La pressió ha estat insostenible per al president del Govern i, finalment, des de la ciutat comtal, s'ha vist abocat a anunciar que sense més dilació es disposa a preparar els pressupostos per a l'any 2027, que, com no podria ser d'una altra manera, seran els més ambiciosos i socials de la història de la democràcia espanyola.
Probablement hagin estat les amenaces de ruptura imminent que els socis de coalició han traslladat en privat i no han dubtat a fer públiques per tal que es conegui el seu posicionament diferenciat al partit socialista el que ha anat tancant el cercle.
O la manca de suports parlamentaris que mostren la seva confusió perquè òbviament no van donar el seu suport d'investidura només perquè no governessin els populars.
Per si encara quedava algun incaut dubtant, o en la lectura inicial considera que hi ha hagut una errada en la ressenya de l'anualitat anunciada per als pressupostos, l'any en curs, aquest 2026, ja ha estat descartat; i és que igual, valorant l'interès general, sumar a les nits tropicals, que ja estem patint quan encara no ha arribat l'estiu, la profunda controvèrsia aritmètica suposaria un cop dur al sentir social.
Han estat tres anys d'absències, sense importar la manca d'obligat compliment constitucional de presentació de comptes pressupostàries per al seu debat i aprovació a la cambra de representants.
Perquè no n'hi ha dos sense tres, van començar les pròrrogues l'any 2024, i a la tercera no es pot dubtar que el joc de la normalització guanya cada vegada més adeptes, i, com tot segueix, en un temps, no gaire llunyà, fins i tot ens arribem a plantejar per a què serveixen els pressupostos anuals.
Mentrestant, en un món paral·lel, el de les autonomies, en concret, a la Comunitat Valenciana, els últims pressupostos abans de la convocatòria electoral tenen marcat calendari parlamentari.
Aquí el PSPV comunica que presentarà uns pressupostos alternatius, i ho fa de la mà de la seva secretària general, Diana Morant, que a més dona la casualitat que és ministra del Govern d'Espanya, però ella mateixa aclareix que no té competències pressupostàries.
Res sembla impedir que es puguin presentar tants pressupostos com grups parlamentaris existeixin a Les Corts, sense cap tipus d'objectiu, només a mode de debat sense fi, el que és sortir a passejar sense rumb.
Però igual seria un bon moment per, almenys, qüestionar on comença i on acaba la línia que separa l'assumible de l'inacceptable.
Allà se situa la coherència, situant en el mateix eix la vara de mesurar un Govern insostenible que no és capaç de presentar els seus comptes per la manca de suport.