El racó d'Alacant que busca Europa: el parc de la Marjal candidat al gran premi a la millor obra sostenible
L'icònic parc inundable de la Platja de Sant Joan és finalista en els prestigiosos New European Bauhaus després de demostrar durant una dècada la seua eficàcia contra les inundacions.
Més informació: Així són els enormes dipòsits antitormentes d'Alacant que eviten que s'inunde la ciutat amb la DANA
El parc inundable de la Marjal és un dels finalistes en els premis New European Bauhaus en la categoria de Circularitat, Sostenibilitat i Innovació. En esta fase decisiva, la infraestructura alacantina competix amb altres tres candidatures internacionals ubicades a Saragossa, Marsella (França) i Viscri (Romania).
L'alcalde d'Alacant, Luis Barcala, ha destacat la rellevància d'este fet assenyalant que "una vegada més Alacant aspira a liderar les iniciatives d'innovació i sostenibilitat en el marc de les ciutats europees". Un reconeixement que valora que arriba després de celebrar el desé aniversari d'un sistema que "posa Alacant en primer plànol internacional".
La candidatura, presentada a través de l'Agència Local de Desenvolupament Impulsalicante i l'estratègia Alacant Futura, busca ara el suport dels ciutadans. Barcala ha animat els alacantins a participar en la votació pública oberta a través de la web oficial dels premis per a donar suport al projecte mediambiental més emblemàtic de la ciutat.
Per a entendre l'èxit de la Marjal, cal observar el seu funcionament tècnic. Joaquín Marco, director d'operacions d'Aigües d'Alacant, explicava en 2024 que este espai actua com una mena de "interruptor" quan la xarxa de col·lectors arriba al seu nivell de saturació.
"El que fa és ficar l'aigua en eixe dipòsit, mentre continuen funcionant els col·lectors, perquè l'aigua no arribe a una altura al carrer i evite que es produïsquen problemes", detallava Marco. El parc és capaç de retenir fins a 45 milions de litres (45.000 m³), protegint completament les zones urbanes de la platja de Sant Joan.
Des de la seua inauguració en 2015, la Marjal ha demostrat la seua vàlua en episodis crítics. Durant les pluges històriques de març de 2017 va retenir 15.500 m³ i en agost de 2019 va arribar als 22.000 m³. Afortunadament, "encara no s'ha donat l'oportunitat que es plena per complet", apuntava el director d'operacions en relació a la seua gran capacitat de reserva.
![El acto de reconocimeinto.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10970305.jpg?p=w:1706\/h:960&h=D1E5BRlt"])
A més de la seua eficàcia, el projecte destaca per la seua rendibilitat econòmica. Amb un cost de 3,67 milions d'euros, va resultar ser gairebé quatre vegades més barat que l'alternativa tradicional de construir un dipòsit subterrani d'aigües pluvials.
Pulmó de biodiversitat
La Marjal no és només una infraestructura hidràulica; és un ecosistema natural que fusiona la resiliència amb la bellesa urbana. Segons les fonts, el parc actua com un santuari que alberga més de 120 espècies d'aus i utilitza aigües residuals tractades per al manteniment dels seus estanys i reg.
En l'aspecte climàtic, el parc mitiga l'efecte d'"illa de calor", aconseguint reduccions de la temperatura local de fins a 5 ºC. Este èxit ha sigut tan rotund que Alacant ja ha aprovat la creació de tres parcs inundables addicionals basats en este model de resiliència urbana.
Com subratlla l'alcalde Barcala, esta infraestructura encarna els valors de la Nova Bauhaus Europea en ser un exemple de "disseny urbà regeneratiu" que unix art, ciència i tecnologia per a transformar la convivència en les ciutats mediterrànies.
