El Suprem avala els àudios que donaren origen al 'cas Taula' més d'una dècada després: no veu nul·litat de la causa
L'alt tribunal no aprecia il·licitud en les gravacions i recorda que les condemnes es sustenten en altres proves com documentació o declaracions.
Més informació: El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó al 'yonki dels diners' de la primera sentència del 'cas Taula'
La confirmació de manera quasi íntegra de la primera sentència del cas Taula per part del Tribunal Suprem ha portat amb ella l'aval a un assumpte rellevant: els àudios que donaren origen a la macrocausa i en els quals es basen una part important de les proves.
Es tracta de les gravacions que la dirigent d'Esquerra Unida i exconsellera Rosa Pérez va portar a la Fiscalia en 2014 i desencadenaren la primera part de la investigació de Taula. En elles constaven deu hores de gravacions que havia realitzat l'exgerent d'Imelsa Marcos Benavent -conegut com 'yonki dels diners'- a càrrecs del PP durant la seua etapa en la Diputació.
Entre ells, als posteriorment considerats com a caps de la trama: l'expresident de la corporació provincial Alfonso Rus, el seu excap de Gabinet, Emilio Llopis, o l'exconseller delegat de Ciegsa Máximo Caturla. Comissions a canvi d'adjudicacions públiques a empreses, quantitats de bitllets que es comptaven, repartiment de diners i finançament irregular del partit apareixien en elles.
Benavent va validar eixos àudios primer davant la Guàrdia Civil i després davant el jutge quan mantenia l'estratègia de col·laborar amb la justícia. Va reconéixer que els havia gravat i que ell mateix apareixia, va identificar la resta de protagonistes de converses telefòniques o reunions privades i va relatar els fets que allí es mostraven: un mecanisme per a l'obtenció de diners en B.
Però en un gir de guió en octubre de 2021 i després d'un canvi d'advocat, va comparéixer davant el jutge per a assegurar que els àudios estaven manipulats i foren editats per ell personalment. Posteriorment, va arribar el primer juí de Taula. Allí, el seu advocat va demanar la nul·litat de les gravacions. Una cosa que ha continuat fent en els següents.
En aquella primera sentència, l'Audiència de València els va avalar. Però ara ho fa el Suprem, un pronunciament que resulta especialment rellevant perquè, a més, no veu nul·litat de la causa.
"No estem davant una interceptació de comunicacions en curs realitzada per un tercer alié a la conversa, ni davant una escolta policial clandestina, sinó davant gravacions efectuades pel propi Marcos Benavent de converses en les quals ell va intervindre", diu l'alt tribunal en la sentència.
Estes, recorda, foren realitzades per l'exgerent d'Imelsa amb una gravadora i amb dos telèfons mòbils durant els anys 2004 a 2007. Encara que en juí va negar la seua integritat o va parlar de manipulacions, havia admés anteriorment la seua autoria i contingut.
No veu vulnerats drets
Segons la doctrina del Constitucional, qui grava una conversa en la qual participa no vulnera el dret al secret de les comunicacions respecte dels altres interlocutors, ja que eixe dret protegeix davant la interceptació per tercers aliens al procés comunicatiu, no davant la retenció del contingut per un dels participants.
La doctrina del Suprem, per la seua banda, establix que la gravació subreptícia d'una conversa per un dels interlocutors no constituïx, per si sola, prova il·lícita, sense perjudici dels problemes d'autenticitat, context o valoració que puguen plantejar-se. Per tant, assenyalen els magistrats, la il·licitud no pot fonamentar-se en què les converses foren gravades sense coneixement dels altres interlocutors.
Qüestió distinta, comenta, és l'accés pels poders públics al contingut de dispositius informàtics. Ací, el Suprem creu que els acusats invoquen correctament una línia jurisprudencial rellevant.
Els ordinadors, telèfons i dispositius d'emmagatzematge massiu no són simples efectes materials, sinó contenidors d'informació personal, professional, documental, comunicativa i relacional. Per això, el seu registre pot afectar el dret a la intimitat, al secret de les comunicacions i al dret a la protecció de dades.
Autorització judicial
És per este motiu pel qual l'accés policial al contingut d'un ordinador o dispositiu d'emmagatzematge massiu exigix, com a regla, autorització judicial prèvia. I eixa resolució ha de fixar els termes i abast del registre, així com les condicions de preservació de les dades.
Ara bé, indica el Suprem, eixos preceptes foren introduïts per una llei orgànica de 2015 i no estaven formalment vigents en el moment dels fets. "Poden servir com a cànon interpretatiu de garanties ja afirmades per la jurisprudència, però no com a regla legal aplicable retroactivament a l'acte processal qüestionat", incidix.
Estos àudios foren entregats en el pendrive Kingston i en el pen drive Intenso, que quedaren incorporats a les actuacions. La UCO va treballar amb còpies una vegada bolcats els arxius i l'Audiència de València no va acreditar manipulació externa.
La defensa de Benavent va raonar que l'accés al contingut del Kingston no va tindre autorització judicial. Però el Suprem argumenta que, encara acceptant dialècticament que haguera existit una irregularitat inicial en el tractament d'este suport, "no s'ha demostrat que la prova valorada en juí procedira exclusivament d'un registre digital mancat de cobertura judicial".
"L'existència d'un suport coincident el bolcat del qual va ser autoritzat judicialment introduïx una dada decisiva: la font de coneixement no era única ni depenia necessàriament del suport la regularitat del qual es qüestiona, sinó que estava disponible a través d'un canal autònom sotmés a control judicial", afegix.
Així, apunta, el suport Intenso i l'ordinador autoritzat judicialment "no es mostren com una mera prolongació probatòria del Kingston". "Constituïxen una font autònoma d'accés al mateix material sonor. La coincidència de contingut, lluny de ser irrellevant, permet excloure que la prova practicada en el juí oral depenguera indispensablement del primer suport qüestionat", destaca.
No va ser l'única font de prova
Per al Suprem, no es reflectix que la Fiscalia, la policia judicial o el jutjat hagen promogut l'obtenció privada dels suports ni que hagen utilitzat els particulars com a instruments per a sortejar l'autorització judicial.
D'altra banda, el suport informàtic entregat a la policia va ser subministrat a la denunciant pel sogre de l'acusat, de manera que ni consta que este l'obtinguera de forma il·legítima, ni molt menys pot sustentar-se que la denunciant l'obtinguera amb trencament dels drets fonamentals i amb la finalitat de preconstituir prova, continua la sentència, que tampoc creu que es trencara la cadena de custòdia.
De la mateixa manera, rebutja que hi haja una "contaminació total de la causa". Els acusats sostenien que, si s'expulsen les gravacions, han d'anul·lar-se també les declaracions de Benavent, els informes UCO, els registres, la documental incorporada i, en definitiva, tota la investigació.
Però el Suprem no ho compartix. No aprecia la il·licitud constitucional de la prova matriu i, afirma, la sentència no fonamenta la condemna exclusivament en l'audició de les gravacions. "La resolució valora també expedients administratius, facturació, correus electrònics, documentació mercantil, informes policials elaborats sobre fonts documentals, declaracions testificals i declaracions d'acusats prestades en el procediment amb contradicció i garanties", conclou.
