Abril, la vintanyera que ha aconseguit comprar la seua primera vivenda: "Tenia 10.000 € estalviats i em donaren el 100%"
La jove va comprar un pis per 120.000 euros a finals de 2024 a Alacant i ara està fent la reforma mentre el comparteix amb les seues tres mascotes.
Més informació: El poble d'Alacant amb els lloguers més barats: vivendes de fins a 3 habitacions i balcó per 550 €
Comprar una casa s'ha convertit en un dels majors desafiaments per als joves a Espanya, on l'increment dels preus i les exigències de finançament dificulten cada vegada més l'accés a l'habitatge.
La realitat és que la majoria de compradors ja no són vintanyers, sinó famílies que ronden els 43 anys i que adquireixen una vivenda per canviar de residència.
Les dificultats també es reflectixen en les dades del Notariat. Els menors de 30 anys han passat de representar el 21,58% dels compradors en 2007 a penes el 8,39% en l'actualitat.
Paral·lelament, les famílies exercixen un paper cada vegada més important per a facilitar l'accés a la primera vivenda, amb un fort augment de les donacions de pares a fills a la Comunitat Valenciana en els últims anys.
En este context, la història d'Abril Antonella Asenal Chacoma trenca la tendència. Amb 25 anys va aconseguir comprar sola la seua primera vivenda a Alacant, una operació que reconeix que hui resulta quasi excepcional per a algú de la seua edat, encara que hui en té 27.
La història d'Abril
Des d'EL ESPAÑOL d'Alacant hem parlat amb la jove enginyera, que va dur a terme la compra de la seua vivenda amb 'Habitalia' i 'Ibemar Home', agències d'Alacant integrades en la Agrupació d'Immobiliàries d'Alacant (Inmoadal).
Nascuda a l'Argentina, va arribar a Espanya quan tenia cinc anys i actualment treballa com a enginyera en una obra situada a Oriola. No obstant això, sempre va tindre clar que volia establir la seua llar a Alacant.
La decisió de comprar va arribar després d'una ruptura sentimental. Després de viure dos anys i mig de lloguer amb la seua exparella, va tornar a casa dels seus pares, al barri de Sant Blai. Allí convivien amb els seus dos germans i el seu gos, una situació que prompte li va fer plantejar-se tornar a independitzar-se.
La seua primera idea va ser tornar a llogar, però prompte va comprovar que el mercat jugava en la seua contra.
"Jo telefonava als pisos i em deien, 'No, que amb el gos no es pot', o em demanaven 800 euros i deia, 'Com vaig a pagar jo sola un lloguer de 800 euros?'", recorda.
Amb una forqueta de sou situada entre els 1.800 i els 2.500 euros mensuals, i al voltant de 10.000 euros estalviats, va fixar un pressupost màxim de 120.000 euros per a comprar una vivenda.
A mitjan desembre va trobar un pis al barri de la Florida, -molt prop de la plaça de la Vinya-, que encaixava tant pel preu com per la ubicació.
"Vaig vore este que la veritat és que de preu era dels més barats que havia vist, -inicialment demanaven 125.000 €-, i que estava bé per la zona, ja que si eixia sola de nit amb el gos, em sentiria tranquil·la", afirma.
Una hipoteca al 100%
Després de signar les arres va començar la cerca de finançament. Abril va recórrer inicialment a un bróker hipotecari, encara que finalment va continuar buscant alternatives pel seu compte.
Este esforç va acabar donant resultat. Va aconseguir una hipoteca per a joves amb finançament del 100%, una opció que li va permetre tirar avant la compra.
Abril va aprofitar aleshores una oferta que tenia una coneguda entitat bancària, que va estar durant quasi un any ajudant els menors de 35 amb la compra de la seua primera vivenda. Encara que actualment, és molt complicat aconseguir percentatges tan alts de finançament.
"Feia comptes i deia: 'Vaig a estar molt de temps amb el pis, però no podré viure, o siga, em quede a zero'", recorda sobre els càlculs que va fer durant el procés.
Tot i això, va necessitar un préstec personal per a afrontar les despeses associades a la compravenda que no cobria la hipoteca.
Actualment paga al voltant de 700 euros mensuals entre la quota hipotecària i eixe préstec, una quantitat que considera similar al que hauria desemborsat per un lloguer.
"Són cinc anys que vaig a estar apretada, que bé, ho estic vivint. Però em pareix que he pres la decisió correcta", assegura.
Un any després de la compra, Abril considera que el mercat immobiliari ha continuat encarint-se i que hui tindria encara més complicat trobar una vivenda com la seua amb el mateix pressupost.
Mentre alguns dels seus amics comencen ara a comprar, la majoria ho fa en parella, una circumstància que facilita l'accés al finançament.
La seua conclusió és clara: "Crec que mai serà millor moment que ara per a comprar".
Cada vegada menys joves
El gerent d'Habitalia i fundador d'Inmoadal, Julián de la Peña, confirma que el cas d'Abril està lluny de ser habitual.
Segons explica, les operacions de compravenda protagonitzades per menors de 30 anys són molt escasses i en la seua agència a penes tanquen "tres, quatre a l'any".
El més freqüent és que els compradors més joves tinguen entre 32 i 36 anys.
L'assessor assenyala que el principal obstacle continua sent la necessitat de disposar de l'estalvi suficient per a cobrir la part del preu que normalment no finança el banc, a més dels impostos i despeses de l'operació. Per això, molts joves només aconseguixen comprar amb el suport econòmic de les seues famílies.
De la Peña afig que adquirir una vivenda en solitari abans dels 30 anys és pràcticament una excepció i que, quan els joves aconseguixen accedir al mercat, ho fan normalment en parella.
A més, adverteix que el gran problema actual ja no és únicament el finançament, sinó l'escassetat de vivendes a preus assumibles.
