Fuga de negocis de l'Eixample de València: 348 comerços i oficines es traslladen al centre i a Quatre Carreres
A la ciutat obri una empresa del sector comerç i servicis cada mitja hora i tanca una altra cada 40 minuts.
Més informació: Radiografia de la València comercial: 115.000 negocis i forta volatilitat amb 19.000 obertures i 12.500 tancaments
El districte de l'Eixample de València és el que més fugues d'oficines, tendes i comerços va patir en 2025. La majoria d'ells, ofegats per la pressió dels lloguers d'esta zona exclusiva de la capital del Túria, optaren per traslladar-se al centre o al sud.
Esta és una de les conclusions que es desprén del cens d'activitats de la ciutat elaborat per l'Ajuntament de València.
Segons l'informe, al llarg de 2026, un total de 348 empreses del sector comerç i servicis empaquetaren les seues oficines i traslladaren la seua seu fiscal fora de l'Eixample (districte format pels barris de Gran Via, Pla del Remei i Russafa).
Precisament, la gran eixida es va produir en estos dos últims. Lidera la taula el barri senyorial, el Pla del Remei, amb 185 trasllats. El seguix Russafa, epicentre de l'oci i l'hostaleria, amb 146.
Este alt volum de fugides netes reflectix que les pimes tradicionals i despatxos de servicis amb menors marges de benefici estan sent expulsats per l'escalada de les rendes de lloguer, ja que el Pla del Remei i Russafa estan entre els barris més cars.
No obstant això, el nombre global de comerços, oficines i empreses del sector servicis es manté pràcticament estable en relació amb 2025. Va atraure nous negocis (1.905) i es produïren 1.318 tancaments. En total, hi ha més de 13.300, uns 350 més que en l'exercici anterior.
On se'n van estes empreses? L'estadística oficial elaborada per l'Ajuntament de València apunta directament a dos zones: el centre i el sud.
Ciutat Vella va captar l'arribada de 343 negocis de servicis provinents d'altres àrees de València. Continua sent la zona preferida per a instal·lar este tipus d'empreses, a causa de la gran afluència de gent que pot fer que es compensen en vendes l'elevat preu del lloguer.
La segona via adoptada per molts empresaris va ser la descentralització cap al sud de la capital. Concretament, als barris que més estan creixent, com Malilla, Monteolivet i la Ciutat de les Arts i les Ciències, amb 122 empreses traslladades des d'altres punts de la ciutat.
Si s'analitzen no sols els trasllats, sinó la suma de noves obertures d'emprenedors, els tancaments definitius i els trasllats, el districte que experimenta el major creixement net absolut en el sector servicis i comerç és Ciutat Vella (creix en 922 activitats), seguit de Quatre Carreres (491) i d'Extramurs (436).
A més, només Ciutat Vella i l'Eixample concentren el 23% de tot el sector a la ciutat, amb 26.860 activitats operatives d'un total de 114.475.
Radiografia
València ha aconseguit este 2026 un rècord amb quasi 115.000 comerços i servicis, el que es traduïx en un creixement del 5,74% interanual en comparació amb les 108.259 activitats registrades a principis de 2025.
L'ascens és del 21,47% respecte a 2022. Açò suposa la incorporació neta de 20.236 nous negocis de servicis en a penes quatre anys.
No obstant això, este creixement no és estable, ja que està marcat per una forta corrent de rotació comercial: s'obriren 18.802 locals, però es tancaren 12.585 en només un any.
Açò significa que a la ciutat, de mitjana, obri un negoci cada mitja hora i en tanca un altre cada 40 minuts.
Tenint en compte el cens general d'activitats de la ciutat (que a més del comerç inclou indústria, construcció, professionals o ramaderia), el volum total de València escala fins a les 170.930 activitats actives en 2026, front a les 161.058 de 2025 i les 140.899 registrades en 2022.
