El alcalde, Luis Barcala, la concejal de Turismo, Ana Poquet y el coleccionista Enrique Lucas, en la exposición.
Cultura

El misteri que amaga el Castell d'Alacant: per què els amants de Tintín tenen una cita obligatòria este mes

Alacant es convertix en l'epicentre de la nostàlgia i el col·leccionisme internacional en albergar les peces exclusives de les aventures que van marcar diverses generacions.

Més informació: Torna 'Tintín al país dels soviets' 90 anys després

Llegir en Català
Publicada

Les muralles del Castell de Santa Bàrbara, testimoni silenciós de la història alacantina, custodien ja un tresor cultural que promet captivar l'atenció de milers d'entusiastes de la literatura il·lustrada a tota Europa. La fortalesa es transforma en l'escenari d'un viatge intergeneracional sense precedents gràcies a l'arribada d'una ambiciosa exposició dedicada íntegrament a les peripècies del reporter més icònic del segle XX: El jove reporter i les seues aventures al Castell de Santa Bàrbara

Esta mostra no sols representa una finestra a la nostàlgia per a aquells que van créixer devorant les vinyetes de Hergé, sinó que redefinix el paper d'Alacant com a referent ineludible en la preservació i difusió de col·leccions privades d'altíssim valor cultural i de gran projecció turística.

El desembarcament d'esta exhibició a l'emblemàtica sala Taverna del castell suposa un impuls estratègic fonamental per a la proposta cultural de la ciutat, consolidant la seua fortalesa històrica no sols com a mirador panoràmic sobre la Mediterrània, sinó com a contenidor cultural viu i en constant evolució.

L'exposició agrupa una imponent selecció de més de 300 figures, recreacions escèniques minucioses i objectes d'enorme singularitat que tracen un mapa complet de l'evolució del nové art europeu. En integrar este imaginari universal en un espai tan impregnat d'identitat local, Alacant aconseguix teixir un vincle únic entre la memòria col·lectiva global i el seu propi patrimoni històric.

Durant la presentació i el recorregut inaugural de la mostra s'ha emfatitzat el fet que suposa per al dinamisme urbà i l'oci familiar de la província l'obertura d'un espai d'estes característiques. La regidora de Turisme, Ana Poquet, ha recorregut detalladament cada espai junt amb el propietari dels fons i ha destacat davant dels mitjans la rellevància d'una cita que romandrà oberta de manera ininterrompuda fins al pròxim mes de gener.

L'edil ha volgut posar en valor el potencial educatiu i lúdic que encierren estes vitrines, destacant que “és una oportunitat per a recordar les aventures d'un icona del còmic i perquè els més menuts descobrisquen uns personatges imprescindibles”. Amb esta premissa, el consistori busca atraure tant el visitant local com el turista cultural que busca experiències diferenciades, afegint un rotund: “Tenim un autèntic tresor al Castell esperant ser descobert”.

La procedència dels fons dota l'exhibició d'un caràcter íntim i pròxim, ja que la totalitat de les peces exposades pertanyen a la col·lecció privada de l'alacantí Enrique Lucas. El periple personal d'este apassionat col·leccionista reflectix una vida dedicada a la recerca incansable de relíquies que aconseguixen condensar l'esperit d'una obra que va revolucionar el còmic modern a través de la mítica línia clara.

El mateix Lucas, al rememorar els inicis de la seua trajectòria i l'acumulació paulatina d'este patrimoni, ha reflexionat sobre el sentit profund que adquireix el col·leccionisme quan s'obri al gaudi dels ciutadans, explicant que “una col·lecció no acaba mai, seria molt trist fer-ho, i al final el que importa és compartir-la i que tot el món la puga gaudir”.

El col·leccionista ha detallat amb sincera emoció el procés vital que l'ha portat a este punt, resumint que “això va començar fa molts anys amb les lectures dels llibres de Tintín que vas ampliant amb figures de plom i quan t'adones no tens espai per a tindre-ho tot”. El recorregut per la sala Taverna convida el visitant a desgranar els codis visuals i estilístics que van fer d'Hergé una figura irrepetible en la història de la cultura contemporània.

A través de quatre àmbits diferenciats, l'espectador pot transitar des de la mítica recreació del Museu Imaginari fins a l'entranyable Felicitació de Nadal de 1972, passant per enginys mecànics que formen part del subconscient de diverses generacions com el cèlebre Jeep Lunar o l'elegant Descapotable d'Haddock. La presència de figures de plom de precisió mil·limètrica contrasta amb representacions de gran format del temperamental capità i del intrèpid reporter al costat del seu inseparable company caní Milú. E

sta cuidada museografia, reforçada amb còmics originals d'època, cartelleria històrica i material audiovisual explicatiu, garantix una experiència immersiva total que justifica per què este racó alacantí està destinat a convertir-se en un dels temes més compartits en les xarxes i plataformes digitals durant els pròxims mesos.