La Generalitat proposa avançar la rebaixa de ràtios que demana el Govern i invertir 140M€ en climatitzar aules
La Conselleria d'Educació trasllada una nova proposta d'acord als sindicats quantificada en 3.300 milions d'euros.
Més informació: Els professors valencians cobraran entre 386 i 439€ més al mes el 2028 amb les pujades de la Generalitat i el Govern
La Conselleria d'Educació ha traslladat als sindicats docents aquest divendres un nou document de millores laborals per al professorat quantificades en 3.338 milions d'euros i entre les quals s'inclou el compromís d'abaixar les ràtios abans del que marca el calendari del Govern d'Espanya.
La proposta planteja com a objectiu final reduir el nombre d'alumnes a 22 a Infantil, 22 a Primària, 25 a Educació Secundària Obligatòria i 28 a Batxillerat en un termini màxim de tres anys. I es realitzaria de manera progressiva.
L'Executiu central, cal apuntar, ha fixat en la seva nova llei —que encara ha de superar el tràmit parlamentari per entrar en vigor— com a límit temporal el curs 2031/2032, és a dir, sis anys.
El disseny de l'Executiu valencià, així, proposa que en cap cas es pugui superar els 18 menors en una classe de 2-3 anys a partir del curs 2027/2028. És a dir, en l'últim any del primer cicle d'Infantil.
La ràtio en el segon cicle d'Infantil, és a dir, l'etapa compresa entre els 3 i els 5 anys, passaria a ser de 22 alumnes aquest mateix curs. I el mateix passaria a 1r i 2n de Primària.
En el plantejament del Govern, la progressivitat només arribava a un curs per any. Això significa que es començava amb la reducció a 22 infants per classe a 1r de Primària el 2027/2028 i, l'any següent, 2028/2029, s'aplicava a 2n. I així, fins completar tota l'etapa en qüestió.
Per accelerar la seva aplicació, però, el Govern valencià proposa fer-ho en dos cursos cada any. D'aquesta manera, la reducció a 22 menors per classe a 3r i 4t de Primària arribaria al curs 2028/2029 i a 5è i 6è el 2029/2030.
En cas que no es pogués aplicar la reducció del nombre de xiquets a cada classe per manca d'infraestructures, la Generalitat assegura en el seu document que es garantiria la dotació de personal addicional a la plantilla per atendre l'alumnat segons les ràtios permeses.
De fet, sota aquest prisma, el nou document contempla la necessitat de contractar 2.742 professors al llarg d'aquest trienni en l'anomenat "Pla +Mestre". La inversió total prevista per a això és de 111,4 milions d'euros: 2,5 el 2026; 24,9 el 2027; 32 el 2028 i 52 el 2029, que inclouria el curs 2030/2031.
Proposta de rebaixa de ràtios. EE
Juntament amb aquestes contractacions, destinades exclusivament a cobrir la baixada de ràtios, també el Consell es proposa contractar 5.000 docents durant els pròxims quatre anys. La totalitat de les noves incorporacions suposaran prop de 470 milions d'euros.
Pel que fa a l'ESO, la reducció proposada baixaria de 30 a 25 alumnes per aula també de manera progressiva. Començarien amb 28 alumnes a 1r de l'ESO el 2027/2028 i cada exercici baixaria un infant per classe fins completar la previsió el 2029/2030.
A Batxillerat la intenció és baixar de 35 a 28 estudiants per classe i culminar en el mateix període que l'etapa de l'ESO.
Les ràtios a Formació Professional també es veurien reduïdes i variarien en funció de si es tracta d'un Grau Bàsic, l'objectiu del qual és reduir a 15 alumnes en tres anys; Grau Mitjà i Superior, que tindrien 25 estudiants en un trienni; o Especial, amb 20 per aula.
El document d'Educació també fixa el compromís de continuar amb la gratuïtat de 0 a 3 anys, la qual cosa suposa una inversió de 658 milions d'euros a l'any per a les arques autonòmiques i reduir un 10% el nombre d'alumnes a les Escoles Oficials d'Idiomes.
La Generalitat Valenciana també convida a constituir taules de treball per continuar avançant en la reducció de ràtios en tots els ensenyaments "en funció de la disponibilitat pressupostària".
Així mateix, també estableix reduccions addicionals amb atenció especial a les zones en risc de despoblació i 8 alumnes a les aules UECO (Unitats Específiques en Centres Ordinaris) a partir del curs 2027-2028.
1.410 milions en infraestructures
L'oferta del Govern valencià als sindicats docents per intentar frenar la vaga, que ja suma quatre setmanes consecutives, aborda també els altres set punts que han estat debatent la resta de dies: retribucions, plantilles docents, FP, ús del valencià, burocràcia i infraestructures.
En aquest sentit, el Consell planteja una sèrie d'inversions per als pròxims quatre anys amb un desembors total de 1.409,7 milions d'euros.
Dins d'això, es preveu una inversió de 140 milions d'euros entre 2026 i 2029 per climatitzar "el 100% de les aules" dels centres públics.
Taula d'Educació d'aquest divendres. Ana Escobar / EFE
El Pla, denominat Edu Clima, pretén donar resposta a les queixes de professors i famílies que al llarg d'aquestes setmanes no han deixat de fer públiques imatges de termòmetres marcant fins a 32º en algunes classes. Una circumstància que complica el dia a dia en l'ensenyament i posa en risc la salut de docents i alumnes.
Aquest exercici es destinaran 32 milions d'euros per acondicionar alguns centres, mentre que en els pròxims exercicis els fons augmentaran fins als 36 milions per any. Per als centres de la zona dana es reserven 2 milions d'euros aquest exercici.
En aquest epígraf, el Govern també es compromet a "impulsar" el Pla Edificant. Per a ell, es destinarien 829,7 milions a raó de 200 milions cada exercici entre el període 2027-2029. Per a aquest any, però, l'import ascendeix a 229,7 milions.
El Pla d'Inversió Directa estaria dotat amb 400 milions i el Pla Recole, amb 40. Aquest últim pretén oferir una línia de subvencions als ajuntaments per millorar els centres de propietat municipal.
La intenció seria que pogueren sol·licitar ajudes per millorar l'eficiència energètica, accessibilitat, reparacions, instal·lacions elèctriques, clima, etcètera.
La proposta d'Educació planteja, a més, un pla d'accessibilitat als centres (Pla Obrim l'Escola) la redacció del qual podria estar llesta abans d'acabar l'any. I també reunions trimestrals de seguiment per avaluar l'estat de l'execució de les inversions en infraestructures.
Plantilles i retribucions
El document posat damunt la taula d'aquest divendres posa negre sobre blanc que la pujada salarial a aplicar als docents anirà vinculada a l'IPC en la seva totalitat. És a dir, sobre els 200 euros en total.
La pujada paulatina es repartiria de la següent manera: 75 euros més bruts al mes que començaran a percebre en la nòmina del pròxim mes de setembre, altres 75 a partir de gener de 2027 i 50 més l'1 de gener de 2028.
La Generalitat, cal apuntar, va clarificar fa uns dies que la pujada aniria lligada a l'IPC en el seu conjunt, i no només als 50 euros finals de 2028. No obstant això, la redacció va deixar dubtes als sindicats STEPV, UGT i CCOO, que demanaven que es posés per escrit, com així ha estat.
Ara, els sindicats hauran de decidir si s'adhereixen al document, o no. Doncs, segons ha explicat el secretari autonòmic, Daniel McEvoy, durant la trobada, es tracta d'un acord ja signat: CSIF i ANPE el van rubricar el dilluns 25 de maig.
Això significa que no es podria tornar a obrir la negociació d'aquest punt, sinó que la resta d'organitzacions sindicals només hauran de decidir si el signen o no.
Pel que fa a les plantilles, la Generalitat adquiriria el compromís de reduir a 8 dies el termini màxim per cobrir les substitucions quan un professor causa baixa. Actualment, segons els sindicats, la mitjana se situa en 10 dies hàbils, per la qual cosa la millora seria de dues jornades menys.
A més, la proposta inclou la negociació de plantilles per recuperar les hores a la FP semipresencial amb una primera taula que se celebrarà en les tres setmanes posteriors a la signatura de l'acord.
També es proposa reforçar la funció directiva de les escoles infantils de primer cicle perquè el segon mestre puga realitzar part de les tasques directives. Per a això, es dotarà entre mig i un mestre addicional a aquests centres.
Per streaming
La cita d'aquest divendres, cal subratllar, s'ha retransmès per streaming. A l'inici de la trobada, la Conselleria ha proposat a les organitzacions sindicals gravar la reunió i emetre-la en directe a través de Youtube, a la qual cosa ningú s'ha oposat.
A principi de setmana, la consellera va acusar els sindicats de "manipular" la informació que es debatia en les trobades de les setmanes anteriors. El que, al seu judici, estava generant "alarma" entre el professorat i motivant respostes "desmesurades" en alguns moments.
Amb aquest escenari, l'emissió en directe de la reunió tenia un objectiu clar: que tots els docents i famílies que així ho volgueren, assistiren a la trobada des dels seus dispositius mòbils i evitar els intermediaris.
Burocràcia, FP i valencià, igual
La proposta no presenta canvis substancials en burocràcia, Formació Professional o foment de l'ús de valencià, atès que eren els punts en què sindicats i administració més havien acostat postures en les últimes reunions.
La Conselleria d'Educació va proposar fa dies ja obrir "almenys 36 aules UECO addicionals per al curs 2026/2027. En el que va de mandat, cal apuntar, s'han obert 82 aules UECO.
També es va comprometre a crear 135 places addicionals de professorat d'audició i llenguatge respecte al curs actual; "impulsar unitats de detecció precoç en salut mental"; "desplegar el Pla autonòmic de convivència (CONVIURE)"; i "desenvolupar un pla de benestar docent i de tots els professionals que atenen el sistema educatiu".
Així mateix, van incorporar l'augment d'un 30% addicional de professorat d'Educació Social per al curs que ve i la "delegació de competències en matèria de cobertura de llocs de treball per a la provisió de places de Personal no docent d'Atenció Educativa (PAE)".
Finalment, també "regular el procediment de selecció de centres docents públics que desenvolupen plans d'acció comunitària a partir del curs 2027/2028".
El punt que generaria "més consens" entre les organitzacions sindicals és el de la reducció de la càrrega burocràtica.
El document incorpora l'aprovació d'un nou decret de simplificació administrativa que inclouria, per exemple, la implantació de l'expedient digital del docent (EDEN).
També la derogació parcial d'alguns aspectes dels Reglaments d'Organització i Funcionament de Primària i Secundària. I una clàusula de prohibició d'augment de càrrega burocràtica en tota la normativa autonòmica.
Així mateix, instaurar un tràmit únic per als diferents projectes d'innovació educativa, l'expedició de documents oficials d'avaluació a través de segell electrònic de l'òrgan en qüestió i l'avaluació diagnòstica virtual sense necessitat de correcció per als docents.
L'Executiu autonòmic, a més, proposa el traspàs de la competència en matèria de personal no docent (PAS) de la Conselleria amb competències en Funció Pública a la d'Educació amb la intenció d'agilitzar la cobertura d'aquest personal. Una mesura que s'estendrà també al personal de suport educatiu (PAE).
A més, es revisaria i unificarien les ordres aprovades pel Govern del Botànic per simplificar els procediments relatius a la inclusió de l'alumnat.
"Procediment simplificat per tramitar les adaptacions de l'alumnat NEAE de cara a les proves d'accés a la universitat amb un termini màxim de resolució i silenci administratiu positiu", afegeix el text sotmès a negociació.
Finalment, s'implantaria un model de "declaració responsable" per a determinats casos de permisos i llicències del professorat sense autorització prèvia o la integració de la plataforma SAÓ i dels expedients disciplinaris de l'alumnat en els seus respectius mòduls d'ITACA.
L'apartat del valencià, que havia desaparegut per la divisió que generava entre els sindicats presents a la taula de negociació, el departament d'Ortí opta ara per eliminar la referència al desenvolupament de la Llei de Llibertat Educativa i la possibilitat que entitats col·laboradores pogueren homologar la formació en valencià.
Ara, només recull el desenvolupament de pla de formació del professorat, amb especial incidència a les comarques de predomini lingüístic castellà. Així com recuperar els certificats de Capacitació per a l'Ensenyament en Valencià i el diploma de Mestre en Valencià per valorar-los com a mèrits davant qualsevol procés.
