Irene Arias, filla de l'excentral del València, assessora parelles de futbolistes: "Se'ns veu com a objectes però és molt sacrificat"
La filla de l'històric jugador del València CF Ricardo Arias impulsa el seu projecte d'acompanyament per a dones d'esportistes d'elit.
Més informació: Sara i Ainara, empresàries 'accelerades' per Juan Roig: els diners que pagues pel lloguer aconsegueixen convertir-lo en estalvi
Irene Arias porta el futbol en les venes. És filla, parella i mare d'homes futbolistes, cosa que li ha permés viure infinitat de moments "bons i roïns" al seu costat.
Però no és or tot el que lluïx, i és precisament el que vol mostrar al món: 'El futbol... el que ningú veu'.
Així es diu el seu projecte d'acompanyament emocional per a les dones d'esportistes d'elit. Perquè, assegura, a elles "se les veu com a objectes, però és una vida molt sacrificada".
Des que va nàixer, Irene ha viscut el futbol. En part això és gràcies a son pare, Ricardo Arias, històric del València CF que va vestir la camiseta entre 1976 i 1992.
Precisament gràcies a l'altre equip de la ciutat, el Llevant UD, Irene va conéixer la seua actual parella, l'exjugador -i ara entrenador- Luismi Loro.
Es van conéixer quan el futbolista va arribar a l'equip 'granota' amb 21 anys. Ara ja porten 25 junts.
Després de tota una vida amb ell, reconeix que el seu punt d'inflexió va arribar l'estiu passat. Llavors, Luismi se'n va anar a l'Aràbia a entrenar un equip.
"Jo mai havia experimentat això, sempre havíem estat junts al llarg de la seua carrera en tots els canvis, però eixe va ser el que em va fer click", explica Irene.
Confessa haver-ho passat "realment mal": "Em vaig adonar de la soledat que vivim les dones de futbolistes o entrenadors i el poc suport o enteniment que tenim".
En eixe moment, apunta, va decidir impulsar el projecte que "tenia molt de temps en ment".
Assegura que en eixe moment es va vore "capacitada", ja que considera que s'ha de "tindre un bagatge" per a poder donar suport emocional a dones d'esportistes "i haver viscut moltes situacions bones i roïnes".
Irene posa en valor que, per a suportar este tipus de circumstàncies, els futbolistes "sí que tenen una xarxa de suport i cada vegada menys por a parlar de la salut mental". "Però les dones no", contrasta.
D'esta manera, el projecte 'El futbol... el que ningú veu' busca servir de suport emocional per a les dones d'esportistes d'elit i membres de cos tècnic.
En concret, Irene oferix dos tipus d'acompanyament. "Poden requerir la meua ajuda per a un any de futbol natural, des de la pretemporada fins acabar la temporada; o per a moments clau", explica.
Són sessions privades on, a través d'una videotelefonada, Irene assessora estes dones, a més de fer-los un seguiment i donar-los les ferramentes que necessiten.
A més, destaca que no necessàriament han de ser dones de futbolistes: "La meua experiència és el món del futbol, però la vida és molt pareguda en qualsevol esportista d'alt rendiment".
"Sostenim la família, ens n'anem d'un dia per a un altre a un lloc diferent, estem a soles, criem els nostres fills fora de les nostres ciutats...", apunta Irene.
Ella sosté que tot eixe sacrifici moltes vegades no es percep, com tampoc es veu la "normalitat" de la vida d'un futbolista.
"Existix una espècie de bombolla, tot el món pensa que els futbolistes són intocables", lamenta Irene. I afig: "Per això, precisament, també vaig voler crear este projecte".
Per a ella, la visió de la parella del futbolista tampoc és la correcta: "Quan mon pare jugava a futbol, les dones no tenien estereotips". "Ha canviat per a bastant pitjor", afirma.
Ara, al seu paréixer, existix "molt de rebuig" a la dona d'un esportista d'elit. Açò creu que es deu, en part, a la "major exposició" en xarxes socials.
Entén que "com qualsevol persona", les dones busquen "mostrar el millor" de les seues vides.
Açò, apunta, pot ser el que fa que la gent tinga "una visió molt tancada de les dones dels jugadors": "Pensen que són unes aprofitades i només es dediquen a arreglar-se".
Ella ho desmenteix, com també nega que les dones només es dediquen "a tindre fills i ja està". "Se'ns veu com a objectes al seu costat, i realment és una vida molt sacrificada", subratlla.
De fet, assegura que "probablement, darrere de les publicacions en xarxes socials hi haja dones molt vulnerables que passen molt de temps a soles i se senten molt incomprises".
en el moment en què alguna pot dir que està sola, doncs ja entren totes eixes crisis de què hem parlat, doncs no té dret a queixar-se perquè és una que viu molt bé, perquè pot permetre's quedar-se a casa amb els seus fills
per a mi són dones supervalentes perquè no tot el món, per exemple, doncs decidix sacrificar la seua vida o deixar la seua ciutat o deixar la seua carrera o deixar la seua família per seguir a la seua parella i ajudar-lo
la meua vida va ser eixa. Jo vaig fer la meua carrera, però no he exercit la meua carrera per perquè seguia el meu marit, perquè entenia que si jo volia formar una família i donar-li suport a ell, doncs això era el que havia de fer
el feedback que he tingut ha sigut tot per privat, moltes volen estar eh volen totalment mantindre la privacitat, doncs és un és un acompanyament totalment confidencial.
el que fem és videotelefonada, perquè això també permet molt la tranquil·litat de si estan fora d'Espanya també estan a Espanya o estan de viatge o o es mouen el poder fer-ho en qualsevol moment
