Un tinent coronel de les Forces Armades, processat per sis delictes de corrupció pel desviament de fons públics
La jutgessa conclou que "existia una suposada xarxa de corrupció sistèmica" liderada per l'investigat i aprecia "indicis racionals de criminalitat".
Més informació: Assumptes Interns de la Guàrdia Civil conclou que un tinent coronel va desviar fons públics per a obres en les seues vivendes
L'excap de la Unitat de Gestió Econòmica de la Guàrdia Civil a València, Miguel Ángel E. T., ha sigut processat per haver creat en el seu propi benefici "una xarxa d'empresaris i societats a través de les quals va poder manipular l'obra pública" de l'Institut armat entre els anys 2018 i 2022.
En total, hauria desviat més de 130.000 euros de fons públics, per la qual cosa la titular de la plaça número 3 de la Secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància de València aprecia fins a sis delictes per corrupció: malversació de cabals públics, prevaricació administrativa, suborn, falsedat documental, tràfic d'influències i grup criminal.
Segons es desprén de l'auto al qual ha tingut accés EL ESPAÑOL, dictat este dilluns 20 de juliol, "existia una suposada xarxa de corrupció sistèmica liderada pel processat per a enriquir el seu patrimoni immobiliari a la localitat de Siete Aguas (València)".
Entre els encausats es troben, a més, l'esposa del tinent coronel, José Ángel M. M., (guàrdia civil de la UGE de la VI Zona de la Guàrdia Civil) i altres 11 persones.
La magistrada considera que de les diligències d'investigació practicades es desprén l'existència de "indicis racionals de criminalitat".
Per això, la instructora acorda dictar l'auto de procediment abreujat, que posa fi a la fase d'instrucció, i donar trasllat a la Fiscalia i a les acusacions personades perquè sol·liciten la obertura de juí oral, formulant el corresponent escrit d'acusació, el sobreseïment de la causa o, excepcionalment, la pràctica de diligències complementàries.
La jutgessa deixa fora del procediment a altres dos investigats, per als quals acorda el sobreseïment provisional en el mateix auto, i pot ser recorregut en reforma i/o apel·lació, precisa el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
La resolució judicial arreplega que el principal investigat, Miguel Ángel E. T., utilitzava el seu càrrec en la UGE per a adjudicar contractes públics a empreses que costeaven les reformes i l'equipament de les seues vivendes privades.
L'investigat va permetre i va validar l'adjudicació reiterada de contractes a empreses vinculades a Carlos Gómez Meri, el fraccionament indegut de facturació per a eludir controls administratius, l'emissió de factures amb imports notablement superiors al valor real dels treballs executats i la inclusió de partides no realitzades o sobredimensionades.
La jutgessa es referix igualment a la "opacitat financera" en l'adquisició d'algunes d'estes propietats immobiliàries, pel pagament de diners en efectiu "sense traçabilitat bancària ni suport documental d'origen i un ús recurrent de diners en efectiu d'origen desconegut".
A més, indica que "existeix una discrepància massiva entre els costos reals de les obres i els imports declarats, confirmant l'aprofitament il·lícit de recursos públics".
La magistrada al·ludix a l'informe pericial elaborat per la Agència Valenciana Antifrau (AVAF) com un dels principals elements incriminatoris.
El document valora el conjunt de les obres i de l'equipament instal·lat en 104.505,35 euros (IVA no inclòs), mentre la facturació acreditada per la constructora per a la primera vivenda només ascendia aproximadament a 15.919 euros (IVA no inclòs).
A més, l'AVAF va quantificar sobrecostos de fins a un 188,15% en determinades actuacions.
L'informe d'Assumptes Interns de la Guàrdia Civil, presentat el 13 de febrer de 2026, va reflectir l'anàlisi comparativa entre pressupostos inicials, facturació emesa i valoració pericial, i va concloure l'existència d'un "perjuí econòmic real per a l'Administració Pública".
Facturació fraudulenta
D'una banda, el tinent coronel de les Forces Armades, Miguel Ángel E.T., que portava les finances de la Guàrdia Civil a la Comunitat Valenciana, posseïa el control discrecional de l'adjudicació i la validació d'obres, i actuava simultàniament com a gestor dels fons i beneficiari dels mateixos.
D'una altra, estava Carlos G., un empresari que al seu torn tenia un subcontractista i mercantils instrumentals que servien per a la facturació fraudulenta.
Tots ells, com va remarcar la Guàrdia Civil, van dissenyar un flux de treball per a vulnerar la Llei de Contractes del Sector Públic.
El tinent coronel encomanava directament les obres a l'empresari. Mentrestant, el subcontractista confeccionava pressupostos que eren revisats abans de ser formalitzats, de tal manera que Miguel Ángel validaria les quantitats per a assegurar l'encaix pressupostari i el benefici personal.
Investigació
Esta causa es va iniciar en març de 2022, quan l'Equip de Delictes Econòmics de la Unitat Orgànica de Policia Judicial (UOPJ) de la comandància de la Guàrdia Civil de València va transferir les diligències al Servei d'Assumptes Interns en identificar indicis sòlids de corrupció interna.
En abril d'eixe mateix any es va donar compte a la Fiscalia de les troballes relatives a una xarxa de manipulació en la contractació pública.
La Fiscalia Anticorrupció va iniciar aleshores una investigació per a desarticular l'estructura de connivència entre el tinent coronel investigat i un empresari.
L'èxit de l'operativa delictiva, va indicar la Guàrdia Civil, es va sustentar en la posició jeràrquica de l'oficial investigat i la seua vinculació personal amb el contractista adjudicatari, "la qual cosa va permetre anul·lar els controls administratius interns".
