Arturo Valls, 51 anys: "Ma mare va haver de treballar de cuinera en un col·legi per a poder pagar-me la carrera de Periodisme"
El valencià, molt lligat a les seues arrels, va recordar que els seus inicis estigueren marcats pel sacrifici i l'esforç de la seua família.
Més informació: L'arròs d'Arturo Valls arriba a Madrid: "Naix de l'enveja de la colònia de Bustamante o el gaspatxo de Belén Esteban"
Actor, presentador, humorista, productor... Arturo Valls fa sempre el que li ve de gust en cada moment. Polifacètic, pròxim i amb un humor que enganxa, arrasa allà on va.
Però per a convertir-se en una de les cares més reconegudes de la televisió, va haver d'escalar des de baix amb esforç i constància.
El valencià ve d'una família humil: son pare treballava com a perit industrial mentre sa mare es dedicava a la cura de la llar.
En una entrevista a la revista Lecturas, va confessar que sa mare va haver de posar-se a treballar de cuinera en un col·legi per a poder ajudar la família a pagar-li la carrera de Periodisme. Spoiler: no la va acabar.
Mentre estudiava, Valls va treballar com a reporter en una televisió local de València, València Te Ve, en un magazín presentat per Laura Pérez Vehí anomenat La lluna de València, i tenint com a companya de programa a Carmen Alcayde.
Els seus plans canviaren quan el cridaren de Caiga Quien Caiga (CQC) de Madrid, on va debutar a nivell nacional (1998) i va abandonar definitivament la seua formació: "Va ser un poc com la universitat de la vida, no?", va contar en una entrevista a este periòdic.
"Allí sí que vaig aprendre en un any de programa més que en tres anys de carrera (riures). No vaig tornar perquè vaig començar a treballar, no trobes el moment, no ho fas per una decisió determinada. Per sort vaig anar enllaçant uns treballs amb altres i no cabia el moment d'acabar-la", va precisar.
Després del seu debut en CQC no tardaria a conduir ¡Ahora caigo! (2011-2021), Me resbala (2013-2021), Pasapalabra (2020-2024) o Mask Singer (2020-present); programes que l'han convertit en un dels reis dels concursos.
Més enllà de la seua faceta professional, l'humorista sempre ha presumit de ser molt valencià. "Sempre és un plaer tornar a casa", va afirmar en un programa d'À Punt.
També va reconéixer a EL ESPAÑOL la "sort" de treballar en la seua terra sempre que li ho permeten i va ressenyar una tradició que no practiquen a Madrid; la de l'esmorzaret amb els amics.
Rutina
El presentador també va explicar a EL ESPAÑOL quina és la seua rutina diària. Cada dia Arturo Valls prepara el sopar, para la taula i s'asseu a xarrar amb la seua dona i el seu fill. Però el valencià no tasta res.
"Tots els dies li faig el sopar a la meua dona i al meu fill, però després no menge res... és una dada curiosa, faig dejuni intermitent", comença dient.
Durant la setmana evita l'últim menjar del dia i concentra la seua alimentació en l'esmorzar i el dinar del migdia. I encara que pot paréixer complicat resistir-se, assegura que s'ha acostumat i que la seua regla és clara entre setmana.
Tampoc s'ho pren com una norma rígida. Quan arriba el cap de setmana o hi ha compromisos socials, canvia el xip. "No sóc talibà, no sóc radical, si tinc esdeveniments no ho faig i el divendres ja és barra lliure", va confessar.
Com va relatar, la vertadera recompensa li arriba al matí següent, quan trenca el dejuni "a les 10 del matí" amb un esmorzar contundent.
"Em lleve amb una il·lusió, unes ganes de viure, una alegria... Directe a menjar uns esmorzars d'aquells d'ous, alvocat, fruita, formatge...", va detallar.
La decisió de canviar la seua manera d'alimentar-se no va ser qüestió d'un capritx, sinó que va començar a introduir este hàbit quan va haver de preparar-se físicament per a una de les seues últimes pel·lícules.
"Ho vaig fer en el seu dia per a una pel·li, vaig començar a fer esport i evitava els sopars i em va funcionar, em veia molt millor i a més em sentia bé, i vaig pensar: per què no mantindre'm així?, total, si no és un patiment per a mi", va comentar.
A diferència de molts, l'actor va insistir que el dejuni no l'ha obligat a canviar la seua rutina, i molt menys el més important del dia: asseure's a compartir eixe ratet amb els seus després d'una llarga jornada laboral.
