Adéu a l'operació bikini: la revolució dels gimnasos de la Comunitat Valenciana per a guanyar longevitat
El sector esportiu consolida la seua època més pròspera després del punt d'inflexió fiscal de 2023 i l'auge de l'entrenament de força entre joves i majors.
Més informació: Els alacantins poden estalviar-se fins a 150 € en la renda per fer esport: així funciona esta deducció
El sector del fitness a la Comunitat Valenciana travessa un moment d'optimisme sense precedents en l'última dècada. Ja queden lluny els pitjors mesos de la pandèmia i la posterior crisi energètica de 2022 que va ofegar els comptes dels centres esportius. Hui, els gimnasos valencians no sols han recuperat el públic perdut, sinó que lideren un canvi estructural profund en els hàbits de vida de la societat.
Juan Carlos Gómez Pantoja, president de l'Associació de Centres Esportius de la Comunitat Valenciana i vicepresident de la Federació Nacional d'Empresaris d'Instal·lacions Esportives (FNEID), analitza des d'Altea este panorama amb entusiasme. "Afrontem un setembre-octubre amb gran optimisme. Ja no es parla de l'operació bikini ni de posar-se en forma després de l'estiu. Es tracta de buscar la salut tot l'any", afirma de manera taxativa a EL ESPAÑOL.
Este canvi de mentalitat es veu avalat per xifres rècord a nivell nacional. Gómez Pantoja destaca les conclusions de l'estudi de 2025 elaborat per Deloitte i la Fundació Espanya Activa: "Estem parlant d'uns ingressos en el sector de 3.235 milions d'euros, amb 5.806 centres esportius i més de 8,3 milions de persones que acudixen a les instal·lacions a tot Espanya".
Això representa una penetració del 16,5% en la població major de 15 anys. "És el moment en què hi ha més gent apuntada als gimnasos i va en augment", subratlla sobre este canvi de tendència que està gaudint el sector.
Per a entendre la situació actual de consolidació i creixement cal remuntar-se a l'any 2023, que va suposar un vertader salt avant per al sector a la Comunitat Valenciana. Després de superar les severes restriccions sanitàries i l'escalada de costos de la llum en 2022, el mes de setembre de 2023 es va convertir en "el millor de l'última dècada".
Un dels grans catalitzadors d'esta recuperació va ser la pionera mesura implementada per la Generalitat d'aplicar desgravacions fiscals en el tram autonòmic de l'IRPF per a la pràctica esportiva. Gómez Pantoja destaca que l'administració valenciana "va vore clarament que el fitness i l'activitat física no són una despesa, sinó una inversió".
![Gómez-Pantoja celebra que se ha fidelizado al usuario. En la imagen, el centro Atalanta.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10312114.jpg?p=w:320\/h:240&h=kcxbHJEi"])
Amb deduccions de fins al 30% en les despeses esportives (amb un límit de 150 euros), la legislació va portar un doble benefici. "Anem a aconseguir més transparència en el sector perquè no es pot utilitzar diners negre", explicava en el seu moment.
"Si incentivem que la gent faça esport i exercici, segur que hi haurà una menor despesa sanitària i farmacèutica, i les persones estaran més felices i en forma", recalca el vicepresident de FNEID sobre l'impacte social de la mesura.
La demografia dins dels gimnasos valencians està experimentant una transformació bipolar, dominada pels adolescents en un extrem i el públic sènior en l'altre. El segment dels més joves està registrant xifres d'assistència espectaculars. "Hi ha hagut una captació tremenda de xics de 14 o 15 anys als centres de baix cost", indica Gómez Pantoja.
El comportament d'esta franja d'edat ha donat un gir radical: "Antigament venien dos o tres vegades per setmana i ara venen tots els dies. Qui paga, consumix". A més, es percep una tendència de socialització saludable entre els joves que allunya hàbits nocius. "La gent jove cada vegada aparta més les drogues i l'alcohol i s'inclina més per estar en forma, cuidar-se i relacionar-se al gimnàs, fent "tribus" de dos, tres o quatre persones que entrenen juntes i es motiven", explica.
D'altra banda, s'assistix a la consolidació de la recepta esportiva per als majors, un mercat que el sector del fitness està aprofitant estretament amb el sistema sanitari. "Tu vas a un metge i et diu: vaja a un gimnàs, faça esport, faça exercici de força, moga's", comenta el directiu.
Gómez Pantoja insistix que per a combatre problemes com la pèrdua progressiva i generalitzada de massa, força i funció muscular associada principalment a l'envelliment, l'anomenada sarcopènia, no n'hi ha prou amb les recomanacions tradicionals de passejar. "No es tracta de la simple caminada de mitja hora al dia. Cal treballar la força amb màquines, i és molt important que un monitor qualificat marque els exercicis i les repeticions per a progressar".
La seua filosofia sobre este punt és clara: "Jo no busque viure més anys quan faig esport, sinó busque que els anys que em toque viure els visca amb més excel·lència, qualitat i mobilitat. Poder agafar el meu net en braços, no limitar-me en una excursió. Relacione molt l'activitat física amb la felicitat".
