L'EOI de Torrevella llança un crit d'auxili davant la falta de places d'espanyol per a estrangers: "Açò va a pitjor"
Docents de l'Escola Oficial d'Idiomes denuncien els retalls i la "falta d'oportunitat per a integrar-se" de centenars de persones estrangeres al municipi.
Més informació: Marta, professora d'espanyol a Torrevella, denuncia els retalls: "Se'ls està negant als estrangers el seu dret a integrar-se"
En el primer curs del nivell A2 (1A2) d'Espanyol com a Llengua Estrangera (ELE) a la Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de Torrevella, el sorteig de matrícula va començar en la lletra Q i es va tancar de manera dràstica en la combinació TS.
En altres paraules, únicament les persones els cognoms de les quals començaven per quatre lletres de l'abecedari (Q, R, S i T) van poder formalitzar la seua matrícula.
La resta d'aspirants va quedar relegada a una llista d'espera que només en el mes de juny ja comptabilitzava 750 persones per al nivell 1A2.
En una població on els residents estrangers ja superen als espanyols, la falta de places per a aprendre l'idioma i integrar-se en la societat fa anys que genera un gran debat i cansament als centres d'ensenyances d'idiomes.
Actualment, l'EOI compta amb 529 estudiants matriculats en total repartits entre 1A2 (141), 2A2 (108), B1 (121), B2 (88), C1 (47) i C2 (24)[2]. No obstant això, la bretxa entre oferta i demanda és tan abismal que hi ha sol·licitants que porten cinc anys consecutius presentant la seua instància sense aconseguir accedir al centre.
Aules buides i retalls de personal
El col·lapse del servei no respon a una falta d'infraestructura física. La pròpia escola disposa d'aules totalment buides tant en torn de matí com de vesprada. El vertader coll d'ampolla radica en la "dràstica tisora" aplicada a la plantilla docent. "Açò va cada vegada a pitjor", assegura Silvia Esclapez Mira, responsable del departament d'Espanyol per a Estrangers.
Abans de 2021, este departament comptava amb cinc professores. Amb l'arribada massiva de refugiats per la guerra d'Ucraïna, l'equip es va ampliar fins a huit docents. No obstant això, els retalls pressupostaris de 2024 van reduir la plantilla a tan sols quatre professors, menys personal fins i tot que abans de la crisi bèl·lica. Recentment a penes s'ha pogut recuperar mitja plaça addicional, situant l'equip en 4,5 docents.
Com denuncia la professora Silvia Esclapez Mira, la situació planteja un "gran enigma" de gestió: existint aules lliures i professorat disposat a treballar, l'administració manté una negativa sistemàtica a ampliar l'oferta d'espanyol per a estrangers. Este bloqueig s'extrapola a municipis veïns com Elx o Oriola, les escoles oficials dels quals fa anys que sol·liciten impartir esta disciplina sense obtindre autorització institucional.
35 alumnes
L'escassetat de docents obliga a treballar en condicions extremes. Aules com les de primer curs d'A2 alberguen 35 estudiants inscrits per grup, la qual cosa implica gestionar una diversitat cultural, socioeconòmica i educativa enorme en una mateixa aula.
![Alumnos de la Escuela Oficial de Idiomas de Torrevieja, durante una clase de español para extranjeros.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10475891.jpg?p=w:320\/h:240&h=eGZecxYm"])
Davant la desesperació de qui es queda fora, el professorat recorre a la sobrematrícula immediata. En quant es detecta que un alumne en llista no s'ha incorporat a principi de curs, es dona entrada a persones en llista d'espera per a evitar desaprofitar ni un sol seient. Esta pràctica solidària genera una paradoxa per als docents, que mentre participen en vagues i mobilitzacions per a exigir ratios pedagògiques raonables, acaben sobrecarregant les seues pròpies classes per empatia amb qui està al carrer.
"La integració en joc"
Darrere de les llistes d'espera hi ha projectes vitals en pausa. Marena, resident d'origen polonés que va arribar a Espanya fa cinc anys sabent únicament "gràcies" i "Almodóvar", relata com l'EOI va transformar la seua vida en permetre-li comunicar-se amb els seus veïns, fer amigues i participar en clubs de lectura. "Sente que forme part d'esta societat i ja no sóc només una estrangera. Aprendre espanyol no és només aprendre un idioma, és tindre l'oportunitat de construir una nova vida", sosté al reclamar un augment de places.
L'impacte afecta igualment sectors essencials com la sanitat. Un metge estranger i alumne de l'escola explica la urgència de dominar l'idioma amb fluïdesa per a atendre els seus pacients. Malgrat haver sol·licitat plaça amb antelació per al curs de conversa, va ser derivat a la llista d'espera sense poder accedir a les classes.
