressió?
Sí, hi ha diversos judicis pendents davant el Tribunal Suprem que podrien posar en greus dificultats el quart poder, però en aquest moment el principal problema és la concentració de mitjans en mans d'afins a Trump.
Tot i així, resisteix. Quan Jeff Bezos va comprar The Washington Post semblava la fi del diari, però la veritat és que continua sent molt crític amb Trump i ha tret moltes exclusives que ens permeten entendre millor el que està passant.
Quines conseqüències pot tenir la fi de la democràcia als EUA per a Europa i Espanya?
No crec que hi hagi gaire a celebrar, la veritat, per la caiguda en desgràcia dels EUA. A nivell internacional, la història dels EUA és per tapar-se el nas, fins i tot després de la II Guerra Mundial. Però aquesta hegemonia i aquests excessos són els que ens han permès a Europa ser el que som i, a més, criticar amb tota comoditat uns abusos que ens han anat molt bé.
Tant de bo els EUA haguessin estat tan compromesos amb els drets humans, la democràcia o les llibertats com diuen, però no crec que el currículum d'Europa en la matèria sigui gaire millor.
Ens agradi o no, Europa necessita els EUA com a aliat, i viceversa. I per a Espanya, el mateix. Tenim la sort que Europa actua com a paraigua en un moment en què Trump ens té en el punt de mira. Però Pedro Sánchez també se n'anirà algun dia.
"El cop és legal. Es tracta d'anar modificant a poc a poc les lleis. Però si és necessària la violència, els preparatius estan fets"
I la relació amb Israel?
Com diu el xiste, Trump és el pitjor president que han tingut els EUA sense comptar Netanyahu. Israel ha portat els EUA a la guerra amb l'Iran, que cada dia rima més amb Vietnam, per complir la seva agenda sionista del "Gran Israel", un desvari religiós que aboca el món a una guerra permanent.
El lobby sionista, l'AIPAC, és el principal partit al Congrés: hi ha més representants i senadors que compten amb el seu suport, que demòcrates o republicans. És una absoluta anomalia.
Per sort, el suport al sionisme -en gran part, gràcies a la comunitat jueva- està cada vegada més qüestionat. Fins i tot Trump sembla que n'està fart, necessita un acord amb l'Iran per presentar-se com a vencedor, i Netanyahu ha boicotejat qualsevol intent d'arribar a un pacte.
Creu que el cas Epstein afectarà les eleccions?
No crec que sigui molt determinant. Potser serveixi per animar a anar a votar els que ja són antiTrump, però als MAGA, en general, em fa la sensació que els és bastant igual.
Dins del Partit Republicà, hi ha tancament de files i els que han gosat alçar la veu -com Marjorie Taylor Greene o Thomas Massie- ja són fora. Ara Pam Bondi, ex Fiscal General, denuncia que la investigació està viciada d'origen i que va ser controlada per Trump en persona. Però ho diu ara, que està fora.
Javier Cavanilles
Els seus índexs d'acceptació estan sota zero. Què serà el pitjor del seu llegat?
Per mi, l'atac a la ciència en un moment en què la Xina ja l'ha superat. Desmuntar-ho és fàcil, recuperar-ho gairebé impossible. A nivell internacional, no és tan greu, això és més fàcil d'arreglar.
Un altre problema greu és que la credibilitat dels Estats Units està a l'alçada d'una república bananera. El nivell de corrupció de l'administració Trump no té parangó amb res en la història del país.
En menys de dos anys Trump ha doblat la seva fortuna i ha guanyat més que en tota la seva vida venent Bíblies, rellotges que no funcionen, mòbils que fa un any que no entrega, amb empreses de criptos que han acabat en denúncia, posant el seu nom a un aeroport i cobrant royalties per la marca, creant una ONU de marca blanca en què els membres paguen mil milions per entrar que han anat als seus comptes… I el pitjor de tot, és que ho ha fet amb la complicitat i el silenci del Partit Republicà.
I després de Trump, què?
Trump no deixa de ser un personatge de circumstàncies, la persona capaç d'implementar el Projecte 2025, però té data de caducitat: si la biologia no se l'emporta per davant, el 2028 marxarà de la Casa Blanca.
Suposo que el següent seguirà la seva política en moltes coses, però sense tant circ, que és el que realment li ha passat factura.
"Tenim la sort que Europa actua com a paraigua en un moment en què Trump ens té en el punt de mira, però Pedro Sánchez també se n'anirà algun dia..."
És possible el trumpisme sense Trump?
El trumpisme, com a tal, no sobreviurà a Trump. El preu que està pagant el país per tenir el president més corrupte de la seva història i que cada dia provoca problemes sense sentit -des d'amenaçar Groenlàndia amb una invasió fins a organitzar un campionat d'Arts Marcials Mixtes al jardí de la Casa Blanca- és massa alt.
Crec que qualsevol dels seus possibles hereus -JD Vance, Marco Rubio, Ron DeSantis...- cuidarà més les formes. En les qüestions de fons, potser hi hagi menys canvis. Moltes de les polítiques que aplica no són tan diferents del que van fer Biden o Obama, i a més ha posat sobre la taula qüestions que ja estaven en el debat però no s'abordaven, com les tarifes o qui paga les factures de l'OTAN.
