La Llei ho confirma: si no pagues les despeses comunes, la comunitat pot embargar preventivament els teus béns
La normativa sobre Propietat Horitzontal regula les conseqüències de la morositat veïnal i els mecanismes per reclamar les quantitats degudes.
Més informació: La Llei ho confirma: si vols dividir el teu pis en dos més xicotets, necessitaràs el vot a favor de tres cinquenes parts
Els propietaris que acumulen deutes amb la seua comunitat de veïns poden enfrontar-se a conseqüències que van més enllà dels simples recàrrecs econòmics.
La legislació vigent permet que, en determinades circumstàncies, la comunitat sol·licite l'embargament preventiu de béns del morós per garantir el cobrament de les quantitats pendents, inclosos els interessos i les costes del procediment.
Davant qualsevol dubte relacionada amb les quotes comunitàries, els impagaments o les facultats de la comunitat de propietaris, convé consultar la Llei de Propietat Horitzontal, la norma que regula els drets i obligacions dels veïns en este àmbit.
Este text legal establix els mecanismes d'actuació davant la morositat i detalla els procediments que poden seguir les comunitats per reclamar les quantitats degudes.
La regulació es recull en l'article 21 de la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal. En primer lloc, la norma contempla que les comunitats puguen adoptar mesures dissuasòries contra els propietaris que no complixen amb les seues obligacions de pagament.
Entre estes, esmenta la possibilitat d'aplicar interessos superiors a l'interés legal o privar temporalment de l'ús de determinats serveis o instal·lacions comunes, sempre que estes mesures no siguen abusives, desproporcionades ni afecten l'habitabilitat dels habitatges.
Què passa amb els morosos
La llei establix que la comunitat pot reclamar judicialment totes les quantitats pendents, tant si corresponen a despeses ordinàries com extraordinàries, fons de reserva o qualsevol altre concepte comunitari. Per a això, pot recórrer al procediment monitori especial previst per a les comunitats de propietaris.
A més, la norma indica que el titular registral de l'habitatge pot ser demandat perquè l'execució recaiga sobre l'immoble inscrit al seu nom. També permet que el secretari-administrador professional, si així ho acorda la junta de propietaris, impulse judicialment la reclamació del deute.
Per a iniciar este procediment, la comunitat ha d'aportar un certificat que reflectisca l'acord de liquidació del deute i l'import degut desglossat. Així mateix, ha d'acreditar que el deutor ha sigut informat de la reclamació.
Sol·licitar l'embargament
Un dels aspectes més rellevants de l'article 21 apareix quan el propietari s'oposa al procés monitori. En eixe cas, la comunitat pot demanar mesures cautelars per assegurar el cobrament del deute.
La llei indica expressament que, quan existisca oposició del deutor, "la comunitat podrà sol·licitar l'embargament preventiu de béns suficients d'aquell, per a fer front a la quantitat reclamada, els interessos i les costes".
Així mateix, afegix que "el tribunal acordarà, en tot cas, l'embargament preventiu sense necessitat que el creditor preste caució".
No obstant això, la norma també contempla una via per evitar esta mesura. El propietari afectat pot paralitzar l'embargament si aporta les garanties previstes en la legislació processal.
Costes judicials i alternatives
La Llei de Propietat Horitzontal també adverteix que el deutor pot veure's obligat a asumir els honoraris d'advocat i procurador utilitzats per la comunitat per reclamar el deute, fins i tot en alguns casos en què atenga posteriorment el requeriment de pagament.
D'altra banda, la normativa obri la porta a resoldre estos conflictes mitjançant mecanismes alternatius.
En concret, establix que les reclamacions relacionades amb les despeses comunitàries poden sotmetre's a processos de mediació, conciliació o arbitratge, amb l'objectiu d'aconseguir una solució sense necessitat d'allargar el litigi als tribunals.
