Claudio, ensinistrador caní, sobre la connexió dels animals: "El teu gos ho sap tot de tu, et coneix millor que tu"
Happy Guau aposta per anar més enllà de l'ensinistrament perquè les famílies descobrisquen les capacitats dels seus gossos, compartisquen experiències i disfruten.
Més informació: La psicologia diu que entrenar amb la teua mascota és la millor manera per a mantindre una disciplina setmanal
L'educació canina ja no té per què limitar-se a ensenyar al gos a obeir ordres. A Happy Guau defenen una manera de relacionar-se amb l'animal que també passa per descobrir les seues capacitats, compartir noves experiències i trobar activitats que permeten disfrutar junts de la convivència.
Des d'EL ESPAÑOL d'Alacant hem parlat amb l'ensinistrador Claudio Gutiérrez Rodríguez, fundador de Happy Guau al costat d'Alicia Giménez Niñoles, també ensinistradora. La filosofia del projecte queda palesa en el dia a dia de les seues instal·lacions a Sant Vicent del Raspeig, on una classe de detecció esportiva permet comprovar com els gossos aprenen, estimulen les seues capacitats i disfruten d'una activitat al costat dels seus amos.
Claudio porta al voltant de 12 anys dedicat a l'ensinistrament caní i Alicia s'incorpora al projecte fa 5 anys. Happy Guau comença treballant principalment l'obediència bàsica i la modificació de conductes problemàtiques, però amb el temps fa un gir cap a disciplines com la detecció esportiva, el mantrailing o cerca de persones, i les rutes amb gossos.
Més enllà de la cura
L'objectiu és canviar la manera en què les famílies es relacionen amb els seus animals. "Busquem gent que vulga anar més enllà de passejar-lo i llançar-li la pilota", explica Claudio.
Per això, Happy Guau planteja activitats que permeten estimular capacitats naturals del gos i, al mateix temps, reforçar el vincle amb la seua família. Actualment, els seus grups reuneixen de manera habitual unes 30 persones en detecció, al voltant de 20 en mantrailing i entre 10 i 35 participants en les rutes de senderisme, depenent de l'època de l'any.
Darrere d'esta filosofia hi ha una idea clara, i és que moltes vegades el propietari desconeix fins on pot arribar el seu gos. "El teu gos és molt més del que tu penses i pot fer coses molt millors i més divertides de les que creus", assenyala.
Disfrutar de l'animal
Un dels principals missatges de Claudio és que els problemes de comportament no haurien de convertir-se en el centre absolut de la relació entre l'animal i la seua família.
Un gos reactiu, poruc o agressiu pot acabar associat únicament a situacions negatives, com passejos tensos, preocupació per trobar-se amb altres animals o classes centrades exclusivament a corregir allò que fa mal. Per a l'ensinistrador, eixa dinàmica acaba fent que la família veja el gos com una càrrega.
Per això considera important introduir activitats que permeten recuperar la il·lusió i descobrir altres facetes de l'animal. "Pots fer coses amb el teu gos encara que no siga perfecte", defensa.
Setmanes decisives
En cadells, les consultes més habituals estan relacionades amb les necessitats dins de casa, la destrucció d'objectes i les mossegades a mans i peus. En adults apareixen amb freqüència l'agressivitat cap a persones o altres gossos, l'ansietat per separació, els estirons durant els passejos o la por d'eixir al carrer.
Una de les qüestions a què més importància dona és la socialització primerenca. Claudio explica que existix un període especialment sensible, que situa aproximadament entre les primeres setmanes de vida i les 12-14 setmanes, en què el cadell aprén a relacionar-se amb persones, gossos, sorolls i diferents entorns.
El problema apareix quan l'animal roman a casa fins a completar tot el calendari de vacunació i s'enfronta per primera vegada a l'exterior quan eixa etapa ja ha acabat. Per a l'ensinistrador, el cadell pot trobar-se llavors davant d'un món completament desconegut i respondre amb por.
També insistix que la genètica influïx. Com a exemple, parla de dos de les seues pròpies labradores, germanes de camada i criades en les mateixes condicions, però amb comportaments molt diferents davant de persones i altres gossos.
La connexió amb l'animal
Per a Gutiérrez, darrere d'eixa relació existix a més una connexió emocional especialment intensa. La definix com una cosa "brutal" i assegura que el gos és capaç de percebre de seguida com es troba la persona amb qui conviu.
"El teu gos ho sap tot de tu, et coneix millor que tu", afirma l'ensinistrador, que explica que l'animal pot detectar fins i tot en entrar per la porta si el seu amo està trist o emocionalment "destrossat".
Eixa connexió també pot influir en la manera en què el gos respon davant de determinades situacions.
Gutiérrez sosté que "la por es pot olorar per les hormones" i explica que la inseguretat del guia pot traslladar-se a l'animal a través de la tensió de la corretja. Per això, considera fonamental que el treball no se centre únicament en l'animal, sinó també en com la persona interpreta i afronta el que passa durant el passeig.
Alicia, ensinistradora de Happy Guau.
Prevenir l'abandó
Per a Claudio, l'educació canina comença fins i tot abans que el gos arribe a casa. La família ha de valorar quin animal encaixa amb el seu estil de vida i assumir des del principi el temps i esforç que requerix.
L'ensinistrador relaciona a més els problemes de comportament amb una part important dels abandons. Per això reclama més responsabilitat abans d'adquirir o adoptar un animal i considera necessari endurir els controls d'accés a la tinença de gossos.
El seu plantejament és directe perquè conviure amb un gos implica assumir una responsabilitat durant tota la seua vida. "Falta eixa part de consciència, saber que un gos és una responsabilitat per a tota la vida, va a costar diners, i molta gent no està disposada a això", sosté.
Per a Happy Guau, l'educació no consistix únicament a aconseguir que un gos obeïsca ordres. Es tracta de comprendre qui és l'animal que viu a casa, oferir-li ferramentes per a desenrotllar-se en el món i construir una convivència en la qual tant el gos com la seua família puguen disfrutar.
