Marta, l'agricultora que va deixar el turisme pel tractor i a qui li han robat 5.000 kg de llimes: "És molt frustrant"
La creadora de La Limoneta va patir un assalt este estiu que li va ocasionar pèrdues de més de 2.500 euros.
Més informació: Investigades cinc persones per robar raïm del Vinalopó per a després revendre'l prop de supermercats
A més de fer front a l'increment dels combustibles, les estrictes mesures europees, la competència ferotge de tercers països i les inclemències meteorològiques, els agricultors del camp alacantí estan exposats a robatoris que poden arruïnar campanyes en qüestió de minuts.
Els robatoris en collites s'han convertit silenciosament en un dels majors desafiaments del sector. Encara que la pujada del combustible estreny gradualment els marges, un assalt pot tirar per terra l'esforç de tot un any en una nit.
Un dels últims casos a la província és el de Marta Gutiérrez, una agricultora especialitzada en el cultiu de la llima que un matí va descobrir com uns assaltants s'havien endut este passat estiu més de 5.000 kg de llimes de la seua plantació, ubicada al municipi de Los Montesinos.
El robatori massiu en l'explotació familiar de l'agricultora és l'enèsim episodi de delinqüència al camp per lladres que busquen el producte amb millor preu en cada ocasió, siga la llima, la taronja o, ara, els dipòsits de combustibles.
"Com que les llimes no cotitzaven massa alt però hi havia un poc d'escassetat, tenien mesurats els nostres moviments. Van aprofitar un cap de setmana de moltíssima calor i van entrar de nit. Van deixar marcades les petjades de la furgoneta i les seues petjades. L'endemà, quan vam anar a revisar els arbres, vam vore les marques i vam comprovar que ens faltava una estimació de 5.000 quilos de llimes", recorda.
En la seua plantació, de prop de 400.000 quilos, Marta cultiva dues varietats de llima: la Fino (de tardor i hivern) i la Verna (de primavera i estiu, que va ser la que van robar).
"La llima cotitzava a uns 50 o 55 cèntims el quilo, per la qual cosa la pèrdua directa del fruit va ser d'uns 2.500 euros. Si sumes els 3.000 euros que va costar la tanca més el producte robat, la pèrdua va ser total", lamenta l'agricultora.
El president de l'Associació Agrària de Joves Agricultors d'Alacant (Asaja), José Vicente Andreu, sosté que esta problemàtica és freqüent entre els associats, generant pèrdues de desenes de milers d'euros any rere any.
![José Vicente (ASAJA), sobre las macroplantas solares en el Vinalopó: Nunca se debería castigar al sector primario por producir energía.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11294637.jpg?p=w:320\/h:240&h=BQlfaBOv"])
"Roben en funció de com van els preus. En juny la llima es pagava bé i la van robar. Ara, quan detecten que he comprat gasoil entren i t'assalten", assegura.
"Pots posar càmeres o alarmes, però en el temps que tardes a arribar a la finca ja han actuat", indica.
Agricultora novel·la
Marta tan sols porta tres anys al camp i ha descobert per la força la cara més amarga del sector després de fer front a una gran plaga, les restriccions europees, la competència deslleial i, ara, al robatori massiu.
Va deixar la seua carrera en el sector turístic per llançar-se al camp després d'anys amb la idea rondant pel cap.
"L'explotació prové de la família del meu marit. Sempre havíem volgut dedicar-nos a això, però per por manteníem els nostres treballs, fins que vam decidir fer el pas", comenta.
Marta assenyala que abans de llançar-se va estar molts anys en el sector turístic, treballant en un resort amb hotel i camp de golf.
![Marta Gutiérrez, junto con los limones de La Limoneta.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10484809.jpg?p=w:320\/h:240&h=6wwQ5_HG"])
"Com que el món comercial és dur i teníem un negoci familiar del qual en teoria es podia viure amb més tranquil·litat, em vaig llançar", resumeix.
Va ser aleshores quan va fundar oficialment La Limoneta per donar continuïtat a unes llimes amb més de 50 anys d'història.
Els fruits de La Limoneta són reconeguts per combinar qualitat amb una atractiva aparença. No obstant això, l'empresa ha hagut d'afrontar en la seua curta vida durs revessos a un model de negoci ja castigat de per si per factors externs.
"Just el primer any que vaig començar vam patir una plaga d'una aranyeta que deixa una marca negra en la pell de la llima. El fruit per dins estava impecable, però només per això ens van rebutjar la meitat de la collita en un any en què, a més, els preus van caure en picat. És molt frustrant", apunta.
![El sector primario alicantino alerta de los peligros para su actividad.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11353734.jpg?p=w:320\/h:240&h=CaHQdM5s"])
Reconeix que "va ser una bufetada molt dura per començar, però ací seguim perquè és un projecte familiar al qual li estem posant tot l'afany".
I eixe esforç, malgrat l'últim robatori, està tenint la seua recompensa, ja que han ampliat en extensió i producció la plantació familiar.
Amb tot, Marta busca mostrar el costat bonic del camp en xarxes socials, on s'encarrega de divulgar tot el treball que hi ha darrere dels cultius amb la passió per la terra que la caracteritza per trencar "amb la imatge trista i enfadada de l'agricultor que solem vore en les notícies".
