En vigor: si mors, els teus hereus podran gestionar les teues xarxes socials amb el 'testament digital'
La Llei reconeix el dret al testament digital i regula qui pot gestionar, conservar o eliminar les xarxes socials del difunt.
Més informació: Ja ha entrat en vigor: els treballadors tenen dret a gaudir de 14 dies festius pagats i no recuperables
Les xarxes socials i altres serveis digitals no queden en un llimb legal després de la mort d'una persona. La legislació espanyola reconeix el denominat testament digital, que permet a familiars, hereus i altres persones autoritzades gestionar els perfils i continguts del difunt, sempre respectant la seua voluntat.
En l'última dècada, les xarxes socials s'han convertit en una part essencial de la vida quotidiana. Fotografies, missatges, vídeos i records personals s'emmagatzemen en plataformes digitals que, per a moltes persones, formen part del seu patrimoni emocional.
Aquesta realitat fa que les lleis també regulen què ocorre amb tota eixa informació quan una persona mor.
Quan sorgeixen dubtes sobre qui pot accedir a un compte, eliminar un perfil o conservar determinats continguts, la referència principal és la Llei Orgànica 3/2018, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals. Aquesta norma dedica un article específic al que es coneix com a testament digital.
L'article 96 de la llei estableix que les persones vinculades al difunt per raons familiars o de fet, així com els seus hereus, poden dirigir-se a les plataformes digitals per accedir als continguts i donar instruccions sobre el seu destí.
En concret, la norma assenyala que podran sol·licitar l'accés als continguts i "impartir-los les instruccions que estimen oportunes sobre la seua utilització, destí o supressió".
Això significa que familiars i hereus poden demanar que un compte es mantinga activa, es transforme en un perfil commemoratiu o s'elimine completament. No obstant això, la llei també protegeix la voluntat de la persona difunta.
La voluntat del difunt
La norma recull una important excepció. Els familiars i hereus no podran accedir als continguts ni sol·licitar la seua modificació o eliminació quan la persona difunta "ho haguera prohibit expressament o així ho establira una llei".
D'aquesta manera, si algú deixa instruccions clares sobre què fer amb els seus perfils digitals després de la seua mort, estes prevalen sobre les decisions que puguen adoptar posteriorment els seus familiars.
No obstant això, la prohibició no afecta el dret dels hereus a accedir a aquells continguts que formen part de l'herència o patrimoni del difunt.
La llei també contempla altres supòsits. L'albacea testamentari o una persona designada expressament pel difunt poden sol·licitar l'accés als continguts per complir les instruccions rebudes.
A més, quan la persona difunta és menor d'edat, aquestes facultats poden ser exercides pels seus representants legals o, en determinats casos, pel Ministeri Fiscal.
En el cas de persones amb discapacitat, també poden intervindre aquells que hagen sigut designats per prestar suport, sempre que eixes funcions incloguen la gestió d'aquests aspectes digitals.
El dret a eliminar perfils
Un dels punts més rellevants de la norma afecta directament les xarxes socials. L'article 96 indica que les persones legitimades poden decidir sobre el manteniment o l'eliminació dels perfils personals del difunt, llevat que aquest haguera deixat instruccions diferents.
La llei afegeix que, quan es sol·licite l'eliminació d'un compte, "el responsable del servei haurà de procedir sense dilació a la mateixa". És a dir, la plataforma està obligada a actuar amb rapidesa una vegada reba una sol·licitud vàlida.
