Tribunal de Contractes, Llei Forestal, Llei del Sòl i Habitatge: Les Corts afronten el seu últim tram legislatiu
El PP tractarà de tramitar diverses normes abans de les eleccions en el Parlament valencià amb el suport de Vox.
Més informació: Aixina serà la nova Llei Forestal valenciana: pagament a propietaris de terrenys per previndre incendis o zones d'actuació urgent
El nou període de sessions de Les Corts Valencianes arrancarà en les pròximes setmanes amb les comissions i amb el Debat de Política General, previst per als últims dies de setembre. Uns mesos en què el Parlament autonòmic afrontarà el tram final legislatiu abans de la celebració de les eleccions autonòmiques. Una cita que, si es manté junt a les municipals de maig de 2027 -i a l'espera de saber si hi haurà avançament-, portaria a dissoldre Les Corts cap a finals de març com a màxim.
La Llei Forestal, la del Sòl, la del Tribunal de Contractes o alguna regulació sobre Habitatge són alguns dels textos que està previst que es tramiten en el Parlament pròximament. El PP vol tractar d'aprovar-los junt a Vox, encara que n'hi ha algun conflictiu com el del Tribunal de Contractes, que tal com admeten fonts parlamentàries es troba un poc en l'aire.
És probable, per tant, que ambdues formacions continuen mostrant certa sintonia en les votacions d'este últim trimestre de l'any tot i l'allunyament que hauran d'evidenciar ja de cara a començaments de 2027.
L'esborrany de la nova Llei Forestal, que reforma la vigent de 1993, inclou -com va informar este periòdic- qüestions com el pagament a propietaris de terrenys per previndre incendis; la declaració de determinades àrees forestals com a zones d'actuació urgent (ZAU); que les terres agrícoles abandonades després de 1977 tornen a este ús; o que els terrenys cremats tinguen una protecció de 30 anys.
L'apartat de la norma que encara pot patir alguna modificació és el de prevenció d'incendis, sobretot després dels incendis que han arrasat este estiu la Comunitat. Tampoc està clar si entrarà a Les Corts com a proposició de llei -que partisca del grup parlamentari- o com a projecte de llei -que partisca del Govern-.
Més avançada es troba la Llei del Sòl, l'avantprojecte de la qual -que passa a substituir íntegrament el Text Refós de la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (Lotup)- va ser aprovat el passat juliol pel Consell.
El vicepresident tercer de la Generalitat i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, va exposar en roda de premsa que la norma "simplifica, clarifica i modernitza", "ordena abans d'urbanitzar", "protegeix sense bloquejar" i "agilitza sense renunciar a les garanties ambientals".
El text, en tot cas, arriba amb certa polèmica en alguns dels seus apartats. Un és aquell que flexibilitza l'obligació dels ajuntaments de reservar habitatge protegit en els desenvolupaments urbans. La Lotup establia percentatges mínims que s'havien de complir i que la nova llei no recull.
La norma simplifica igualment la fase d'avaluació ambiental en el procediment d'aprovació dels plans urbanístics. Una cosa que l'oposició critica per la "eliminació de garanties". Aixina, si ja hi ha hagut una avaluació ambiental estratègica global, no haurà d'haver una nova avaluació d'impacte ambiental en els projectes concrets que desenvolupen eixe pla.
En matèria d'habitatge, l'avantprojecte establix també "reserves d'edificabilitat residencial" alineades amb la legislació bàsica estatal: un 40 % en sòl urbanitzable i un 20 % en actuacions de reforma o renovació en sòl urbà.
D'altra banda, incorpora els Projectes d'Interés Autonòmic (PIA) -una figura que era utilitzada fins ara de manera excepcional- com a "instruments per a la implantació àgil d'iniciatives estratègiques en termes d'inversió i creació d'ocupació estable". Estos projectes podran aprovar-se en un termini de sis mesos -si requerixen de llicència ambiental- o de nou -si precisen d'Autorització Ambiental Integrada-, previ acord del Consell.
Habitatge i Tribunal de Contractes
Encara que la nova llei del Sòl ja regula qüestions relacionades amb habitatge, este assumpte també tindrà protagonisme en la recta final de legislatura, bé siga a través de decret o amb la modificació d'algun dels vigents.
A això s'afig una intenció inicial del PP que encara és prompte per a aventurar si aconseguirà eixir avant per conflictiva. Es tracta d'aprovar el Tribunal Administratiu Valencià de Contractes Públics, un nou organisme que va impulsar la Conselleria d'Hisenda quan Ruth Merino estava al capdavant i Carlos Mazón era president de la Generalitat.
El projecte de llei per a la seua posada en marxa va ser aprovat pel Govern valencià en juny de 2025. Després va entrar a Les Corts per a la seua tramitació... i ahí es va quedar. Vox va presentar una esmena a la totalitat que els populars es van obrir a acceptar, la qual cosa suposava en la pràctica autofrenar-se la seua pròpia norma.
![El presidente de la Generalitat, Carlos Mazón, junto a la consellera de Hacienda, Ruth Merino. Rober Solsona / EP](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11090673.jpg?p=w:320\/h:240&h=eLGl5j2M"])
Dins dels plans del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, està tornar a intentar-ho, admeten fonts populars. Però tot dependrà de Vox, que va al·legar en la seua esmena la racionalització de la despesa pública i que no era necessari, en definitiva, tindre un nou organisme com este tribunal amb el que en salaris i estructura comporta.
Però no es tracta d'una qüestió menor. El Tribunal Administratiu de Contractes Públics és un organisme que existix en altres comunitats com Navarra, Aragó o Galícia.
Ara mateix, en la Comunitat Valenciana qualsevol contractista amb l'administració pública ha d'acudir al Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals.
Amb la nova llei es creava un de propi per a l'autonomia que s'adscrivia a la Conselleria d'Hisenda -departament que va impulsar el projecte-.
El seu àmbit d'actuació seria l'administració de la Generalitat, el seu sector públic instrumental, els ajuntaments i entitats públiques vinculades, les universitats públiques valencianes i els consorcis amb majoria pública.
La seua missió consistiria a resoldre recursos especials, mesures cautelars, reclamacions i qüestions de nul·litat que s'interposen en els supòsits previstos en la legislació bàsica en matèria de contractació pública vigent en els sectors de l'aigua, l'energia, els transports i els servicis postals.
La creació d'este tribunal ja va ser cridanera en el seu moment, ja que va partir d'una esmena transaccionada entre el PP i Compromís. L'única pactada per ambdós partits en la llei d'Acompanyament als Pressupostos de 2024 i amb la qual els populars volien evidenciar que podien arribar a enteses amb l'oposició.
Les fonts de Vox consultades assenyalen que la posició del grup és la mateixa que quan van presentar l'esmena a la totalitat perquè no estan conformes amb la norma tal com està plantejada actualment. Aixina que els populars hauran de negociar.
