El robatori del Tresor de Villena, el 'Guernica de l'Edat de Bronze', reobri el debat: ha d'eixir el patrimoni del seu origen?
El catedràtic Gabriel García Atiénzar defensa la custòdia local després del "robatori del segle" i adverteix: "Deixaríem als territoris buidats de la nostra història".
Més informació: Cinc persones en un minut i mig: així ha sigut el robatori del tresor de Villena, dels majors d'or d'Europa
La commoció internacional per la sostracció del Tresor de Villena ha traspassat les fronteres de l'arqueologia per reobrir una ferida històrica sobre la custòdia i seguretat dels grans tresors d'Espanya.
Gabriel García Atiénzar, catedràtic a la Universitat d'Alacant i un dels majors especialistes en estes peces, cataloga a EL ESPAÑOL este assalt com "el robatori del segle" per la transcendència de la col·lecció.
"El Tresor de Villena com a conjunt arqueològic té un valor incalculable", destaca el catedràtic, insistint que reduir la pèrdua al mer pes del metall preciós, 1,7 milions d'euros, és un greu error de perspectiva.
"Més enllà dels 9,7 kg d'or, més enllà de les botelles de plata, més enllà de les peces de ferro, més enllà de l'ambre, és un conjunt que explica què és l'Edat de Bronze a Espanya i al continent europeu".
La magnitud del conjunt desaparegut és tal que García Atiénzar no dubta a comparar-lo amb els icones absoluts de la cultura espanyola. "El Tresor de Villena és a l'Edat de Bronze el que la Dama d'Elx a l'època ibèrica, o el que el Guernica a la història contemporània".
Científicament, este conjunt és el reflex de les complexes societats del bronze tardà, al voltant del 1300 abans de la nostra era. "El Tresor de Villena es mou en el món cultural de L'Odissea", cita aprofitant el tiró de la pel·lícula de Nolan, "és el món dels reis de L'Odissea el que està reflectint-se".
![Rubens y Jan Brueghel el Viejo, 'La vista', 1617. Foto: Amigos del Museo del Prado](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11302126.jpg?p=c:3598:2023:nowe:194:267\/w:1706\/h:959&h=KpOofTTQ"])
La sumptuosa vaixella i els ornaments servien per consolidar l'autoritat de les xefatures prehistòriques de la regió. "És al final una vaixella d'or en la qual les elits manifesten el seu poder a través dels banquets".
L'exhibició de la riquesa era fonamental per al control social. Consta de "un conjunt de 28 braçalets d'or a través dels quals les elits expressen i manifesten a la resta del conjunt de la societat la seua posició privilegiada".
El tresor de Villena és una prova més de la connexió en l'Edat de Bronze de les elits que governaven en territoris del continent europeu durant la prehistòria, un dels temes que va abordar al Marq l'exposició Dinasties amb fons prestats de 21 museus de 7 països. Com s'abordaran els préstecs entre entitats ara?
![Las joyas sustraídas tienen un gran valor histórico y económico.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10328005.jpg?p=w:1706\/h:960&h=dNz0EJ4j"])
Atiénzar creu que, d'haver-se custodiat a la capital, l'Estat li donaria un tracte de màxima distinció. "Estic convençut que el Museu Arqueològic Nacional li dedicaria una sala exclusiva a este conjunt, igual que a la Dama d'Elx".
I eixa menció toca un dels punts sensibles sobre el repartiment del patrimoni. La ciutat amb el doble patrimoni de la Humanitat, pel palmerar i el Misteri, no cessa en el seu empeny de tindre el bust ibèric, encara que siga temporalment.
Però el no es manté ferm des de Madrid. Ara, amb el robatori a Villena eixe plantejament serà més difícil. I malgrat això, "la voluntat que torne de manera temporal es manté", com reiteren fonts municipals d'Elx a este mitjà.
Centralitzar els tresors
Atiénzar defensa "que el patrimoni ha de exhibir-se i exposar-se en el territori al qual pertany". I això que "la permanència del Tresor de Villena a Villena quan va ser descobert en 1963 va ser una excepció en la norma".
Una regla que arreplegava "que este tipus de conjunts acabaren al Museu Arqueològic Nacional, que acabaren centralitzats a la capital de l'Estat".
L'excepcionalitat del cas de Villena l'atribueix a l'audàcia d'un home clau. "Això només s'explica gràcies a la figura de José María Soler, la figura màxima de la història i l'arqueologia de Villena".
Soler, doctor honoris causa per la Universitat d'Alacant, va tirar del fil de els rumors d'uns obrers en 1963 fins a descobrir el dipòsit en el qual es trobava el tresor ara robat. "Ell va aconseguir que es quedara, la qual cosa és un mite que molt poques localitats i províncies aconseguien en aquella època".
Buidar la història
El professor adverteix de les conseqüències de desposseir a les comunitats de les seues senyes d'identitat. "Si no, al final acabaria tot a Madrid, o a Londres, o al Louvre o a Berlín, deixant a la resta dels territoris buidats de la nostra història". Una tendència acceptada entre els científics i especialment en països que es consideraven espoliats durant el colonialisme.
Este 2026 els espolis són altres, els robatoris. "Desgraciadament, s'ha robat també a Badajoz i a Albacete en museus del patrimoni arqueològic", un tema pel qual l'expert transmet la preocupació que ha compartit amb altres col·legues.
García Atiénzar matisa que la vulnerabilitat no es deu a la negligència dels centres locals. "Els museus per estar oberts han de complir uns mínims de seguretat que en els casos esmentats es cobrien sobradament; però, clar, davant de gent especialitzada, poc es pot fer", conclou.
