Alacant abanderà el futur de les teràpies no farmacològiques contra l'Alzheimer: "Unes hores amb un gos els canvia la vida"
Cada any, més de 500 famílies acudixen a l'Associació de familiars i amics de malalts d'Alzheimer d'Alacant a la recerca de suport.
Més informació: Les cares dels que cuiden els cuidadors des d'AFA: "Hem d'escoltar els familiars per anticipar l'arribada de l'Alzheimer"
Mentre el camí de la investigació científica de l'Alzheimer mai deixa de créixer, l'àmbit no farmacològic també continua innovant per fer cada vegada més suportable la malaltia a qui conviu amb ella.
Una premissa de la qual s'abandera l'Associació de familiars i amics de malalts d'Alzheimer d'Alacant per continuar treballant en integrar els seus usuaris en el teixit latent de la ciutat.
El passat 21 de setembre se celebrà el Dia Mundial de l'Alzheimer, una data que la mateixa associació ha aprofitat, reclamant més ajudes per respondre a les més de 500 famílies que acudixen cada any a la recerca de suport.
Però més enllà de les dates concretes i puntuals, el treball de l'associació es desglossa en nombroses iniciatives per millorar el dia a dia dels seus pacients durant tot l'any. Per entendre millor el treball d'esta associació i les seues innovadores activitats, EL ESPAÑOL parla amb María Reme Pérez, treballadora social, i la psicòloga Marina Planell.
"El nostre objectiu principal és transformar el tractament de la demència en una experiència de vida comunitària, utilitzant Alacant i tot el que aporta com una ferramenta terapèutica activa i vital", assegura la treballadora social.
I és que la rehabilitació de les "activitats instrumentals de la vida diària" ha deixat de limitar-se a les sales del centre per traslladar-se als espais públics i en la importància dels gestos quotidians.
La treballadora social subratlla la importància que els usuaris utilitzen el transport públic per desplaçar-se a enclavaments com el Parc de la Marjal. Allí, l'ús d'elements d'exercici físic instal·lats en la via pública permet treballar la mobilitat en un entorn natural i social.
Teràpia grupal en la piscina.
Aquesta visió de "gimnàs cognitiu urbà" s'expandix amb el programa d'inducció a museus en col·laboració amb el MARQ i el MUBAG, i s'enriquix amb la teràpia aquàtica realitzada als Arenals del Sol, on el medi marí oferix beneficis físics i sensorials únics. La integració inclou gestos quotidians com ara les visites a cafeteries, fonamentals per a la navegació social.
D'entre els nombrosos beneficis que aporten estes activitats, les professionals destaquen alguns com el guany en autonomia funcional, en coordinació motora i en rehabilitació social: "És molt important realitzar activitats en entorns reals i normalitzats perquè es vegen realitzats", apunta Reme.
Teràpia Assistida amb Animals
La connexió entre l'ésser humà i l'animal actua com un pont emocional que sovint arriba on la paraula no arriba. L'associació distingix entre les intervencions fixes, realitzades amb gossos de teràpia específicament ensinistrats, i les visites puntuals de gran calat, com les exhibicions d'aus rapaces o les demostracions d'unitats de rescat caní.
Marina Planell observa que la vertadera "màgia" residix en la transformació conductual dels usuaris. "És habitual que persones que inicialment mostren apatia o rebuig cap als animals acaben desfent-se en gestos d'afecte", apunta.
![El grupo de investigación liderado por Javier Sáez-Valero.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11358689.jpg?p=w:320\/h:240&h=jtqty0Gm"])
En este context, explica com l'animal oferix un estímul no jutjador que facilita una obertura emocional clau per a l'èxit d'altres intervencions terapèutiques, retornant a l'usuari una capacitat de resposta i afectivitat que es creia minvada.
"Molts pacients s'emocionen quan saben que van a passar unes hores amb un gos, se'ls canvia la cara totalment", assegura la psicòloga amb l'entusiasme de qui ha presenciat tal emocionant escena.
Realitat Virtual i Neuromodulació
L'àmbit de la innovació tecnològica també arriba a les teràpies per a persones amb Alzheimer, i en este cas es fonamenta en la col·laboració estreta amb l'Institut d'Investigació Sanitària i Biomèdica d'Alacant (ISABIAL), posicionant l'associació com el centre neuràlgic d'estudis d'avantguarda.
Concretament, l'associació treballa en "Cognvivir", un estudi pilot que travessa diverses fases d'investigació i utilitza ulleres de realitat virtual perquè els usuaris assagen activitats de la vida diària en entorns simulats de manera segura.
El projecte es desenvolupa sota la supervisió d'un equip multidisciplinari compost per neuròlegs de l'Hospital d'Alacant, neuropsicòlegs i terapeutes ocupacionals, que monitoritzen l'evolució clínica de cada participant.
Algunes de les teràpies grupals que organitza AFA.
D'altra banda, en l'horitzó immediat i concretament este mes d'octubre, s'iniciarà el programa de neuromodulació de xarxes cognitives. Es tracta d'una tècnica d'estimulació transcranial de corrent contínua, un procediment no invasiu mitjançant elèctrodes que busca millorar la connectivitat neuronal. Segons els protocols establits, l'eficàcia d'esta tècnica s'avaluarà de cara a l'any que ve, mantenint el rigor científic en l'observació de resultats a llarg termini.
El propòsit de la innovació
Per a l'Associació d'Alzheimer d'Alacant, la tecnologia i la ciència es convertixen en mitjans i en aliats per "donar un sentit a la vida" de cada persona, personalitzant cada teràpia segons la seua història, els seus gustos i la seua identitat prèvia al diagnòstic.
Ferramentes com la nova pàgina web o l'emotiu fotollibre realitzat pel familiar d'un usuari es convertixen en vertaders vehicles de sensibilització que mostren a l'exterior que la vida continua després del diagnòstic.
En última instància, la tasca de l'associació demostra que la innovació científica, quan s'aplica amb humanitat, permet que les persones amb Alzheimer continuen habitant el món amb dignitat, afecte i, sobretot, amb un propòsit clar cada dia.
