Elena (27), veïna d'un poble de 200 habitants: "Vaig deixar la meua vida a la ciutat per obrir amb la meua parella el restaurant familiar"
La jove va deixar arrere Dénia per instal·lar-se a la Vall d'Ebo al costat del seu marit i posar-se al capdavant del restaurant 'Foc i Brasa'.
Més informació: El poble més xicotet d'Alacant: 32 habitants, a 776 metres d'altura i un castell del segle XIII
Hi ha una imatge que encara es repetix en alguns pobles d'Espanya. Diverses persones trauen una taula al carrer, posen unes cadires i passen la vesprada juntes, jugant a les cartes, parlant o simplement fent vida de barri.
A la Vall d'Ebo, a la Marina Alta, este costum continua molt present. "Muntem una taula al mig del carrer per a jugar o ens reunim a les cases", conta a EL ESPAÑOL d'Alacant Elena Aura Devesa, de 27 anys.
El curiós és que, segons explica esta jove, en un municipi de tot just 231 habitants hi ha fins i tot més vida social que a la ciutat. "Ens coneixem tots i ens ajuntem quasi tots els dies", assegura. Una rutina molt diferent de la que portava quan estudiava a Alacant i vivia a Dénia, però que hui no canviaria per res.
Elena i el seu marit,Nicolás Mengual Barber, decidiren deixar arrere la vida urbana quan va sorgir la possibilitat de fer-se càrrec del restaurant familiar. Els pares de Nicolás, que gestionaven l'establiment des de 2013, es jubilaren i la parella va vore una oportunitat per a construir el seu propi projecte de vida a la Vall d'Ebo.
La decisió no va ser senzilla. Elena recorda que les seues amigues no entenien que volguera anar-se'n a un municipi tan xicotet sent tan jove. "Al principi, totes les meues amigues em deien que estava un poc boja perquè amb 22 anys deixar la ciutat o Dénia per a anar-me'n a un poble tan menudet resulta estrany", reconeix.
No obstant això, l'oportunitat de continuar amb el negoci familiar va acabar decantant la balança. "Però va sorgir l'oportunitat d'agarrar el restaurant i vam dir: 'anem a això, què podem perdre?'", recorda.
L'interior del restaurant i les seues vistes a la muntanya de la Vall
Així comença una nova etapa al capdavant de Foc i Brasa, un restaurant que funciona com un negoci familiar. El seu marit treballa durant els caps de setmana, la seua cunyada és la cuinera i altres familiars s'encarreguen de la brasa.
La parella, a més, convertix l'antic magatzem situat damunt del restaurant en la seua pròpia vivenda. Una llar construïda a la seua mida quan tot just tenien 22 o 23 anys.
"A la ciutat tindre una casa pròpia feta al teu gust a eixa edat és inviable", assenyala Elena. Un dels avantatges que, al seu juí, oferix l'entorn rural davant d'unes ciutats i municipis costaners on l'accés a la vivenda s'ha complicat especialment.
Vida al carrer
El restaurant concentra bona part de la seua activitat entre octubre i maig i roman obert tots els dies excepte dimarts i dimecres. Per a atraure clients de fora, la família treballa especialment el boca-orella i les xarxes socials.
"No podem viure només de la gent del poble; és un repte i treballem molt el boca-orella i les xarxes socials perquè els clients vinguen a asseure's en esta terrassa amb vistes a la muntanya", explica.
Fora del restaurant, Elena troba una comunitat que també ha sigut clau perquè la seua adaptació siga tan ràpida. Al poble hi ha un grup de entre 20 i 30 joves que organitzen activitats i mantenen una relació estreta.
Alguns joves del poble reunint-se al carrer.
A l'estiu es reuneixen a la piscina municipal, juguen a pàdel i ocupen els carrers amb taules per a passar el temps. A l'hivern, les reunions es traslladen a les cases.
"La vida ací és supertranquil·la; quan tanques la porta del restaurant estàs envoltada de natura i això no té res a vore amb la ciutat", afirma.
La distància ja no suposa un problema per a Elena. Pego està a uns 15 minuts en cotxe i Dénia o Gandia, a uns 40. A canvi, la jove gaudix de natura, tranquil·litat i una xarxa social que, assegura, no trobava de la mateixa manera a la ciutat.
Elena destaca que la seua història no és única, sinó que en els últims anys han arribat diverses parelles joves per a quedar-se. També conta la història d'una mestra de l'escola, una xica de 30 anys que és de Sant Vicent del Raspeig. L'any passat, li va tocar com a destinació la Vall d'Ebo, i encara que al principi se sentia un poc sola, prompte va començar a fer amistats.
"Quan va acabar el curs li va fer molta pena anar-se'n i a nosaltres que se n'anara, però enguany ha sigut ella, la que ha demanat treballar a la nostra escola", explica.
La Vall d'Ebo compta a més amb atractius com la Cova del Rull, el Barranc de l'Infern, les seues fonts, neveres i rutes per la muntanya, elements que contribuïxen al seu atractiu turístic.
Alguns paisatges de la Vall d'Ebo
"Hem construït ací la nostra vida i sincerament em costa imaginar-me en un altre lloc", conclou. I llança un missatge per a qui estiga pensant a fer el mateix pas: "Si busques tranquil·litat, natura i qualitat de vida, ho recomane molt".
Encara que també deixa clar que no és un destí per a tot el món: "Si t'agrada estar tots els dies al centre comercial i eixir de festa, no és el teu lloc".
El problema: falten cases
La Vall d'Ebo ha aconseguit recuperar població després de tocar mínims pròxims als 180 habitants. El regidor d'Esports, Tercera Edat, Educació i Festes, Pascual Durá, va explicar en una altra entrevista per a este mitjà que el municipi supera ara els 230 veïns empadronats i compta amb servicis com consultori mèdic, forn-tenda, caixer i fibra òptica, així com també un bar a la plaça del poble i alguns restaurants.
La reobertura del col·legi també s'ha convertit en un dels símbols d'esta recuperació. Després de romandre tancat des de 2015, torna a funcionar en el curs 2024-2025 i actualment compta amb 12 alumnes.
"Una vegada vam tocar fons, hi hagué un grup de persones que diguérem que el que feia falta era reactivar el col·legi", recorda Durá. El problema ara és trobar vivendes per a qui vol instal·lar-se.
El municipi ha impulsat un banc de cases amb lloguers de fins a 300 euros mensuals i treballa també en un projecte de coliving. Però la falta d'immobles disponibles continua sent un obstacle.
"El vertader problema que tenim és la vivenda", explica l'edil. Una dificultat que també coneix Elena Aura, que observa com l'encariment de Dénia, Oliva o Gandia porta algunes parelles joves a mirar cap als pobles de muntanya.
