Eixe mag de la interpretació que és Stanley Tucci, l'home que, des de dins, aconseguix demostrar la fragilitat del que és moral que fins i tot pot arribar a desparellar-se del que està bé, o, millor dit, socialment acceptat, perquè, atenent les circumstàncies, l'instint de supervivència pot conduir qualsevol persona a cometre un greu error del qual no hi ha volta arrere, aconseguint justificar-lo en pro de la protecció, pròpia i de l'entorn, també en base a la mateixa moral de l'individu que superposa el bé objecte de conservació davant de qualsevol signe d'atac que trenque l'equilibri establit.
Minisèrie recomanada, 'Inside Man', pròpia d'una bona marató que no ve gens mal en estos temps sufocants per a tindre l'excusa perfecta i no eixir al carrer per perill d'acalorar-se.
I precisament és des de dins d'on es posa en marxa el funcionament de tota la maquinària a la qual ens tenen acostumats els partits polítics que cap s'escapa de ser poc donat a practicar la democràcia interna.
Uns per uns altres, d'una banda els que ni tan sols convoquen primàries, congressos, qualsevol denominació que encaixe en els mecanismes d'elecció de candidatures per part dels militants, afiliats, en general, dels de quota; i, d'altra, els convocants, però, això sí, amb una bona direcció d'orquestra.
Relats per a tot i argumentaris carregats per a jugar a una banda o a una altra, segons convinga.
D'ací la deriva de la fragilitat del que és moral a la inconsistència de l'ètica política per falta de costum i l'ús de la democràcia també cap a dins i des de dins.
Deixant de costat el tema democràtic venç l'estratègia política, que, després dels corresponents càlculs quantitatius i qualitatius, llança el resultat més convenient atenent a la variable risc benefici. Moral o ètic, això ja no és objecte de discussió, encertat o no això no és objectivable de seguida, sinó en escalada des de les bases cap a fora passant pel camp mediàtic.
Un espai obert, plural, on totes les sensibilitats, perquè, encara que les sigles del carnet siguen les mateixes, i això sí que és enriquiment, no així els pensaments, els modes i les formes, tinguen cabuda per a dialogar i triar, baix normes democràtiques, els caps representatius, que dubte cap, sense falses urnes, vots de més, i martingales diverses, que ens donarien per a una altra minisèrie, o sèrie tradicional, per temporades.
El nostre territori no és l'excepció, mentres el Partit Popular pareix que anirà a dit amb Pérez Llorca, per a evitar haver de suturar, en el PSPV opten per la performance per a donar-li, des d'un escenari amb logo, el lideratge a Diana Morant que no aconseguix als carrers.
Podríem caure en l'error de pensar que ací els perjudicats són els que paguen els cànons sense opció d'elecció, però la normalització de la falta de democràcia interna devalua la qualitat democràtica.
