La joia verda de la Comunitat Valenciana que enamora en bici: 15 km d'horta, orxata i temples de l'esmorzaret
Valencians sobre rodes s'endinsa en la Via Xurra, un antic traçat ferroviari convertit en l'edén del turisme lent i la gastronomia.
Més informació: El refugi futbolístic de Rodri i altres estrelles de La Roja en un poble d'Alacant: un resort de luxe amb spa i 4 camps
L'alacantí acostumat a pedalejar entre les escarpades serres del sud i les rutes costaneres de la Costa Blanca, en arribar a les planes infinites de l'Horta Nord valenciana sent un impacte immediat: el paisatge ací no s'eleva, sinó que s'estén pla, verd i fragant. Gema Payá descobreix amb el programa d'À Punt Valencians sobre rodes una ruta plana, lluminosa i carregada d'història: la Via Xurra.
Aquesta escapada verda de 15 a 16 quilòmetres connecta la capital del Túria amb Puçol, discorrent sobre els rails d'un passat ferroviari fascinant i endinsant-se en el cor de l'horta més fèrtil de la regió.
Per entendre esta ruta, primer cal conéixer la seua curiosa història. El camí que hui recorrem en bicicleta naix de l'antic traçat del ferrocarril de la Companyia del Ferrocarril Central d'Aragó, inaugurat en 1901 per connectar València amb Calataiud a través de Terol. La capçalera original del tren se situava en l'avui desapareguda Estació d'Aragó (inaugurada en 1902), obra de l'arquitecte Joaquín María Belda Ibáñez, qui la va dissenyar amb un elegant estil clàssicista.
Però, d'on ve el seu singular malnom? Vulgarment, a esta estació se la coneixia com La churra. A la ciutat de València, s'anomenava carinyosament "xurros" a aquelles persones procedents de zones de l'interior que no parlaven valencià. Com la gran majoria dels viatgers d'esta línia procedien d'Aragó i Terol, el tren i la seua via acabaren adoptant eixe nom popular.
L'estació d'Aragó va ser finalment enderrocada en 1974, donant pas a l'actual avinguda homònima, mentre que la via ferroviària va deixar de funcionar definitivament en 1985. Hui, convertida en un idíl·lic passeig cicloturista d'asfalt i terra compactada, és una de les rutes més transitades i estimades d'Espanya per la seua proximitat a la capital.
El recorregut proposat per Valencians sobre rodes és una lliçó de vida, esforç i tradició que comença en el pintoresc Port de Catarroja, bressol del mític allipebre i la vela llatina. Després de pedalejar cap a la capital, el viatger s'endinsa de ple en la Via Xurra i en l'Horta Nord, descobrint parades obligades com l'Ermita de Vera i el centenari restaurant El Famós, un històric refugi d'agricultors situat entre séquies.
![La presentadora Gema Payà en el nuevo programa de À Punt.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11313321.jpg?p=g:fp:0.54:0.35\/w:1706\/h:960&h=67d09VcR"])
Seguint el traçat, l'aroma a xufa ens guia fins a Alboraia, on és imprescindible assaborir una orxata artesanal. Un poc més avant, a Meliana, emergeix el majestuós Palauet Nolla, cèlebre pels seus mosaics ceràmics que van fascinar el món sencer al segle XIX.
La ruta continua travessant pobles de l'Horta Nord com Foios, la cuna del golejador de la final del Mundial Ferran Torres, Albalat dels Sorells, Almàssera, Museros, la Pobla de Farnals i Rafelbunyol. Entre camps de cítrics i hortalisses, el viatge ens convida a desviar-nos lleugerament cap a El Puig de Santa Maria per contemplar el seu monumental Monestir, erigit en 1240 per Jaume I després de la històrica batalla de la conquesta de València.
El colofó d'este itinerari industrial i mariner se situa en el Port de Sagunt. Allí, davall l'imponent ombra de l'Alt Forn número 2, un gegant de ferro de 60 metres d'altura, i la decadent bellesa de la Ciutat Jardí de la Gerència, es reviu l'època daurada de la siderúrgia que va transformar este litoral en un colós industrial.
El temple del 'slow food'
Un bon cicloturista sap que no hi ha ruta completa sense un bon esmorzaret o un dinar memorable per assaborir la gastronomia local. A la Via Xurra, la parada gastronòmica sagrada es realitza al barri de Roca, a Meliana. Ací, dos establiments tradicionals han abanderat la reivindicació de l'horta, donant-li l'esquena a l'asfalt per mirar de front als camps que els nodrixen.
Ca Pepico: Este emblemàtic local, capitanejat pels germans Pep i Ana Ferrer, va començar en la dècada de 1920 com un xicotet colmado d'ultramarins que regentaven els seus iaios, Carmen i Pepico.
Amb els anys, va passar de servir porrons de cervesa i cacaus a convertir-se en una institució de la cuina tradicional valenciana. El seu menú és un tribut a l'honestedat culinària: un superb esgarrat, titaina, croquetes de bacallà, verdures fresques acabades de collir i uns arrossos tradicionals memorables. "No som de quilòmetre zero, som de metre cent", presumeix Pep amb orgull.
![Una persona montando en bicicleta, en una imagen de archivo.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10176215.jpg?p=w:1706\/h:960&h=eSDFOCUb"])
'Napicol': Dirigit per Chemo i Ana, este restaurant es troba envoltat per quatre fanecades d'hort propi i una parcel·la d'herbes aromàtiques que perfumen els seus plats amb lavanda, sàlvia, menta i timó.
En el seu frondós pati, dominat per una gegantesca morera que regala una ombra perfecta al capvespre, es poden degustar guisats tradicionals, hamburgueses de sépia, mandonguilles de vaca vella i espectaculars paelles de sépia, rap i espàrrecs. A més, els dijous i divendres a la vesprada, l'espai s'ompli de vida amb xicotets concerts de blues i rock a l'aire lliure.
La Via Xurra destaca per la seua dificultat molt baixa i el seu perfil totalment pla, cosa que la fa ideal per gaudir amb xiquets i en família. De fet, si es viatja amb els més menuts, una opció excel·lent és pedalejar fins a l'estació de Rafelbunyol (completant uns 12 quilòmetres de ruta) i tornar còmodament a València utilitzant la línia 3 de Metrovalència.
La connexió amb la via més llarga
Però per a aquells ciclistes que busquen un desafiament major, la Via Xurra ja no és un camí aïllat. Gràcies a les recents inversions de la Generalitat Valenciana, s'ha completat l'esperada connexió entre la Via Xurra i la Via Verda d'Ojos Negros, la més llarga d'Espanya.
A través d'un nou tram de 8 km entre Albalat dels Tarongers i Sagunt (que inclou un túnel i una espectacular passarel·la d'arc atirantat de 30 metres de metall i fusta) i una connexió de 7,4 km mitjançant camins rurals fins a Puçol, s'ha consolidat un itinerari continu de 215 quilòmetres fins a Terol.
Aquesta xifra ascendeix a uns espectaculars 285 quilòmetres de ruta ininterrompuda si sumem la connexió amb l'antic ferrocarril Santander-Mediterrani fins a Murero (Saragossa). Es tracta, sense cap dubte, del traçat ciclopeatonal sobre antigues línies de tren més llarg de tot el país.
Una escapada imprescindible que demostra que, a vegades, per descobrir horitzons infinits i sabors de sempre, només cal agarrar la bicicleta i deixar-se portar per l'esperit del slow mood al cor de l'Horta Nord.
