Va entrar en vigor: les empreses t'han d'indemnitzar amb 33 dies per any treballat després d'un acomiadament improcedent
L'indemnització depén del salari i de l'antiguitat del treballador, encara que la llei establix un límit màxim de 24 mensualitats.
Més informació: En vigor: pots exigir una pujada de sou si fas funcions superiors durant més de 6 mesos
Els treballadors que patixen un acomiadament considerat improcedent tenen dret a una indemnització equivalent a 33 dies de salari per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats, segons establix l'Estatut dels Treballadors, que també contempla la possibilitat que l'empresa opte per readmetre l'empleat.
Com es calcula la indemnització? L'empresa està obligada a pagar-la en tots els casos? Què passa si l'acomiadament no està justificat o no complix els requisits legals?, són algunes de les preguntes més freqüents entre els treballadors quan hi ha un acomiadament.
Davant d'estes qüestions, el més recomanable és consultar l'Estatut dels Treballadors, que regula les condicions de l'acomiadament i les conseqüències econòmiques que pot tindre per a l'empresa.
El que diu l'Estatut
El article 56 de l'Estatut dels Treballadors establix que, quan un acomiadament es declara improcedent, l'empresari disposa de cinc dies des de la notificació de la sentència per a triar entre la readmissió del treballador o el pagament d'una indemnització.
En el segon cas, la norma fixa una compensació de "trenta-tres dies de salari per any de servici", amb els períodes inferiors a un any prorratejats per mesos i un límit de "vint-i-quatre mensualitats".
L'elecció de la indemnització suposa l'extinció del contracte de treball. Si l'empresa opta per la readmissió, el treballador té dret a percebre els salaris de tramitació, és a dir, les quantitats que hauria cobrat des de l'acomiadament fins a la notificació de la sentència, amb les condicions previstes en la llei.
L'Estatut també contempla una excepció per als representants legals dels treballadors i els delegats sindicals: en estos casos, l'opció entre readmissió i indemnització correspon al mateix treballador.
Acomiadament improcedent
L'article 55 regula la forma i els efectes de l'acomiadament disciplinari. L'empresa ha de comunicar-lo per escrit, indicar els fets que el motiven i assenyalar la data en què tindrà efectes.
A més, l'Estatut distingix entre acomiadaments procedents, improcedents i nuls. L'acomiadament disciplinari es considera improcedent quan no queda acreditat l'incompliment al·legat per l'empresa o quan no es complixen els requisits formals establits.
D'altra banda, l'acomiadament nul té com a conseqüència la readmissió immediata del treballador i l'abonament dels salaris deixats de percebre. Si l'acomiadament es declara procedent, l'extinció del contracte queda confirmada i, com a regla general, no genera dret a indemnització ni a salaris de tramitació.
Per tant, la indemnització de 33 dies per any treballat s'aplica quan l'acomiadament és declarat improcedent i s'escull la compensació econòmica, d'acord amb les condicions que establix l'Estatut. El més recomanable és analitzar cada cas concret amb un expert.
