Una de las máscaras que presenta el Marq para hablar del oro como un ser vivo.
Exposicions

"És possible habitar el món d'una altra manera?": El Marq estrena la gran mostra de l'or de Colòmbia que "cobra vida"

'L'Or i l'Univers' és la mostra que trenca mites sobre el Dorado i obri les seues portes al públic este dimarts 30 de juny a Alacant.

Més informació: El Marq d'Alacant avança els secrets del gran tresor de l'or de Colòmbia: "Són éssers vius"

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

El Museu Arqueològic d'Alacant (Marq) presenta este dilluns la seua nova exposició internacional, L'Or i l'Univers, una ambiciosa mirada al patrimoni indígena de Colòmbia. La mostra, que es podrà visitar a partir d'este dimarts, convida l'espectador a un viatge que transcendeix l'arqueologia tradicional per a endinsar-se en l'espiritualitat de pobles que encara hui habiten el territori colombià.

Per a entendre esta exposició, el primer pas és canviar la nostra terminologia. "D'entrada no anem a parlar de peces, sinó de presències", adverteix la comissària Marcela García sobre la selecció de tres-cents elements. Es tracta d'un "gir lingüístic important" per a comprendre que estos objectes són, per a les comunitats actuals, "éssers vius que tenen agència" i un vincle espiritual actiu.

La mostra comença submergint el visitant en una maloca amazònica, la recreació de les cases comunals que són, alhora, una representació del cosmos. "Les maloces també són els cossos de les mares primordials d'estos éssers que van donar origen al món", explica García durant el recorregut.

Un dels grans fites de l'exposició és el vaixell dels esperits, una talla en fusta del poble Emberá. "És la primera vegada que el Museu de l'Or exhibix peces etnogràfiques fora de Colòmbia", destaca la comissària. I subratlla que este vaixell porta a la nostra dimensió els "esperits auxiliars" que ajuden els savis de la comunitat.

El comissari Marcos Martinón, per la seua banda, posa el focus en la sofisticació tècnica i espiritual dels "tunjos muisques". Estes xicotetes figures d'or es creaven mitjançant la tècnica de la cera perduda "exclusivament per a fer ofrenes i obtindre favors divins". "No estaven fetes per a ser vistes per ulls humans, sinó per ulls d'esperits", assenyala Martinón, recordant que l'or entre els muisques "no s'acumulava, sinó que es regalava i es tornava al món".

L'exposició també busca desmuntar prejudicis històrics, com la imatge dels cacics com a tirans. "Eren persones que tenien la responsabilitat del bé comú, persones al servei de la seua comunitat", aclareix García, denunciant les "lectures errades" derivades de la mirada europea després de la conquesta.

Fins i tot el sentit de l'oïda és protagonista gràcies al Soplo de vida, una composició sonora realitzada amb instruments prehispànics originals. "És la primera vegada que sona a Europa, interpretada no amb rèpliques, sinó amb els propis instruments arqueològics" de més de mil anys d'antiguitat.

Un altre dels punts forts és la revisió de l'enginyeria hidràulica de les societats amfíbies del Carib colombià. Estos pobles van transformar 500.000 hectàrees (una extensió equivalent a la província d'Alacant) mitjançant un sistema de canals cooperatius. "S'organitzaren sense reis ni presidents, mitjançant cooperació entre veïns per a contindre i reconduir l'aigua", detalla Martinón.

La mostra no eludix temes complexos com el de les anomenades plantes mestres. L'exposició aclarix taxativament que la coca "no és cocaïna" i expliquen com s'utilitzaven les seues fulles. "Dir que la coca és com la cocaïna és tant com dir que el vodka és igual que la creïlla", afirma García, citant l'antropòleg Wade Davis per a subratllar el valor sagrat i medicinal de la planta.

Manolo Olcina, director del Marq, recalca la importància del paper dels museus en fer comprensibles, des de la solidesa, els diferents conceptes del món. "Amb rigor i fomentant l'esperit crític per a entendre què signifiquen estos objectes i descobrir altres significats i altres valors", destaca com a exemple d'una trajectòria que complirà vint anys al capdavant del centre.

"L'or no simbolitza riquesa, transmetia una manera d'estar en l'entorn i d'un equilibri en un univers precari", afegix Olcina sobre el que es tenia en estes societats.

L'ambaixador de Colòmbia a Espanya, Eduardo Ávila, recalca la importància d'estes presències com a símbols "que a través d'elles descobrim societats que van desenvolupar una relació profunda amb el seu entorn". La mostra, apunta, és exemple també de les "excel·lents relacions" entre ambdós països.

Alacant, porta d'Europa

"És especialment significatiu que es presente a Alacant, una ciutat oberta al món i amb un museu referent internacional en la difusió de cultures" perquè contribuïx "a mostrar la diversitat de la societat colombiana", recalca.

El president de la Diputació d'Alacant, Toni Pérez, ja anticipa l'èxit de públic d'una mostra que "entra a Europa per Alacant amb la qualitat que treballa el Marq". I com Ávila valora l'oportunitat per als colombians que residixen a la província, 60.000, i de la resta d'Espanya que puguen gaudir d'unes peces que parlen del seu llegat. "No li posen preu a res del que van a vore, perquè el preu és incalculable", recorda.

Ballar per l'univers

Finalment, l'exposició li dona la volta literal i metafòricament a la llegenda del Dorado. "El Dorado en realitat era una persona, no un lloc", explica el comissari davant d'una llacuna invertida dissenyada per Ángel Rocamora.

La mostra conclou amb la figura d'un ballarí daurat que balla per l'equilibri universal. "Si pensem que este ballarí està ballant pel bé de tots nosaltres, potser eixim de l'exposició pensant què podríem fer nosaltres per ell", conclou Martinón.