Joan, el jubilat que agarra el testimoni de Manolo 'el del Bombo' en el Mundial amb 61 anys: "Em va dir que seguira els seus passos"
L'il·licità porta 20 anys animant La Roja i ha rellevat al llegendari aficionat des de la seua defunció en 2025.
Més informació: Febre pel Mundial a Benidorm: augmenten un 18 % els vols des del Regne Unit i obliga a reforçar la seguretat
A algú amb cinc Mundials i cinc Eurocopes a l'esquena no li preocupa en excés el tropessó de la Selecció Espanyola en el seu debut en este Mundial. Joan Maciá ha viscut alguns dels dies més brillants de La Roja i algunes de les seues majors caigudes al costat del seu inseparable bombo, i sap bé que en este tipus de tornejos "tot dóna moltes voltes".
L'il·licità de 61 anys va vore amb desil·lusió l'empat de la selecció contra Cap Verd des d'Atlanta i, tot i el 0-0 i el poc ritme de l'encontre, va intentar alçar l'ànim d'aficionats i jugadors a colp de percussió, com no fa molt feia el llagendari Manolo 'el del Bombo', amic i inspiració de Maciá, qui va faltar en 2025.
No li agrada l'etiqueta de "hereu" del personatge emblemàtic, ja que el considera "únic", però busca continuar amb el seu llegat.
"A Manolo el coneixia des de fa més de 25 anys i ell mateix em va dir que seguira els seus passos. Era una bellíssima persona, ho donava tot", comenta Maciá des d'Elx.
Un problema personal l'ha obligat a tornar dels Estats Units i es perdrà la resta de la fase de grups, però això no ha impedit que ja tinga reservat un vol a Los Angeles per a vore el primer partit d'eliminatòries.
"Tinc el vol a Los Angeles tret assumint que quedarem primers de grup; jo confie que la selecció es classifique, perquè si no, apaga i anem-nos-en. Però el bombo me l'he deixat allí perquè el toquen els membres de la penya", assenyala el percussionista aficionat.
Tot i els seus esforços per donar suport als homes de Luis de la Fuente, Maciá lamenta el poc suport que té la selecció en terra americana.
L'ambient en creuar l'Atlàntic és molt distint al d'altres combinats que compten amb autèntiques legions d'aficionats, ja que "els que viatgen des d'Espanya són poquíssims, els pots comptar amb els dits de la mà", sosté.
![Joan Maciá (esquerra) amb el seu amic Manolo 'el del Bombo' (dreta) en el Mundial de Rússia de 2018.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11297688.jpg?h=vGwq2FY0"])
Joan Maciá (esquerra) amb el seu amic Manolo 'el del Bombo' (dreta) en el Mundial de Rússia de 2018.
"La majoria de la gent que ens dona suport allí són simpatitzants o espanyols que ja viuen als Estats Units. Som un dels països que menys donem suport a la selecció en els desplaçaments", assegura.
![Manolo 'El del Bombo' con su instrumento](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/7531132.jpg?p=w:1706\/h:960&h=LQD7grU2"])
A més, els horaris del campionat fan que els partits es juguen en horari matinal, per la qual cosa els pocs aficionats espanyols tenen "molt poc de temps per a fer la prèvia".
D'Elx a La Roja
Maciá toca el bombo des de fa 30 anys, quan va començar a assumir el paper d'animador en les graderies del Martínez Valero alentant el seu Elx.
L'il·licità recorda que el seu vincle amb La Roja va començar en 2006, quan una penya de l'Elx li va regalar una txapela i es va portar el bombo al seu primer partit fora.
"Jo anava vestit igual que Manolo 'el del Bombo' perquè era molt fan d'ell, i des d'eixe moment em vaig enganxar a la selecció i porte sis Mundials, cinc Eurocopes i dos Nations League; fins i tot vaig anar a vore la femenina a Austràlia", conta.
Durant els seus 20 anys de trajectòria s'ha enfrontat a innombrables desafiaments logístics i econòmics per a seguir el combinat espanyol per mig món.
"Anar pel teu compte és molt complicat perquè no et deixen entrar el bombo als estadis si no vas autoritzat per una penya oficial. De fet, en el Mundial del Brasil a Manolo i a mi no ens van deixar entrar els bombos i els vam haver de deixar fora a una xica; sort que en acabar el partit seguia a la cantonada tocant-los ella sola", comenta Maciá.
![Manolo el del bombo.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/4930948.jpg?p=w:1706\/h:960&h=95zxlAGH"])
Ser l'ànima de l'animació suposa un esforç econòmic enorme. Ara que està prejubilat després de treballar tota la vida en el sector del calcer, ha hagut de fer malabars per a costejar-se els 1.000 euros que, de moment, li ha costat l'aventura mundialista als Estats Units.
"Des que vaig començar en 2006 calcule que m'hauré deixat perfectament més de 15.000 € només comptant Mundials, a la qual cosa cal sumar Eurocopes i altres tornejos", calcula.
L'il·licità mostrant els seus colors en el Mundial de Qatar de 2022. Cedida
"En l'Eurocopa, on es va formar este meravellós equip, vaig estar anant i venint per a estalviar; no comprava bitllets fins que ens anàvem classificant i buscava el més factible: si el vol costa 200 € i una nit d'hotel 100 € o 150 €, cada partit et costa uns 400 € fàcilment".
![Las Españas de Luis de la Fuente y sus variaciones tácticas. Diseño: Arte EE](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11291732.jpg?p=w:320\/h:240&h=r1uPIbx5"])
Les gestions sempre són complicades; a l'idioma se li sumen els imprevistos d'última hora, els visats, els permisos per a portar l'instrument... Sense anar més lluny, Joan Maciá quasi es queda a Atlanta en tornar a Espanya perquè va haver de fer escala a Toronto (Canadà) des d'Atlanta i no sabia que necessitava visat.
"Sort que uns espanyols em van ajudar a fer-lo en el moment pel mòbil per 125 pavos, perquè jo no entenia ni papa", explica.
Segona estrella?
Tot i tots els sacrificis per a estalviar els diners suficients per a costejar-se els viatges, Maciá tenia clar que "no podia fallar" en el campionat previ a acollir el Mundial 2030 al costat del Marroc, moment en què potser deixe el bombo a un costat i done per conclosa la seua comesa.
"Tinc moltes ganes del Mundial d'Espanya, però ara estic centrat en este", subratlla l'il·licità, qui reconeix que l'empat en el debut el va deixar "un poc en shock".
![Lamine Yamal tras acabar el partido frente a Cabo Verde.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11293620.jpg?p=w:320\/h:240&h=Kx8rIQfH"])
"En un Mundial tots els equips donen el 100 % i tu has de donar el 200 %. Esperes guanyar per a no complicar-te la vida i ara anem quatre equips empatats a un punt; el que falle es pot quedar fora i em fa un poc de por que ens torne a passar el que a Qatar, que ens vam classificar de miracle", indica.
Però confia en la capacitat d'un equip que ha tornat a il·lusionar després d'uns anys de sequera després de la generació d'or dels Xavi, Iniesta, Villa, Casillas i companyia.
"Espanya sempre està entre les cinc favorites del món. Ens va costar tornar a formar un equip després que se n'anara la generació de campions, però ara sí que tenim eixe equip", destaca.
Els seus anys d'experiència el fan ser previngut i adverteix que, tot i l'etiqueta de favorita, "tot dóna moltes voltes i hi ha equips perillosos com Anglaterra i França. Tot depén de la sort, i si no que li ho diguen a Itàlia", compara en referència a les tres decepcions consecutives dels quatre vegades campions del món, que acumulen tres Mundials sense ni tan sols classificar-se.
Amb tot, Maciá ja compta els dies per a fer les maletes i posar rumb als Estats Units per a posar-se la txapela i empentar el combinat nacional cap a la seua segona estrella a colp de bombo, com haguera volgut el seu amic Manolo.
