El TSJ valencià valida la consulta de la Generalitat que va permetre als pares triar la llengua educativa dels seus fills
El tribunal rebutja el recurs presentat per Compromís en entendre que el procés tenia suport legal en la Llei de Llibertat Educativa.
Més informació: La mare vol valencià, el pare, castellà: què passa amb els vots dispars dels pares divorciats a la consulta
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha desestimat íntegrament el recurs que va interposar Compromís contra la consulta realitzada per la Generalitat Valenciana per triar la llengua base als col·legis en el curs escolar 2025-2026.
Un procés que es va desenvolupar al març de l'any passat i en què les famílies havien de triar entre valencià o castellà com a llengua vehicular en què estudiarien els seus fills el present curs, tal com dictava la Llei de Llibertat Educativa impulsada pel Govern de Carlos Mazón.
La coalició va intentar frenar el procés en entendre que pretenia "enfrontar unes famílies amb altres i obrir una guerra lingüística". Per això va decidir acudir als tribunals: va interposar un recurs contra la Ordre 2/2025 de la Conselleria d'Educació, que va regular i va convocar la consulta.
No obstant això, la sentència, dictada el passat 3 de juny i a la qual ha tingut accés EL ESPAÑOL, considera ajustada a dret l'actuació de la Generalitat i rebutja tots els motius d'impugnació plantejats pels demandants. A més, imposa les costes processals a la part recurrent, amb un límit màxim de 1.800 euros.
La resolució també recorda expressament que el tribunal ja s'havia pronunciat en diverses ocasions sobre la mateixa Ordre, sempre en sentit desestimatori, i assenyala que dues d'aquestes sentències ja són fermes.
La Sala conclou que la convocatòria va comptar amb cobertura legal suficient sota la Llei 1/2024 de Llibertat Educativa, que habilita expressament la Conselleria d'Educació per regular el procediment mitjançant el qual les famílies poden triar la llengua base d'ensenyament.
Un dels principals arguments de Compromís sostenia que el departament aleshores dirigit per José Antonio Rovira havia creat un procediment administratiu sense suport legal, ja que vulnerava articles de la Constitució i de l'Estatut d'Autonomia.
El tribunal, per contra, rebutja aquesta tesi i afirma que la disposició transitòria segona de la Llei 1/2024 autoriza expressament l'Administració a establir els termes de la consulta, per la qual cosa l'Ordre constitueix un desenvolupament reglamentari legítim de la norma aprovada per Les Corts.
La protecció del valencià
Els recurrents al·legaven que la consulta i el sistema dissenyat per la Generalitat no garantien adequadament la protecció del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
Segons Compromís, la consulta transgredia l'article 3.3 de la Constitució, que estableix que "les diverses modalitats lingüístiques d'Espanya són un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció".
En aquest sentit, advertien que l'Ordre no assegurava l'especial respecte i protecció de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i feien referència a dades del baròmetre d'usos del valencià de 2023.
En aquest punt, la Sala torna a remetre's a les sentències anteriors en què ja es va pronunciar sobre aquesta qüestió i, després d'analitzar les al·legacions de la coalició, conclou que es tracta d'"arguments retòrics mancats de fonament".
Tampoc dona la raó a la coalició quan adverteix que la consulta vulnera l'article 6 de l'Estatut d'Autonomia i "no assegura que l'alumnat quan acabi la seua formació estiga capacitat per utilitzar oralment i per escrit el valencià en condicions d'igualtat amb el castellà".
![Representantes de Compromís presentan un recurso contra la consulta de la lengua. EE](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10876125.jpg?p=w:320\/h:180&h=EZNsphxP"])
"Tornem a trobar-nos amb arguments mancats de suport probatori que els acredite, i sense que l'actora especifique en quin concret precepte de l'Ordre es produeix la vulneració denunciada. A això hem d'afegir que l'Ordre (reiterem) regula i convoca el procediment de consulta als representants", conclou el tribunal.
En aquesta mateixa línia, el recurs de Compromís sostenia que la agrupació d'alumnat en funció de la llengua base podia generar discriminació per raó de llengua i contravenia l'"autonomia dels centres docents i l'obligació d'inclusió i convivència".
El TSJ, no obstant, tampoc aprecia vulneració al respecte. "Difícilment es pot qualificar de discriminació el fet de triar llengua o que convisquen grups la llengua base dels quals siga el valencià o el castellà", afirma la sentència.
"Tampoc trobem en la demanda raó jurídica que recolze la vulneració de l'autonomia dels centres docents", afegeixen els magistrats per, tot seguit, afirmar que bona part dels arguments dels demandants s'adrecen en realitat contra el contingut de la Llei de Llibertat Educativa i no contra l'Ordre objecte del recurs.
La sentència del tribunal cobra especial rellevància precisament en el moment actual, amb una vaga educativa indefinida en què els sindicats convocants com STEPV assenyalen com a principal escull per arribar a un acord amb la Generalitat i desconvocar l'aturada la manca de protecció i foment del valencià als centres.
La memòria econòmica
Entre els motius per impugnar la consulta, Compromís al·legava que el procediment vulnerava la llei de Procediment Administratiu Comú, atès que s'havia convocat amb caràcter "urgent", però no s'havien raonat els "motius d'interès públic". Una cosa que la Sala desestima.
Així mateix, els recurrents també denunciaven la absència d'una memòria econòmica i sostenien que la implantació de la consulta havia suposat costos per a l'Administració autonòmica. Per a això, van aportar els expedients de diversos contractes publicats a la Plataforma de Contractació de l'Estat.
No obstant això, el tribunal conclou que aquests ja estaven previstos anteriorment. "Tals incidències pressupostàries no concorren per la senzilla raó que ambdós contractes són anteriors a la mateixa, subscrits en data 8-7-2022 com reconeix la part actora -la Generalitat-: un en data 5-4-2023 i l'altre formalitzat en data 5-4-2023".
La consulta, convé recordar, es va realitzar entre el 25 de febrer i el 4 de març de 2025. És a dir, dos anys després dels contractes aportats pels demandants.
D'aquesta manera, el tribunal avala l'actuació de la Generalitat i conclou que l'impacte econòmic al·legat no derivava de l'Ordre impugnada. Per això, descarta qualsevol irregularitat en la tramitació econòmica de la norma.
Consulta telemàtica i participació
Un altre dels arguments de Compromís sostenia que la consulta no podia realitzar-se exclusivament per via telemàtica perquè això vulnerava la legislació administrativa i podia deixar fora part de les famílies.
No obstant això, la Sala rebutja aquesta al·legació i recorda que la pròpia Ordre establia mecanismes de suport per garantir la participació de qui no disposava de mitjans electrònics, incloent-hi ordinadors als centres educatius, assistència per a usuaris i mesures específiques per a famílies estrangeres.
![Dos niñas en un colegio. Rober Solsona / Europa Press](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10876954.png?p=w:320\/h:180&h=eWo2j4K8"])
Els magistrats consideren que l'Administració va adoptar mesures suficients per garantir la participació efectiva de tots els representants legals de l'alumnat i conclouen que no va existir indefensió. I reitera, de nou, que ja es va pronunciar en recursos anteriors sobre aquesta qüestió.
El paper de l'aplicació ITACA
Els demandants, entre els quals es trobaven els diputats autonòmics Gerard Fullana, Carles Esteve o Aitana Mas, com a pares "afectats" pel procés, també sostenien que els actes administratius derivats de la consulta eren generats pel sistema ITACA i no per òrgans administratius competents.
La resposta del tribunal és contundent: la Sala afirma que l'eina informàtica exerceix únicament una funció instrumental i nega que les decisions s'adopten de forma exclusivament automatitzada.
"La veritat és que no es tracta d'un sistema totalment informatitzat i sense resolució", assenyala la sentència, que recull un raonament present també en una altra sentència anterior.
"Ens reiterem en tals consideracions al respecte i, aprofundint-hi, reparem que l'eina informàtica sens dubte juga un paper important, però en realitat no passa de ser instrumental", afegeix.
"No és cert que l'Ordre proveïsca o habilite una decisió administrativa basada únicament en el tractament automatitzat", conclou respecte a aquest motiu d'impugnació.
Manca d'habilitació legal
Un altre dels pilars de la demanda era que la Conselleria havia creat mitjançant una ordre un procediment administratiu nou sense suport legal suficient.
Els recurrents defensaven que la Llei de Llibertat Educativa no regulava expressament aquest procediment i que l'Administració havia anat més enllà de la seua habilitació.
El TSJ valencià tampoc comparteix aquesta tesi, ja que en la sentència recorda que la disposició transitòria d'aquesta norma s'estableix de forma expressa que els representants legals de l'alumnat podran triar la llengua base "mitjançant un procediment de consulta" en els termes que determine la Conselleria competent, en aquest cas Educació.
Per això conclouen que l'Ordre no creava un "procediment ex novo", sinó que simplement desenvolupava una habilitació legal expressa continguda en la pròpia norma.
El Consell celebra la sentència
El portaveu del Govern valencià, Miguel Barrachina, ha assenyalat després de conèixer la sentència judicial que aquesta "suposa un suport contundent al model educatiu impulsat pel Consell i a la consulta en què van participar 339.411 famílies per decidir lliurement la llengua base de l'educació dels seus fills a partir del curs 2025-2026".
"El TSJCV torna a confirmar que la llibertat educativa, la participació de les famílies i la protecció del valencià són perfectament compatibles", ha afegit també el conseller d'Agricultura.
"Aquesta sentència desmunta els intents de generar alarma que estan promovent algunes forces polítiques de l'oposició amb l'únic objectiu de danyar mitjançant la confrontació la gestió del Consell que està complint una Llei aprovada per Les Corts i avalada pels tribunals", ha afirmat.
En aquest sentit, el portaveu de l'Executiu autonòmic ha recordat que sempre es va actuar "amb ple respecte a la legalitat i als drets de tots els ciutadans".
