Paralitzat fins a 2027: Consell i regants exigixen immediatesa davant d'un paró del transvasament que la CHS intenta amortir
La Generalitat Valenciana exigix acurtar els terminis d'obra i ampliar les autoritzacions mentre l'organisme de conca s'escuda en unes reserves rècord per a demanar tranquil·litat.
Més informació: Nou "revés" del Suprem al SCRATS pels cabals ecològics del Tajo: rebutjat el seu últim intent de tombar-los
El tancament del transvasament Tajo-Segura per obres ha tornat a encendre els ànims a Alacant, Múrcia i Almeria, on la falta de certeses sobre els temps de reparació ha generat un profund recel institucional i agrícola. La detecció el passat 14 de setembre de dos importants fissures en l'aqüeducte, localitzades en els trams de Riansares i del Talave, ha obligat a tallar el subministrament de manera indefinida. L'estimació inicial del Govern parla d'entre quatre i cinc mesos d'obres i un cost de 1,2 milions d'euros. Així que no hi haurà transvasament fins a 2027.
No obstant això, per a la Generalitat Valenciana i els regants, este calendari provisional resulta excessiu i inacceptable, un nou retall encobert en els enviaments d'aigua, dins de l'estratègia antitransvasista del Govern de Pedro Sánchez que ha elevat els cabals ecològics del Tajo no per raons tècniques, sinó ideològiques.
El malestar polític l'ha escenificat el portaveu del Consell, Miguel Barrachina, després del requeriment formal enviat a la Confederació Hidrogràfica del Tajo (CHT) per a exigir màxima immediatesa en els treballs de manteniment. Des de l'Executiu autonòmic es qualifica de exagerat el temps previst per a subsanar els danys en una infraestructura qualificada de vital per a Alacant, Múrcia i Almeria.
La indignació del sector agrari s'accentua en recordar que els usuaris abonen mensualment prop d'un milió d'euros destinats precisament a la conservació del canal. Que una infraestructura sostinguda amb este volum d'aportacions patisca l'enfonsament de llenços de formigó i l'aparició de buits en el terreny posa en evidència, a juí dels representants valencians, una preocupant falta de previsió i conservació per part de l'administració central.
En el fons del debat subjau un xoc de relats que transcendeix l'estricte pla tècnic. Davant de la versió oficial que atribuïx el ràpid deteriorament del revestiment a l'impacte dels intensos episodis de pluges torrencials registrats durant els dos últims exercicis, al llevant cundeix la desconfiança. La por que la paralització de les obres prolongue artificialment el període sense subministrament i acabe minvant les dotacions hídriques concedides se suma a les tensions prèvies per l'aplicació dels cabals ecològics.
Per això, a més d'agilitzar els treballs, el Consell ha reclamat una ampliació dels terminis legals per a assegurar que els volums d'aigua ja assignats puguen ser aprofitats més enllà del tancament de l'any hidrològic.
![Rotura del acueducto del trasvase Tajo-Segura.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11037017.jpg?p=w:320\/h:240&h=-WlfWhZU"])
Davant d'esta onada de crítiques, la Confederació Hidrogràfica del Segura (CHS) intenta rebaixar la tensió recolzant-se en el balanç hidrològic de l'exercici acabat de concloure. La conca receptora oferix un panorama d'holgura hídrica insòlita respecte a l'any anterior, amb uns embassaments que emmagatzemen més de 567 hectòmetres cúbics, la qual cosa representa el 50% de la seua capacitat total i triplica les existències registrades fa dotze mesos.
La clau d'este alleujament conjuntural es troba en les precipitacions històriques de febrer, que van permetre alçar les restriccions al reg i acumular un volum de reserva suficient per a afrontar les demandes estivals. Amb este coixí en els embassaments, dels quals més de la meitat corresponen a recursos transvasats amb anterioritat, l'organisme de conca defensa que la garantia per als agricultors està assegurada a curt termini.
La CHS argumenta que la situació tècnica està sota control i que el flux constant de comunicació amb la Comissió Central d'Explotació permetrà acurtar els terminis a mesura que avance l'execució. No obstant això, la tranquil·litat oficial no aconseguix dissipar la inquietud del camp.
