Vistas de la ciudad de Alicante
Economia

Èxode del lloguer a Alacant: la capital cau a 8.912 pisos mentre els municipis absorbeixen 4.312 nous anuncis

Idealista situa la província alacantina entre les poques d'Espanya que guanyen oferta entre 2018 i 2025, mentre la capital patix la pèrdua de 2.638 immobles.

Més informació: És oficial: Alacant estrena 34 vivendes protegides a Alacant amb lloguers des de 580 euros al mes

Llegir en Català
Alacant
Publicada

El mercat del lloguer de llarga estada a la província d'Alacant presenta una cridanera paradoxa estadística.

Segons les dades del portal immobiliari Idealista recopilades entre 2018 i 2025, la província alacantina destaca com una de les poques zones del país on l'oferta global d'arrendament habitual ha experimentat un creixement, sumant 4.312 nous anuncis i passant de 27.182 a 31.494 immobles.

No obstant això, esta evolució positiva a escala provincial oculta un acusat trasllat de l'oferta que castiga directament la capital.

A la ciutat d'Alacant, la disponibilitat de vivendes per a lloguer permanent ha patit una important contracció en els últims set anys.

La capital alacantina ha vist desaparéixer 2.638 anuncis d'arrendament tradicional, desplomant-se des dels 11.550 pisos oferits en 2018 fins a situar-se en a penes 8.912 al tancament de 2025.

Aquesta dinàmica evidencia com la falta d'oferta al centre urbà desplaça la demanda residencial cap a altres municipis de la província.

En el conjunt de la Comunitat Valenciana, l'evolució del parc de lloguer llança un balanç negatiu amb la pèrdua de 14.499 anuncis permanents, baixant de 88.884 a 74.385 immobles.

Aquesta caiguda autonòmica està liderada fonamentalment per la província de València, que ha restat 20.118 vivendes de lloguer (de 57.152 a 37.034), impulsada pel desplom de la seua capital, que ha perdut 18.465 anuncis.

Per contra, Castelló acompanya la tendència positiva d'Alacant en registrar un augment de 1.307 vivendes a la província i 328 a la seua capital. També pot estar relacionat amb l'encariment d'altres zones de la Comunitat Valenciana.

A nivell nacional, el comportament d'Alacant s'emmarca en un context de contracció generalitzada del mercat residencial de llarga duració.

Segons Idealista, Espanya ha perdut gairebé 393.000 vivendes en lloguer permanent entre 2018 i 2025, la qual cosa representa una retallada del 44% de l'oferta disponible en passar de 902.664 a 510.091 anuncis.

L'ajust és especialment sever a la Comunitat de Madrid, amb un descens de 137.411 immobles (-54%), i Catalunya, que perd 124.582 anuncis (-71%). En l'àmbit urbà, Madrid capital perd 117.558 ofertes i Barcelona es desploma en 94.130 pisos.

Desplaçament de la demanda

A l'hora d'interpretar esta discrepància entre l'increment a la província i la caiguda a la capital alacantina, la delegada de l'Associació d'Immobiliàries de la Comunitat Valenciana (ASICVAL) a Alacant, Matilde Irles, explica a EL ESPAÑOL d'Alacant que el fenomen respon de manera directa al desplaçament dels demandants i a l'arribada de perfils internacionals.

Irles assenyala que part d'este moviment s'explica perquè "han arribat persones de fora d'Espanya i s'han instal·lat a la província per a treballar i 'provar' sort".

No obstant això, la representant sectorial adverteix que esta aparent fortalesa de la província té data de caducitat per l'augment de la incertesa legislativa amb els decrets d'habitatge pendents de la seua aprovació en la Diputació Permanent, però publicats en el Butlletí Oficial de l'Estat.

Irles afirma que les recents normatives generen inseguretat jurídica i estan "espantant el mercat internacional", un perfil comprador que actualment es troba "bloquejat" perquè Espanya "ha perdut un poc l'encant per a ells".

Per esta raó, la portaveu immobiliària vaticina que el saldo positiu d'oferta que reflectix Idealista a la província alacantina "va a canviar en breu" degut al replegament dels arrendadors.

Davant el debat sobre si la forta presència de compradors i llogaters estrangers està desplaçant la població local del mercat de la vivenda, Matilde Irles rebutja rotundament esta premissa i manifesta que "no és cert, tot el contrari".

La delegada d'ASICVAL argumenta que els clients internacionals compten amb un poder adquisitiu alt que els permet adquirir propietats que, quan no són utilitzades tot l'any, es reincorporen al circuit residencial.

En este sentit, Irles explica que molts inversors estrangers opten per llogar els seus immobles durant els períodes en què no resideixen en ells, per la qual cosa "li estan donant la facilitat a una altra persona que no té vivenda a poder usar la seua".

Segons sosté la responsable d'ASICVAL, el problema de fons no radica en la demanda internacional, sinó en la falta de seguretat jurídica i en la paràlisi de l'obra nova, factors que bloquegen el mercat i desincentiven la posada en lloguer de l'estoc existent.