L'Audiència de València admet la personació de Carlos Mazón en la causa de la dana en contra del criteri de la jutgessa
Els magistrats consideren que l'expresident de la Generalitat ha de tenir oportunitat de conèixer la causa per exercir el seu dret de defensa.
Més informació: La Fiscalia dona suport a la petició de Mazón de personar-se en la causa de la dana: va ser rebutjada per la jutgessa
L'Audiència de València ha avalat la personació de Carlos Mazón en la causa de la dana, tal com ell mateix havia sol·licitat. Amb aquest pronunciament contradiu el criteri de la jutgessa, que en el seu moment ho va rebutjar.
Els magistrats consideren que s'ha d'acceptar aquesta petició de l'expresident de la Generalitat, igual que la Fiscalia. El Ministeri Públic va assenyalar que Mazón ha de tenir "la possibilitat de tenir coneixement de les actuacions processals". És a dir, d'accés a la causa.
Així, van indicar que la decisió de la jutgessa de rebutjar la personació suposava una vulneració del dret de defensa. Ara, l'Audiència, en el mateix sentit, entén que l'expresident de la Generalitat ha de tenir oportunitat de conèixer la causa per exercir el seu dret de defensa. Tot i així, no entra a valorar la seva possible responsabilitat penal.
Els magistrats exposen que el pronunciament del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que rebutjava imputar Mazón i les decisions adoptades per la instructora "permeten considerar que romanen obertes línies d'investigació" que "podrien tenir com a finalitat, total o parcial, l'esbrinament de si la hipòtesi" de la responsabilitat penal de Mazón -que el TSJCV va qualificar de mera conjectura- "podria veure's elevada a categoria d'hipòtesi racionalment sostenible".
Avalua les diligències de la jutgessa
Amb aquestes paraules, l'Audiència avala les diligències acordades per la jutgessa, com les destinades a esbrinar el contingut dels missatges que va intercanviar el cap de Gabinet de l'expresident, José Manuel Cuenca. Podrien, assenyala, "aportar informació" sobre "la possible intervenció activa del senyor Mazón, per ell mateix, o a través de col·laboradors o càrrecs jeràrquicament dependents, en el dictat del missatge Es-Alert o en el retard del seu enviament".
Els magistrats recorden que la jurisprudència respecte a instruccions que poguessin afectar aforats ha optat per exigir que avanci la investigació i que no es plantegi l'atribució de la competència al tribunal competent per inculpar l'aforat "fins que els indicis recollits siguin especialment sòlids -imputació reforçada, indicis qualificats-".
Així mateix, indiquen que la garantia per a l'aforat residirà en què podrà personar-se en el procediment mentre no s'elevi la corresponent exposició raonada i l'òrgan superior accepti la competència per investigar-lo. Més encara quan en aquest cas, a més, està "sent objecte d'investigació per assolir la qualitat indiciària reforçada que s'exigeix". Per tot això, sostenen que se li pot aplicar l'article 118 bis de la Lecrim i no limitar el seu dret de defensa.
No descarta la responsabilitat penal
En qualsevol cas, l'Audiència no descarta la responsabilitat penal de Mazón que el TSJCV sí va allunyar en el seu pronunciament. S'aferra a la escletxa oberta que va deixar l'alt tribunal. Aquella resolució, comenta, assenyalava que en un futur podria obtenir-se informació apta per establir una relació causal concreta i precisa entre la conducta del senyor Mazón i les defuncions individualitzades -encara que assenyalés que no identificava en l'exposició raonada tal relació-.
De manera que, diuen els magistrats, la instrucció judicial continua i està pendent d'oferir el resultat de les diligències "amb aptitud per aportar informació que pogués permetre una inculpació futura del senyor Mazón". El qual, en tot cas, "ha de tenir l'oportunitat" de personar-se perquè, d'altra manera, "es veuria privat de conèixer l'activitat judicial d'investigació que li concerneix". Activitat, afegeixen, "que pogués tenir transcendència inculpatòria futura".
"Sembla que aquesta activitat es practica, entre altres finalitats, per esbrinar el que el senyor Mazón, com a president de la Generalitat, va fer o va poder ordenar durant el dia 29 d'octubre de 2024. I no es pot descartar que aquestes esbrinacions poguessin permetre atribuir una activitat rellevant en fets investigats -la seva possible intervenció en la decisió d'elaboració del missatge Es-Alert o en el retard en la seva producció i enviament i la relació causal que, en tal cas, pogués existir en termes penalment rellevants, amb les defuncions i resultats lesius investigats-", remarca l'Audiència.
Mazón vol impugnar les decisions
L'expresident de la Generalitat va demanar la seva personació el passat març. Ho va fer després de dos pronunciaments clau: un, que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) rebutgés la seva imputació; i dos, que la jutgessa instructora el cités com a testimoni després d'aquesta resolució.
En l'escrit, va evidenciar la seva intenció de participar del procediment per tenir capacitat d'impugnar les decisions de la magistrada. Ell creu que la jutgessa l'està investigant en la pràctica. Que ja ho feia abans de la resolució del TSJCV, però que també ho ha fet després. Per exemple, amb l'oferiment d'aportar els seus wasaps i trucades del dia de la dana o amb la citació de la que va ser portaveu de l'Executiu, Ruth Merino.
L'objectiu de la personació era el de tenir accés a la causa i capacitat per recórrer aquestes decisions. L'advocat de Mazón es va emparar en l'article 118 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LeCrim).
En ell es concreten tots els drets de la persona a qui s'atribueix un fet punible. En el cas de Mazón, va ser la magistrada la que va considerar que va cometre un presumpte delicte de comissió per omissió en la gestió de la tragèdia, cosa que van descartar els cinc magistrats del TSJCV.
Amb aquest moviment, l'expresident de la Generalitat s'acollia a la coneguda com a figura del "preimputat". És a dir, no es tracta d'un investigat, però demanava, en realitat, declarar -i ser considerat- gairebé com a tal.
Tanmateix, la jutgessa el va citar com a testimoni després del pronunciament del TSJCV i va esperar que l'Audiència parlés per fixar la data. Després d'això, i malgrat la controvèrsia en l'aplicació d'aquest article 118 bis de la Lecrim, la Fiscalia va donar suport a la personació de Mazón en base a ell. També l'Audiència ara.
