Va entrar en vigor: "La comunitat no pot obligar-te a pagar una derrama per millores, si el seu cost supera 3 mensualitats"
La Llei de Propietat Horitzontal establix quan un propietari està obligat a assumir una derrama i en quins casos pot quedar exempt.
Més informació: Confirmat per la Llei de Propietat: si tens un pis turístic, la comunitat podrà cobrar-te un 20% més
Les derrames aprovades per una comunitat de propietaris no sempre són obligatòries per a tots els veïns.
La Llei de Propietat Horitzontal establix una excepció important. I és que, quan es tracta de millores no essencials i la quantitat que ha d'aportar cada propietari supera l'equivalent a tres mensualitats ordinàries de despeses comunes, qui vota en contra no té l'obligació de pagar-les.
Les derrames són una de les qüestions que més conflictes generen en les comunitats de veïns. La necessitat de realitzar obres, instal·lar nous servicis o fer millores sol provocar desacords entre qui considera imprescindible l'actuació i qui no vol assumir una despesa addicional.
Per a resoldre este tipus de dubtes, la referència principal és la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre Propietat Horitzontal, que regula el funcionament de les comunitats de propietaris, les majories necessàries per a aprovar acords i els casos en què una derrama resulta obligatòria o no.
L'article 17 de la Llei de Propietat Horitzontal diferencia entre les obres necessàries per a l'edifici i aquelles que constituïxen una millora o innovació no imprescindible.
En este sentit, la norma indica que "cap propietari podrà exigir noves instal·lacions, servicis o milloras no requerides per a la adequada conservació, habitabilitat, seguretat i accessibilitat de l'immoble".
No obstant això, estes millores poden tirar avant si obtenen el suport suficient de la junta. En concret, necessiten el vot favorable de les tres quintes parts del total de propietaris, que representen també les tres quintes parts de les quotes de participació.
Ara bé, la llei introduïx un límit econòmic que protegix el propietari que no està d'acord amb l'actuació.
Tres mensualitats
La norma establix que, quan la quota corresponent a la millora supere l'import de tres mensualitats ordinàries de despeses comunes, el propietari que vote en contra no estarà obligat a assumir eixa despesa.
Així ho arreplega expressament l'article 17 en indicar que el "dissent no resultarà obligat, ni es modificarà la seua quota, inclús en el cas que no puga privar-se'l de la millora o avantatge".
És a dir, encara que posteriorment puga beneficiar-se de la millora realitzada en l'edifici, no haurà de contribuir econòmicament si es complixen els requisits previstos per la llei.
No obstant això, la situació canvia si més avant decidix incorporar-se voluntàriament a eixa millora. En eixe cas, haurà d'abonar la quantitat que li hauria correspost, actualitzada amb l'interés legal, tal com establix la normativa.
Excepcions
L'excepció de les tres mensualitats no s'aplica a qualsevol actuació aprovada per la comunitat. Existixen obres que sí obliguen a tots els propietaris, inclús quan el cost és elevat.
Per exemple, les actuacions destinades a eliminar barreres arquitectòniques o instal·lar un ascensor tenen un tractament específic.
La llei disposa que, quan estos acords s'aproven vàlidament, "la comunitat quedarà obligada al pagament de les despeses, encara que el seu import repercutit anualment excedisca de dotze mensualitats ordinàries de despeses comunes".
El mateix ocorre amb determinades actuacions relacionades amb l'eficiència energètica, sempre que complisquen les condicions previstes en la normativa i obtinguen la majoria necessària.
La Llei de Propietat Horitzontal també aclarix qui ha de fer front al pagament quan una vivenda canvia de propietari.
L'article 17 establix que "les derrames per al pagament de millores realitzades o per realitzar en l'immoble seran a càrrec de qui siga propietari en el moment de l'exigibilitat de les quantitats afectes al pagament d'eixes millores".
D'esta manera, l'obligació de pagar la derrama recau sobre qui siga titular de la vivenda quan la comunitat reclame l'import corresponent, llevat que les parts hagen pactat una altra cosa entre elles en la compravenda.
