Clavegueram, obres, ús de l'Es-Alert... el temporal de pluges a València reobri el debat sobre les emergències
La Generalitat evita alçar el to contra l'Aemet mentre l'oposició retreu la tardança de l'alerta.
Més informació: Pérez Llorca defensa que l'hora de l'enviament de l'Es-Alert va ser en previsió d'un augment de cabals
L'episodi de fortes pluges del passat dimecres a València, que va deixar carrers, baixos i garatges inundats en diverses poblacions, ha reobert el debat sobre la gestió de les emergències amb el record de la dana de 2024 i davant la por que es repetisca de nou.
Qüestions com el clavegueram, les obres hidràuliques o l'ús de l'Es-Alert tornen de nou a l'anàlisi per part dels veïns dels municipis més afectats o dels ajuntaments. I, per descomptat, són utilitzades en la contesa política dels partits.
Pel que fa al clavegueram, la por continua sent la mateixa cada vegada que s'acosta la tardor. La reparació d'esta infraestructura patix un considerable retard perquè, després de la dana, primer s'abordaren les actuacions d'emergència i posteriorment s'ha hagut de fer tot el procés de licitació i adjudicació de les actuacions de reparació i reconstrucció.
Des de la Generalitat acusen el Govern central de desentendre's de l'assumpte perquè l'Executiu va transferir als ajuntaments 300 milions d'euros per a este fi però, alhora, va delegar en ells l'execució dels treballs. El Govern valencià xifra eixa execució en l'11%.
Precisament este dijous, Global Omnium, l'empresa gestora del cicle integral de l'aigua en la majoria dels municipis afectats per la dana, comunicava que després del complex procediment administratiu començaria les obres de reparació del clavegueram de 28 municipis a principis d'octubre.
La Saleta
Pel que fa a les obres, quasi dos anys després de la dana que va arrasar la província de València, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va traure a licitació el passat agost la primera gran obra de prevenció front a inundacions.
Es tracta del projecte per a adequar el barranc de la Saleta, una actuació durant anys reivindicada a l'Horta Sud que permetrà desviar les avingudes d'aigua cap al nou llit del Túria i reduir el risc d'inundació en diversos municipis.
El contracte arriba als 132,1 milions d'euros -IVA inclòs- i té un període d'execució de 42 mesos per a dur a terme les obres corresponents al tram principal del projecte, entre Aldaia i la via verda.
Un termini del qual es desprén que les obres, en el millor dels casos, no estaran llestes almenys fins a 2030. Un marc temporal que, de fet, des de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, dependent del Govern, ja contemplaven per a l'encaixament del Poio, l'execució del qual es retardarà encara més en el temps.
Si un altre debat ha reobert l'aiguat de dimecres és el de la gestió política de l'emergència. L'oposició -especialment el PSPV en la figura de la delegada del Govern, Pilar Bernabé- ha carregat contra el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, per l'enviament tardà de l'Es-Alert. Este va arribar a les 22:08, quan ja havia passat l'episodi de pluges intenses i en moltes poblacions hi havia inundacions.
![Es-Alert de este miércoles.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11355982.jpg?p=w:320\/h:240&h=bnLplvpp"])
El cap de l'Executiu autonòmic, al costat del conseller d'Emergències, Juan Carlos Valderrama, tractaren d'explicar este dijous que l'alerta s'envià no com a prevenció davant les pluges, sinó davant el risc d'augment del nivell dels cabals, ja que en barrancs com el del Poio a l'altura de localitats com Paiporta va començar a pujar el nivell.
Ambdós dirigents evitaren alçar el to contra l'Aemet, encara que feren èmfasi que la intensitat de les pluges en un espai curt de temps "s'ajustava més a un criteri d'alerta roja que de taronja".
En qualsevol cas, el debat en el si del Cecopi en la vesprada-nit de dimecres existí, d'acord amb fonts coneixedores de la reunió. Calia enviar un Es-Alert quan, a diferència del dia de la dana, l'Aemet havia decretat avís taronja?
La conclusió va ser que sí arran de l'activació de les alertes hidrològiques i a causa del risc en la pujada del nivell dels cabals. Estes s'arreplegaren a les 21:21 i a les 21:46 hores. A això s'afegí la multiplicació d'incidents importants, segons va explicar Valderrama.
Les pluges, encara que foren torrencials, no arribaren a aconseguir els llindars del nivell roig que marca l'Aemet i que se situa en els 90 litres per metre quadrat. Només el municipi de Real el va superar, amb 92 litres per metre quadrat en una hora.
De fet, el conseller d'Emergències va assenyalar que a les cinc de la vesprada de dimecres, durant el Cecopi, va preguntar als representants de l'Aemet si l'alerta podia arribar a roig i la resposta va ser que no era probable.
El debat amb l'Es-Alert
El problema és que la sensació de la població va ser que el missatge els va tornar a arribar quan hi havia cotxes atrapats en carreteres, zones inundades i aigua fins als genolls. Així que la següent pregunta per a molts en este assumpte és quan cal enviar un Es-Alert i quan no.
Els tècnics, davant l'alerta taronja, consideren que el primer que cal donar són els avisos corresponents a la població per les vies de comunicació habituals (mitjans, xarxes socials, etc). Açò sí que es va produir. Els comptes tant d'Emergències de la Generalitat com de l'Ajuntament de València advertiren de l'alerta taronja des de diversos dies abans amb recomanacions a la població com evitar desplaçaments innecessaris, evitar zones inundables i baixos i garatges o romandre en un lloc segur.
El següent seria l'Es-Alert quan existix un risc per a les persones. Per a nombrosos tècnics, la seua efectivitat resideix en què ha d'advertir d'un fenomen que es produirà de manera immediata o que ja s'està produint. És a dir, que no servisca per a avisar amb diverses hores d'antelació. El motiu és que entenen que la població no veuria realment la gravetat del risc.
D'ací que les preguntes que alguns deixen en l'aire són si es podria utilitzar una alerta com a eina veritablement preventiva d'anticipació o si es podria protocol·litzar de manera clara què fer en els diferents escenaris d'avisos de l'Aemet.
