Ajuntaments de la dana demanen que siga la Generalitat i no el Govern qui assumisca les obres de reconstrucció
L'Estat va recomanar acudir a Tragsa davant l'escassetat de funcionaris municipals per a tramitar expedients, però els municipis assenyalen l'embós del mitjà propi.
Més informació: La Generalitat reserva 7 M€ en els pressupostos per a les primeres expropiacions del parc inundable de la dana
Quasi un any i mig després d'haver rebut els diners, diversos ajuntaments afectats per la dana continuen sense poder executar gran part dels fons que els va transferir el Govern d'Espanya per a realitzar les obres de reconstrucció.
Quin és el motiu? L'escassetat de funcionaris amb què compten per a tramitar expedients, una cosa que està marcant el ritme de recuperació d'alguns municipis que van ser arrasats per l'aigua el 29 d'octubre de 2024.
Tant és així que algunes localitats com Aldaia, Catarroja o Paiporta -les tres governades pel PSOE- van reclamar fa unes setmanes a la Generalitat que assumira algunes de les actuacions que s'han de realitzar, ja que té una major estructura administrativa per a poder licitar grans contractes.
Una petició que, no obstant això, hauria d'autoritzar l'Executiu central. No debades, va ser este qui va transferir als consistoris 1.746 milions d'euros per a la rehabilitació d'infraestructures danyades i, davant els advertiments dels municipis del seu limitat múscul administratiu per a poder executar els diners, els va recomanar acudir a Tragsa.
No obstant això, alguns d'ells han mostrat la seua preferència perquè siga l'administració autonòmica qui ho faça a causa de l'"embós" amb què opera actualment este mitjà propi, segons confirmen fonts del Govern valencià.
Amb estos mimbres, la comissió mixta Govern-Generalitat es reunirà este divendres a Algemesí. Serà la primera cita després que es constituïra el passat febrer al castell de Riba-roja de Túria, i es dona per fet que este serà un dels temes que afloraran en la trobada.
A la reunió assistirà Diana Morant, a qui l'Executiu ha decidit introduir en esta ferramenta interadministrativa com a relleu d'Arcadi España després que este fora designat ministre d'Hisenda en substitució de María Jesús Montero.
Convé apuntar que ja existixen algunes obres concretes que, bé per la seua rellevància o per la inversió global, els municipis van demanar a la Generalitat que assumira perquè no es dilataren en el temps tot i ser finançades per l'Estat.
Es tracta del pont d'accés al centre comercial Bonaire, la cimentació del qual va ser afectada per la riuada. Finalment va ser reconstruït per l'administració autonòmica tot i ser de titularitat municipal i en ell es va invertir 1 milió d'euros.
La petició es va registrar a l'agost de 2025, i el consistori va justificar tal petició en què més de 12.300 vehicles circulaven per ell cada dissabte.
També va ocórrer el mateix amb el camí de Santa Anna entre Paiporta i Catarroja, una obra el pressupost de la qual era de 900.000 euros. Va aconseguir reobrir-se al novembre de 2025 i, encara que no va ser directament afectat per la dana, per ell van circular multitud de vehicles després de la catàstrofe perquè va ser dels pocs trams que no van quedar devastats.
Com estes, també hi ha un altre tipus d'obres que els ajuntaments volen derivar a l'administració autonòmica. Una cosa que el Govern, això sí, haurà d'autoritzar.
La plantilla de la Generalitat
Amb tot, cal recordar que la Diputació de València va aprovar al juliol de 2025 una partida de 10,3 milions d'euros per a dotar de 100.000 euros a cada ajuntament afectat per la catàstrofe amb l'únic objectiu que estos pogueren contractar personal que treballara en la tramitació d'expedients dedicats a la reconstrucció.
El pressupost beneficiaria a un total de 103 municipis. La partida pretenia posar fi al dilema al qual s'enfrontaven els consistoris després de naufragar el pla proposat per l'exvicepresident per a la Recuperació, Francisco José Gan Pampols, que pretenia cedir als empleats públics de la Generalitat als ajuntaments.
Este es basava en el préstec de funcionaris de la Comunitat, però va acabar descartat per diferents motius. Principalment, pels reparos que va posar la Direcció General de Funció Pública, però també pel poc interés que va suscitar en la plantilla de la Generalitat.
Tot va sorgir a l'abril de 2025, quan després de visitar nombrosos municipis afectats per les inundacions, Gan Pampols va comprovar que entre les principals preocupacions que li traslladaven els alcaldes hi havia un denominador comú.
Tot i que tots tenien ja en les seues arques els fons del Govern per a iniciar la rehabilitació d'infraestructures, advertien que no tenien prou múscul administratiu per a poder licitar contractes.
Dit d'una altra manera: sense el personal suficient, correrien el risc de no poder executar el pressupost i, per tant, que totes les obres necessàries per a tornar la normalitat als seus municipis es quedarien per fer.
Molts d'estos pobles compten amb uns pressupostos anuals modestos i es van trobar en la tessitura que els diners enviats per l'Estat era superior al que acostumen a gestionar anualment.
Amb este teló de fons, Gan Pampols va enviar una carta als funcionaris autonòmics per a demanar voluntaris i configurar un equip tècnic 'ad hoc' per a la reconstrucció.
El tipus d'empleat públic que buscava la Vicepresidència segona i necessitaven els ajuntaments era del tipus A1 i A2. Entre ells, arquitectes, enginyers i altres tècnics qualificats que formen part de l'escala més alta del funcionariat valencià.
Es van arribar a interessar 82 persones, però amb el pas dels dies, el pla va encallar. Funció Pública va posar reparos en no estar d'acord amb la fórmula emprada. Esta Direcció General volia que s'emprara un altre mecanisme que no implicara la cessió de la seua pròpia plantilla.
Això es devia al fet que si els funcionaris de la Generalitat acabaven treballant per als ajuntaments, deixarien de prestar els seus serveis en l'administració autonòmica. Així, les funcions que exercixen en els seus llocs, deixarien de realitzar-se i en la pràctica seria com tindre vacants eixes places.
Amb tot, encara que no admetien reticències, des de la Conselleria dirigida per Nuria Martínez -on aleshores es trobaven les competències en Funció Pública- sí reconeixien estar estudiant l'"encaix" que tenia "la crida" que s'havia fet.
Però la realitat és que eixe encaix mai va arribar tot i que el nombre d'interessats anava augmentant. Les peticions per a treballar en una altra administració, cal subratllar, havien de ser firmades pels caps de personal de les conselleries on els funcionaris tenen la plaça. Unes autorizacions que no es van produir.
Pocs van acudir a la reunió
Ara bé, també hi hagué un segon hàndicap. Després de tindre 82 instàncies de persones interessades a formar part d'eixe equip tècnic, Gan Pampols va convocar a tots a una reunió per a exposar-los les tasques que se'ls encomanaria i com treballarien.
"Se'ls va convocar a una reunió en la Conselleria, però només van acudir 31. D'estos, una vegada explicat el model de funcionament que esperàvem, van quedar disponibles dos funcionaris i 11 interins", va revelar el vicepresident.
La forma de treballar, segons va exposar, es basava en dividir equips de quatre persones per a cada ajuntament: dos tècnics d'Arquitectura i altres dos d'Enginyeria.
Però les xifres finals van ser poc prometedores. I a això es va sumar també la problemàtica que arrosseguen els interins: en ser treballadors temporals que cobrixen vacants en l'administració, corrien el risc que la plaça que ocupen quedara coberta per un funcionari en algun moment.
Amb això, l'interí es veuria obligat a deixar el lloc que ocupava i també deixaria a mitges el treball iniciat amb els ajuntaments de la dana. En definitiva: el departament de Recuperació va haver de pensar en una alternativa per a donar resposta a la demanda dels consistoris.
