Paco Macià, empresari, reubica el seu mític bar Guillermo després de 70 anys vivint la història d'Alacant
El nou local obrirà les seues portes a la cantonada del carrer Poeta Quintana amb Pablo Iglesias.
Més informació: Paco obri nova etapa en este mític bar d'Alacant, el Guillermo abandona el seu local: "No tanquem"
A Alacant hi ha bars que no s'expliquen només per la seua carta, sinó per tot el que han vist passar. El Guillermo és un d'ells. Obert en 1957 per la família Macià, este històric local del carrer Pintor Velázquez ha sigut durant dècades un punt de trobada discret però constant a la ciutat.
Ara, amb quasi 70 anys d'història a l'esquena, es prepara per a una nova etapa.
“Vaig vore l'opció de comprar el local i fer el pas”, explica Paco Macià, actual propietari i fill dels fundadors. La decisió implica mudança, reforma i, sobretot, adaptació a una hostaleria molt distinta a la dels seus orígens. “El moment era ara”, resumix, amb la vista posada també en la continuïtat familiar en el nou local a la cantonada del carrer Poeta Quintana amb Pablo Iglesias.
Perquè si alguna cosa definix el Guillermo és la seua vocació de casa oberta. Durant anys, la proximitat amb els antics estudis de Ràdio Alacant i les oficines de l'Hércules va convertir el bar en refugi de periodistes, futbolistes, tertúlies improvisades i converses de ciutat. “En un bar aprens molt. Escoltes, veus passar la vida d'Alacant”, recorda Macià.
Hui el context ha canviat. L'oferta gastronòmica s'ha multiplicat i eixir a dinar o sopar poques vegades baixa dels 25 o 30 euros per persona. Davant d'això, el Guillermo manté una filosofia reconeixible a base de preus ajustats, producte pròxim i una carta sense artificis. “Treballem quasi sense magatzem, comprant poc cada dia per a assegurar producte fresc, en la mesura que es pot local”.
A eixa lògica respon també el plat del dia, una fórmula que remet a la cuina de sempre, quasi de cantina, pensada per a qui no vol o no pot cuinar a casa. Un gest senzill que, en temps de sobreoferta, continua tenint sentit.
Canvi de clientela
El barri, però, ja no és el mateix. On abans predominava un públic de tota la vida, hui conviuen residents, visitants i nous negocis. “Ha canviat molt en els últims anys”, admet el propietari. Tot i això, el Guillermo resistix com un d'eixos llocs on el temps pareix moure's a un altre ritme.
En la nova ubicació "més àmplia, renovada i amb millor distribució", la intenció és mantindre eixa essència. Sense data exacta d'obertura encara, el trasllat avança entre obres i ajustos. “No volem precipitar-nos, però calculem que per a finals de setembre obrirem”, diu Macià.
Mentrestant, hi ha constants que no canvien. L'ensaladilla i les croquetes continuen sent alguns dels plats més celebrats, junt als salaons, clara referència a la tradició alacantina. I en les parets, cartells antics que conten, sense necessitat de paraules, la història del local.
El Guillermo enceta així el seu següent capítol entre el que va ser i el que està per vindre. En una ciutat que no deixa de transformar-se, alguns bars continuen funcionant com a arxiu viu i este n'és un d'ells.
