Ainara, àrbitra de futbol i primera dona pilot de drons de rescat als 34 anys: "Sóc experta a mantindre la calma"
La jove, que també és policia en excedència, treballa a les platges de Sagunt en l'equip de rescat amb drons.
Més informació: Com funcionen els drons que salven vides a les platges valencianes: així són els espectaculars rescats
Ainara Acevedo compagina als seus 34 anys dos treballs en sectors masculinitzats. És àrbitra professional durant l'any i pilot de drons de salvament marítim durant l'estiu.
Totes dues faenes, en sectors tan diferents, han posat a prova la seua capacitat d'actuar baix pressió i de gestionar l'enorme responsabilitat dipositada en ella.
"Sóc experta a mantindre la calma en situacions molt estressants", assegura en una entrevista a EL ESPAÑOL, en la qual afirma que ella "és una més" de l'equip tant de salvament com d'arbitratge.
Ainara, que ha fet història en ser la primera dona pilot d'este tipus de drons, demostra diàriament que no existixen diferències entre hòmens i dones
Va nàixer a Rosario a l'Argentina, encara que prompte es va mudar a Barcelona, on resideix, encara que este estiu s'ha traslladat a Sagunt, en la província de València, per a sumar-se a l'equip de salvament amb drons a les platges del municipi.
Porta deu dies en el càrrec i encara no ha hagut de fer front a cap situació de perill, encara que preparació no li falta. És conscient que el seu paper és crucial per a salvar vides. "Estar a la platja és una gran responsabilitat i la resposta ha de ser el més ràpida possible", afirma
Creats per dos emprenedors valencians que havien sigut socorristes, estes aeronaus no tripulades estan presents en cinc platges amb l'objectiu de ser una ferramenta més del servici de socorristes. I és que el nombre de morts per ofegament no deixa d'augmentar.
Ainara a la platja de Sagunt
Segons l'Informe Nacional d'Ofegaments (INA) elaborat per la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme (RFESS), 2025 es va tancar amb 472 morts als espais aquàtics espanyols, front a les 471 de 2024.
La clau d'estos drons és que aconseguixen retallar el temps de resposta davant l'emergència i això, en el cas dels ofegaments, és la diferència entre la vida i la mort.
"Eixos segons poden canviar la vida d'algú", relata Ainara, al mateix temps que explica que, a més de participar en el salvament llançant des de l'aire fins a dos salvavides, realitzen tasques preventives i de sensibilització.
Trajectòria
El camí d'Ainara fins a formar part de l'equip de salvament de la mà de l'empresa Salvare ha sigut, com a poc, curiós. Amb formació en magisteri, va aprovar les oposicions per a la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Com a policia, patrullava els carrers de la ciutat i atenia el telèfon 112. A més, compaginava este treball amb la seua gran passió: el futbol.
Tot i haver jugat alguns anys, quan li va tocar triar entre ser futbolista o àrbitra, confessa que va triar la segona opció. Va pensar que tindria més oportunitats d'arribar lluny i no es va equivocar.
Quan la lliga femenina es va professionalitzar, va aconseguir un contracte laboral i es va vore obligada a demanar una excedència en el cos policial. Ara forma part de l'equip arbitral de la primera divisió femenina.
Ainara durant un partit de futbol
Amb deu temporades a l'esquena, Ainara destaca que ha sigut testimoni del creixement d'una generació de dones futbolistes "molt resistents" que han aconseguit trencar estigmes.
Durant la seua trajectòria, ha exercit de quarta àrbitra en competicions internacionals al costat de Marta Huerta de Aza, la primera dona a dirigir partits en la lliga professional masculina. També ha xiulat en la final de la Copa de la Reina entre el Real Madrid i l'Atlético de Madrid.
Tot i estos èxits, considera que la professió continua tenint ombres, ja que quan arbitra en categories regionals masculines, segons assegura, encara patix faltes de respecte o insults, "com si fora una novata".
Copa de la Reina
Este gir en la seua carrera professional de la policia al futbol, no obstant això, no li va impedir continuar formant-se en matèria d'emergències. Va obtindre les llicències necessàries per a pilotar drons i va participar en les formacions de l'empresa Salvare per a poder convertir-se en pilot professional de drons de rescat.
Este estiu, treballa en torns diaris de deu hores, colze a colze amb el coordinador de socorristes. La seua jornada comença muntant l'aeronau i realitzant vols de reconeixement.
El primer és avaluar l'estat de la mar i saber si hi ha corrents perilloses. Estarà a la platja fins al 20 d'agost, data en què haurà de reincorporar-se a la lliga de futbol.
Com funciona el dron?
El dron està específicament dissenyat per al seu ús en equips de salvament marítim. És capaç de resistir, per tant, les dures condicions meteorològiques pròpies de les platges i està protegit perquè ni l'aigua ni l'arena li afecten.
L'aparell tarda 5 segons a enlairar-se i té 25 minuts d'autonomia. A més, és capaç d'arribar als 85 quilòmetres per hora.
En quant la persona que s'encarrega de pilotar l'aeronau detecta una situació de risc, vola a gran velocitat i en pocs segons és capaç d'arribar a la víctima i desplegar un salvavides.
El dron de rescat
D'esta manera, la persona en situació d'emergència pot esperar a ser rescatada pels socorristes de manera molt més segura.
A més, el dron ha sigut millorat durant els últims anys i és capaç també de desenvolupar tasques de vigilància i comunicació per a millorar la prevenció d'accidents. A més, executa tasques de cerca i localització.
Té un altaveu que transmet missatges als banyistes. Açò permet informar sobre l'estat de l'aigua i donar instruccions quan cal prohibir el bany per un canvi de color en la bandera.
Una altra de les seues funcions és la cerca de menors que hagen pogut desaparèixer a la vora, ja que amb la seua càmera és capaç de tindre una visió completa de la situació de la platja. En 2025, els drons d'esta empresa valenciana van participar en 32 emergències.
