Raúl García, de PenyaFresh
Economia

Raúl, agricultor (22 anys): "Vaig començar de zero i ja tenim 50 ha, però el que més m'agrada és pujar-me 15 h al tractor"

El veí de La Romana explica com ha alçat PenyaFresh i analitza els reptes del relleu generacional i la falta de mà d'obra.

Més informació: José Antonio, agricultor, sobre els majors de 52 anys: "Hi ha treballadors que perdrien 400 euros si es passen al camp"

Llegir en Català
Alacant
Publicada

Cada vegada és menys habitual trobar joves que decidisquen dedicar el seu futur al camp. El relleu generacional és un dels grans problemes de l'agricultura espanyola i són pocs els qui, amb prou feines vint anys, opten per emprendre entre tractors, cultius i llargues jornades de treball.

No obstant això, Raúl García Vidal trenca tots els estereotips. Amb només 22 anys, este veí de La Romana ha aconseguit alçar des de zero 'PenyaFresh', una empresa hortofructícola que ja cultiva més de 50 hectàrees entre La Romana i Aspe i que continua creixent.

Des d'EL ESPAÑOL d'Alacant parlem amb el jove agricultor, recentment reconegut amb el Premi Jove Agricultor 2025 d'ASAJA Alacant, per a conéixer com va començar la seua aventura empresarial, quins són els principals problemes del sector i per què, malgrat la duresa del treball, assegura que continua gaudint del mateix que quan va començar.

"M'agrada muntar-me en el tractor i estar 15 o 16 hores damunt", afirma.

A diferència de molts agricultors, Raúl no prové d'una família dedicada professionalment al camp. El seu pare únicament tenia alguns bancals d'ametlers de secà amb poca rendibilitat, per la qual cosa el seu projecte naix pràcticament des de zero.

Després d'independitzar-se amb 17 anys en la casa de camp de la seua mare, va decidir provar sort cultivant una hectàrea de pebrots i albergínies. Aquells primers mesos van estar marcats per jornades interminables.

"Vaig començar amb una hectàrea. Collia de matinada per a poder vendre en Mercalicante a les nou del matí. Ho feia pràcticament tot sol", recorda.

La seua motivació mai va ser únicament el negoci. El mateix Raúl reconeix que el que realment li apassiona és el treball de camp.

"Em vaig posar pel meu compte perquè a mi el que m'agradava de veritat era muntar-me en el tractor i estar 15 o 16 hores damunt".

Raúl García, fundador de PenyaFresh

Raúl García, fundador de PenyaFresh Cedida

Tres anys després, aquella xicoteta explotació s'ha convertit en 'PenyaFresh', una empresa que ja supera les 50 hectàrees de cultiu i comercialitza fruita i verdura tant a Espanya com en mercats internacionals.

Dos línies de negoci

Actualment l'empresa combina dos activitats principals.

D'una banda produïx, comercialitza i exporta els seus propis productes hortofructícoles. D'altra banda, presta servicis agrícoles a altres propietaris que, per falta de relleu generacional o per haver canviat de professió, ja no treballen directament les seues explotacions.

Raúl explica que esta segona línia va nàixer amb un objectiu molt concret: mantindre activitat durant tot l'any i oferir estabilitat als seus treballadors.

D'esta forma aconseguix evitar l'estacionalitat pròpia del sector i professionalitzar una plantilla que pot treballar també durant els mesos d'hivern.

Reptes de l'agricultura

Si hi ha un desafiament que preocupa especialment al jove empresari és la dificultat per a trobar mà d'obra.

Assegura que el treball agrícola resulta molt dur i que cada vegada són menys els espanyols disposats a dedicar-se al camp.

"Els espanyols no volen treballar en el camp, i si no fora pels immigrants, això no funcionaria", afirma.

Amb l'objectiu de revertir parcialment esta situació, 'PenyaFresh' està treballant per a impulsar iniciatives formatives que permeten preparar nous professionals per al sector agrícola. "Un altre dels problemes que veiem és que falta molta professionalització en el sector".

Sobre el futur de l'agricultura, Raúl considera que els qui pitjor ho tenen són les explotacions de grandària mitjana.

Explica que suporten pràcticament la mateixa càrrega administrativa i burocràtica que les grans empreses, però sense disposar dels seus recursos ni de la seua capacitat econòmica.

"Quan tens una major grandària accedixes a millors mercats i compres més barat perquè adquirixes per camions en compte de per palets i, lògicament, el preu baixa. A més, en tindre una empresa amb departaments i persones especialitzades en cada àrea, eixos salaris s'assumixen millor", conclou.