La actuación del orfeón de Torrevieja en una anterior edición.
Vega Baixa

Veus del món reten homenatge a la diversitat i a la tradició de Torrevella: "Som el mundial de l'Havanera"

La 72a edició del Certamen Internacional se celebra a la ciutat del 19 al 25 de juliol de 2026 al Teatre Municipal.

Més informació: El Certamen d'Havaneres de Torrevella marca la seua edició més emotiva este 2025: "Un gran esdeveniment"

Llegir en Català
Alacant
Publicada

Després del final d'un mundial, en comença un altre. Espanya ja és campiona mundial de futbol, una victòria que té la peculiaritat de colar-se en els titulars de totes les seccions que un periòdic puga tindre.

En agafar la telefonada de EL ESPAÑOL, Antonio Quesada, regidor de cultura de Torrevella, no dubta ni un segon a pronunciar estes paraules: "A Torrevella ja comença el Mundial de l'Havanera i Polifonia".

I és que el Certamen Internacional d'Havaneres i Polifonia de Torrevella torna a alçar la veu com un dels grans encontres corals del món en la seua 74a edició, reafirmant el paper de la ciutat com a epicentre global d'este gènere musical amb profundes arrels mediterrànies.

“El certamen és hui la capital mundial de l'havanera”, afirma Quesada, en subratllar la dimensió internacional d'una cita que este any reunix 15 cors procedents de 13 països i tres continents, Europa, Àsia i Amèrica. Des d'Indonèsia fins a Eslovènia, passant per Turquia o la Xina, Torrevella es convertix durant estos dies en un escenari on conflueixen cultures, llengües i tradicions a través de la música coral.

Internacional

Un dels trets més singulars del certamen és la interpretació d'havaneres en espanyol per part d'agrupacions internacionals, el que, en paraules del regidor, suposa també “una defensa i una aposta per l'idioma”.

A això se suma que més enllà de la competició, els cors compartixen repertoris propis dins de la polifonia, mostrant músiques tradicionals que enriquixen l'experiència del públic. “És fascinant escoltar sonoritats que, encara que ens resulten llunyanes, formen part de la identitat d'altres pobles”, destaca.

No obstant això, el futur del certamen passa també per la seua capacitat de connectar amb noves generacions. Quesada reconeix que el cant coral no sempre forma part dels interessos musicals dels més joves, però insistix que “moltes vegades no s'interessen pel que no coneixen”.

Per a revertir esta tendència, Torrevella impulsa un certamen juvenil i reforça la seua escola coral, sembrant així la pedrera que garantirà la continuïtat de la tradició. A més, les posades en escena han evolucionat cap a formats més dinàmics, incorporant coreografies i propostes visuals que convertixen cada actuació en un espectacle complet.

Un altre dels grans fites pendents és el retorn del certamen a les Eras de la Sal, el seu enclavament històric. El projecte de rehabilitació està pràcticament finalitzat i, encara que els terminis administratius continuen marcant el ritme, l'Ajuntament confia que el nou recinte puga estar llest en els pròxims anys. La futura ubicació de l'escenari, en la zona de l'actual varador de Marina Salines, planteja una nova orientació i una renovada experiència per al públic, sense perdre l'essència del lloc. "Esperem que per a 2028 puguem tornar a les nostres Eras de la Sal", assegura Quesada.

En paral·lel, la identitat multicultural de Torrevella també troba el seu reflex en el certamen. La creixent presència de comunitats internacionals no només assistix com a públic, sinó que participa activament. És el cas del cor femení ucraïnés que va inaugurar l'esdeveniment a la platja del Cura, interpretant havaneres com a part d'una integració que reforça el caràcter obert i divers de la ciutat.

Durant tota la setmana, més de 700 coralistes passaran per l'escenari del Teatre Municipal, en una edició que torna a posar en valor la riquesa cultural, la convivència i l'emoció compartida a través de la música. “És una experiència única que ningú hauria de perdre's”, conclou Quesada.