Després del colp del Suprem al Govern: Aixina és la 'passarel·la' que exigix el Consell per a informar dels pisos turístics a la UE
La Conselleria de Turisme reclama activar una Finestreta Única Digital basada en la cooperació que respecte els registres autonòmics i evite el "bloqueig" als operadors legals.
Més informació: El Suprem dona la raó a la Generalitat sobre el control dels pisos turístics i anul·la el Registre Únic del Govern
La batalla legal pel control dels habitatges d'ús turístic a Espanya ha donat un gir definitiu, tornant el timó de la gestió i l'ordenació a les comunitats autònomes. Després del pronunciament del Tribunal Suprem que anul·la el Registre Únic d'arrendaments de curta duració dissenyat pel Govern central, la Generalitat Valenciana ha passat a l'ofensiva institucional.
La postura del Consell és contundent una volta que l'alt tribunal li ha donat la raó: les competències i les dades reals estan en mans autonòmiques per imperatiu legal, i qualsevol pas futur del Ministeri d'Indústria i Turisme ha de limitar-se a coordinar, no a suplantar ni duplicar burocràcia.
En una detallada carta remesa al ministre Jordi Hereu, la consellera d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Marián Cano, ha fixat les línies roges i les exigències tècniques de l'administració autonòmica per a reconduir una situació que manté el desplegament del Reglament Europeu de Lloguers de Curta Duració en un evident estat de paràlisi.
El nucli de la reclamació valenciana abandona el debat merament polític per a endinsar-se en la viabilitat tècnica de la inspecció. Per a la Generalitat, l'intent de l'Executiu central d'erigir un registre paral·lel no sols envaïa de manera flagrant les competències exclusives de les comunitats, sinó que penalitzava el sector regulat amb una ineficaç duplicació de tràmits.
Segons exposa Cano en la seua missiva, el sistema estatal mai va arribar a actuar contra l'economia submergida, sinó que es va convertir en una trava per a l'activitat econòmica legal. El procediment exigia un segon número de registre que sovint es retardava per incidències alienes a la pròpia activitat turística.
El resultat, tal com denuncia textualment la consellera, es va traduir en "activitat econòmica paralitzada, d'operadors que complien la normativa autonòmica i que s'han vist impedits d'exercir la seua activitat, d'anuncis bloquejats, d'ingressos perduts i d'un sector sotmés durant mesos a una incertesa evitable".
El nou model
Amb el suport explícit dels tribunals, la Generalitat exigix ara al Ministeri que assumisca el criteri judicial i pose en marxa un model de Finestreta Única Digital que actue exclusivament com un node interconnector o "passarel·la de dades". La proposta tècnica valenciana és clara. L'administració central ha d'habilitar la passarel·la tecnològica que exigix la Unió Europea perquè les grans plataformes digitals com Airbnb o Booking bolquen les seues dades, però la gestió i la verificació d'eixes dades han de nodrir-se dels registres autonòmics ja existents, que són els únics amb validesa legal.
![Jaime Rodríguez de Santiago, director general de Airbnb Marketing Services SL, durante su intervención en la tercera jornada del Wake Up, Spain 2025!](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10917360.jpg?p=w:320\/h:180&h=7EOM6kW_"])
El camí correcte, a juí de la Generalitat, passa indefectiblement per connectar les plataformes digitals amb els registres autonòmics competents, establir mecanismes d'intercanvi d'informació i garantir un control efectiu basat en dades reals. D'esta manera, el Govern central exerciria un paper de coordinació tècnica i transmissió de dades cap a Brussel·les, mentre que les comunitats retindrien la potestat de validar qui complix la llei i qui no.
Aquesta exigència tècnica xoca frontalment amb la interpretació que el Ministeri d'Habitatge ha defensat de manera insistent durant els últims mesos. Des del departament que dirigix Isabel Rodríguez s'ha vinculat l'ús del seu registre a un suposat aflorament d'habitatges il·legals, una tesi que la Generalitat rebutja de pla en considerar-la mancada de rigor metodològic.
Marián Cano argumenta que la determinació de la legalitat o il·legalitat d'un habitatge turístic no pot establir-se mitjançant creuaments de dades parcials ni a partir de registres que no tenen capacitat per a verificar l'activitat real. Per a la consellera, la detecció del frau exigix procediments complets d'inspecció, control i comprovació administrativa que corresponen exclusivament a les administracions competents en matèria de turisme.
Les dades de reducció de l'oferta que el Govern central ha atribuït a l'èxit de la seua plataforma respondrien, per tant, a bloquejos tècnics i errors burocràtics i no a una vertadera eradicació de l'intrusisme.
Davant del que el Consell qualifica com un sistema encallat a nivell nacional, la Generalitat contraposa la vigència i l'actualització constant de les seues pròpies ferramentes de control. L'administració valenciana va modificar el seu decret regulador en agost de 2024, introduint la delegació de competències inspectores en els ajuntaments i duent a terme una profunda revisió de la seua base de dades que ha suposat l'eliminació de més de 18.000 inscripcions que no complien amb els requisits vigents.
A això se suma la introducció de projectes pilot basats en intel·ligència artificial per a rastrejar l'oferta irregular en internet i el reforç de la inspecció presencial, que en el cas de la província d'Alacant s'ha arribat a quadruplicar. Per això, la Comunitat Valenciana insistix que el vertader control del mercat ja s'exercix des del territori.
A més, urgeix al ministre Hereu a trencar el seu silenci després del colp judicial, convocar de manera immediata la Conferència Sectorial de Turisme i assumir un lideratge tècnic que respecte d'una vegada per totes la sobirania competencial de les comunitats autònomes.
