José Luis, advocat, sobre els beneficis d'invertir en cultura: "Eixa finançació es rep multiplicada pel 120%"
L'expert d'Artiaga Elordi a Alacant detalla el mecanisme legal que permet deduir la inversió en cine, sèries o música en viu sense risc de taquilla.
Més informació: Ja ha entrat en vigor: els treballadors tenen dret a gaudir de 14 dies festius pagats i no recuperables
La inversió en cultura a Espanya ha deixat de ser un terreny exclusiu per als mecenes o les productores del sector. Gràcies a una recent reforma legislativa, el suport a les arts escèniques, el cine i la música s'ha convertit en una estratègia financera d'alta rendibilitat per a empreses de qualsevol sector.
José Luis Valdés Pascual, del despatx Artiaga Elordi, destaca que el legislador espanyol ha dissenyat una "política industrial" per a atraure inversió i generar ocupació de qualitat a través de l'Impost de Societats i l'IRPF. Segons Valdés, el que es busca és un augment de l'activitat productiva al voltant d'espectacles i produccions audiovisuals.
La clau d'este canvi es troba en una reforma aprovada a finals de 2022, amb efectes retroactius des de 2021. Esta normativa va donar solució a un problema històric: moltes productores generaven deduccions fiscals que no podien aplicar-se per falta de beneficis suficients.
"La solució a eixe problema va donar entrada a finançadors externs que es podien beneficiar d'eixes deduccions que les productores no es podien aplicar", explica Valdés Pascual. El més cridaner és que estos inversors no necessiten tindre relació prèvia amb el món cultural: "Pot ser qualsevol tipus de societat, una promotora immobiliària, una empresa familiar, una societat holding, fins i tot persones físiques".
Benefici: el 120 %
Per a l'inversor, l'atractiu no resideix en l'èxit comercial de l'obra, sinó en la pròpia norma fiscal. "La rendibilitat moltes vegades depén del moment de l'entrada en el projecte, però el que permet la llei és que el productor cedisca les seues deduccions a canvi d'eixa finançació que rep multiplicada pel 120 %", aclareix l'expert.
Pascual ho il·lustra amb un exemple numèric molt clar: "Si jo sóc un finançador i contribuïsc a finançar un projecte amb 100.000 €, a canvi em cedeixen una deducció en el meu impost de societats o en el meu IRPF de 120.000 €".
És en eixe marge de 20.000 euros on resideix una rendibilitat que l'expert qualifica d'altament competitiva.
"Xollo" o estratègia d'Estat?
Davant l'espectacularitat de les xifres, Valdés reconeix que per a alguns "pareix un xollo", però defensa que és una voluntat clara del legislador. "El legislador no vol privilegis fiscals, el que vol és incentivar una autèntica política industrial pel gran retorn que té la cultura".
![José Manuel Poga y Alejandro Amenábar en el rodaje de 'El cautivo'.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11022255.jpg?p=w:1706\/h:960&h=5SncpFdV"])
L'advocat subratlla que este sistema beneficia tot un "satèl·lit de xicotetes empreses" de logística, seguretat, transport i professionals creatius que creixen al voltant del món audiovisual. A més, adverteix sobre la competència internacional: "Pensem què podria perdre l'Estat si estes produccions no es realitzen a Espanya i es realitzen en altres escenaris".
Un dels majors dubtes dels empresaris és si el seu benefici depén que la pel·lícula o el festival siga un èxit. Valdés és taxatiu: "És una rendibilitat que no és especulativa perquè no anirà en funció de l'èxit que tinga la sèrie en taquilla o en plataformes".
L'incentiu fiscal es calcula simplement en funció del cost de producció, la qual cosa oferix una seguretat inusual en altres productes d'inversió. "Simplement en funció del cost que ha tingut la producció, tindràs el teu dret al teu incentiu fiscal", afig.
Seguretat jurídica
Tot i la generositat de la norma, el procés requerix un rigor documental absolut. Valdés Pascual insistix que no es tracta de "planificació fiscal abusiva", sinó d'una política volguda pel Govern, sempre que es complisquen els requisits de l'Article 36 i el 39.7 de la Llei de l'Impost de Societats.
"El que sí que cal revisar és que tota l'estructuració siga correcta, que tot estiga perfectament documentat pels costos de producció, despeses de publicitat i promoció", adverteix.
Perquè la inversió siga segura, és imprescindible comptar amb certificats de nacionalitat de l'ICAA o de l'INAEM, a més d'un informe d'auditoria detallat.
![María Cristina Clemente en su pódcast 'Doy Fe'.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11289671.jpg?p=w:320\/h:180&h=6f-jG7z0"])
En el context local, Valdés destaca el potencial d'Alacant i els seus 300 dies de sol que atrauen la celebració de grans i xicotets festivals de música, sumat al centre audiovisual estratègic de la Ciutat de la Llum. "No l'hem de vore com una sèrie de platós, sinó com una infraestructura capaç d'atraure inversions internacionals que generaran més ocupació".
Finalment, l'advocat d'Artiaga Elordi lamenta que encara existix un "gran desconeixement" en el món empresarial sobre estes ferramentes. La seua tasca actual és fer vore a qualsevol empresa que pot ser finançadora d'estos projectes, obtenint una rendibilitat segura mentre dona suport al desenvolupament de la indústria cultural espanyola.
