Ciutat de la Llum costa més de 4,5 milions d'euros a l'any i la Generalitat continua assumint el pes del complex alacantí
L'administració valenciana ha mantingut la infraestructura en peu amb una despesa anual estable, mentre Moncloa intenta ara capitalitzar l'èxit.
Més informació: El Govern intenta atribuir-se el "reflotament" de Ciutat de la Llum amb diners europeus sobre el treball fet per la Generalitat
Ciutat de la Llum no ha tornat a l'activitat sense un esforç en solitari per part de la Generalitat Valenciana, encara que ara el Govern central intente traure pit com a mecenes de l'audiovisual. Un treball continuat de l'administració autonòmica per a sostindre un complex que continua tenint costos de funcionament significatius i que, precisament per això, exigix una política pública estable, pacient i cara.
Entre 2023 i 2025, el cost total del complex va ser de 4.240.722 euros, 4.639.691 euros i 4.524.147 euros, respectivament, una factura que suma més de 13,4 milions d'euros en tres exercicis complets. I això només en despeses de manteniment i gestió de la infraestructura cinematogràfica alacantina.
Aquesta dada és clau perquè permet separar dos plans que des de Moncloa han intentat barrejar interessadament amb la visita del ministre Óscar López. Una cosa és el cost de mantindre operatiu el complex de Ciutat de la Llum, i una altra molt diferent les ajudes d'Innovació o les línies de finançament destinades a l'ecosistema audiovisual de tot el territori valencià.
Des de la Generalitat expliquen que eixes ajudes no són per a Ciutat de la Llum en exclusiva, sinó per al conjunt del territori valencià, i que algunes de les empreses beneficiàries ni tan sols roden a Alacant. Per tant, usar eixes partides com si foren una transferència directa al complex seria una simplificació enganyosa. El suport real de Ciutat de la Llum, en canvi, sí que té nom i cognoms: pressupost autonòmic.
Convé recordar a més que la supervivència del projecte no s'entén sense la recapitalització aprovada pel Consell en desembre de 2023. Aquell acord va elevar l'ampliació de capital de la Societat de Projectes per a la Transformació Digital fins a 21,2 milions d'euros, amb un desembossament immediat de 5,3 milions i la resta mitjançant aportacions periòdiques, amb l'objectiu explícit de garantir la viabilitat de la societat que gestiona Ciutat de la Llum i el Districte Digital.
La mateixa Generalitat va deixar clar aleshores que la mesura no constituïa una ajuda d'Estat en els termes de la normativa europea, sinó una operació per a preservar una societat pública que presta un servei d'interés general. En altres paraules: mentre altres es fan la foto quan les coses funcionen, el cost que funcionen l'ha anat assumint València.
![La Comunitat Valenciana sigue trabajando para posicionarse como referente en el sector audiovisual](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10882381.jpg?p=w:1706\/h:960&h=jmZTdofS"])
El Govern central pot presentar la inversió de 19,8 milions en Good Films com una aposta estratègica per l'audiovisual espanyol i com a prova que Alacant forma part de l'Spain Audiovisual Hub. Però eixe capital entra quan la infraestructura ja està sostinguda, la societat gestora ja ha sigut recapitalitzada i el complex ja ha passat per anys de gestió pública autonòmica per a evitar el seu deteriorament o la seua paràlisi. L'Estat pot participar, però no pot apropiar-se del treball previ que ha permés que existisca un escenari operatiu al qual hui arriben eixes inversions.
La història recent de Ciutat de la Llum també explica per què este debat continua sent tan sensible en la Comunitat Valenciana. Brussel·les va arribar a declarar il·legals les ajudes públiques amb què la Generalitat va impulsar en el seu dia la construcció del complex, i Espanya va haver d'afrontar la recuperació de 265 milions d'euros.
Aquella ferida no va desaparéixer amb el pas del temps, sinó que va condicionar la trajectòria del recinte durant anys. Precisament per això, el fet que la Generalitat haja continuat injectant recursos per a sostindre la seua operativitat té un valor polític que no s'hauria de minimitzar. No es tracta només de mantindre uns platós: es tracta de reconstruir la credibilitat d'un actiu que arrossegava una història molt complicada.
Enredats, de Disney, sí que concentra una part rellevant d'eixe impuls amb 5 milions d'euros, però tampoc pot presentar-se com un rodatge íntegrament lligat al complex d'Alacant perquè desenvolupa activitat també fora d'ell.
