Rafa, agricultor d'un poble d'Alacant: "Este any el 10% de la collita es queda sense arreplegar per falta de treballadors"
Este productor de Callosa d'en Sarrià denuncia que l'escassetat de mà d'obra obliga a deixar fruita als arbres i reclama millors preus.
Més informació: Raúl, agricultor en un poble : "Vaig començar de zero i ja tenim 50 ha, però el que més m'agrada és treballar amb el tractor"
La falta de treballadors es convertix en un dels majors mals de cap per al camp alacantí. Encara que hi haja fruita de qualitat i demanda als mercats, cada vegada són més els agricultors que no aconseguixen reunir les quadrilles necessàries per a completar la recol·lecció, la qual cosa obliga fins i tot a deixar part de la producció als arbres.
L'escassetat de mà d'obra afecta des de fa anys a cultius tan representatius de la província com el nísper, la cirera, la bacora o el raïm de taula. Els productors alerten que la situació empitjora campanya rere campanya i condiciona el futur de moltes explotacions agrícoles.
Fa un parell de setmanes, ASAJA Alacant va donar veu a esta problemàtica a través del testimoni de diversos agricultors de la província. Entre ells es trobava Rafael Gregori, productor de Callosa d'en Sarrià, qui va relatar les dificultats que afronta per a tirar avant la campanya del nísper.
Gregori calcula que al voltant del 10% de la collita de nísper es queda este any sense arreplegar per la falta de personal suficient per a completar la campanya.
"Este any hem treballat amb deu persones quan l'any passat érem setze. Hi havia fruita de qualitat i demanda al mercat, però no hem trobat més treballadors", explica l'agricultor.
El productor assegura que la situació afecta tant a xicotetes explotacions com a entitats amb més capacitat econòmica. Al seu parer, el problema no passa únicament per incrementar els salaris, ja que els agricultors també estan condicionats pels baixos preus que reben pels seus productes.
"Ojalà poguera pagar més, però si l'agricultor no rep millors preus pel seu producte, no pot assumir més costos", lamenta.
Precisament, la gerent d''Uvas Amaia Cedida', Esther Díaz Sabater, contava a este diari com l'any passat li arribaren a pagar 40 cèntims el quilo, un producte que al supermercat es trobava a 4,80 €.
Un problema que s'agreuja
Des d'ASAJA Alacant sostenen que la falta de mà d'obra s'ha convertit en un dels principals problemes estructurals del sector agrícola a la província.
L'organització afirma que ja no es tracta d'una circumstància puntual, sinó d'una realitat que porta anys agreujant-se i que obliga molts productors a organitzar les seues explotacions en funció dels treballadors disponibles i no de la demanda existent.
"Existix una carència generalitzada de treballadors per al camp, la qual cosa està provocant l'abandó davant la falta de garanties per a cobrir la recol·lecció", assenyala l'organització.
En la mateixa línia, el president d'ASAJA Alacant, José Vicente Andreu, resumix la situació amb una frase contundent: "El problema ja no és produir ni vendre; el problema és trobar persones disposades a treballar al camp".
La normativa influïx
Les dificultats per a trobar mà d'obra no afecten únicament al cultiu del nísper. José Antonio Cazorla, productor de raïm de taula a Novelda, sosté que alguns treballadors majors de 52 anys rebutgen incorporar-se a les campanyes agrícoles perquè això els suposa una pèrdua econòmica respecte d'altres cotitzacions.
"Hi ha treballadors que perdrien al voltant de 400 euros si passen a treballar en agricultura. Després necessiten tornar a cotitzar durant un any en el règim general per a recuperar eixa situació. Al final preferixen no vindre al camp", lamenta.
Per a ASAJA Alacant, esta situació demostra la necessitat d'adaptar la normativa laboral a les particularitats de les campanyes agrícoles. "No té sentit que existisquen mecanismes que penalitzen a qui vol treballar temporalment al camp quan precisament falten treballadors per a arreplegar les collites", denuncia l'organització.
Mesures urgents
L'organització agrària insistix que el problema va més enllà dels costos laborals. Explica que, anys arrere, moltes persones aprofitaven les campanyes agrícoles per a complementar els seus ingressos, però actualment les exigències administratives i laborals desincentiven eixe tipus d'ocupacions temporals.
A més, Roque Bru, productor de bacores a Elx, reclama una reducció de la càrrega burocràtica que suporten les explotacions, especialment en cultius que depenen d'una recol·lecció manual especialitzada.
Per això, ASAJA Alacant sol·licita a les administracions mesures per a facilitar la contractació temporal al camp, compatibilitzar determinades prestacions amb el treball estacional, reduir els obstacles burocràtics i millorar la gestió dels fluxos migratoris per a ampliar l'oferta de mà d'obra.
El gerent de 'PenyaFresh', Raúl García, també va parlar de la seua experiència en este diari, explicant que gran part de la seua plantilla és estrangera, ja que no troba ciutadans espanyols interessats a treballar al camp.
"Els espanyols no volen treballar al camp, i si no fora pels immigrants, això no funcionaria", afirma García.
"Estem parlant de cultius que generen ocupació, riquesa i activitat econòmica a les nostres comarques. No podem permetre que es quede fruita als arbres o que la collita es perda perquè falten mans per a arreplegar-la", conclou Ramón Espinosa, secretari tècnic d'ASAJA Alacant.
