"Miguel Hernández va més enllà de les sigles", la novel·la que fuig de bàndols amb la mirada de Josefina Manresa
José Antonio Lucero presenta la intensa vida i història d'amor del poeta d'Oriola i la seua dona en 'El teu riure em fa lliure' per a combatre la polarització.
Més informació: Vox utilitza el gran poeta 'roig': quan Abascal 'va robar' versos a Miguel Hernández (sense citar-lo)
"La meua primera intenció era desmitificar o baixar de l'altar a Miguel Hernández". Així comença l'escriptor José Antonio Lucero sobre la primera novel·la que se centra en la vida del poeta d'Oriola i la seua dona Josefina Manresa. Amb ella recorre 30 intensos anys per a contar la República, la guerra civil i la dictadura amb una apassionada història d'amor.
En una setmana de promoció per la ciutat d'Alacant, Oriola i Rojals, Lucero conta a EL ESPAÑOL que amb El teu riure em fa lliure pretén distanciar la imatge del mite per a recuperar la persona: "Miguel Hernández va més enllà de les sigles".
Han sigut dos anys de treball per a eixir de les biografies habituals o els llibres d'historiadors i crear així una obra de ficció històrica pensada per al gran públic. I per a això havia de trencar amb "l'altar en què molta gent el té com a poeta que mor a la presó".
En la seua ajuda arriba Josefina Manresa, la vídua que va salvar els seus versos. Gràcies a les memòries publicades per Manresa en 1980, combinades amb l'epistolari i la poesia del mateix Hernández crea un llibre amb el qual trenca amb prejudicis.
"Josefina és la mirada a través de la qual millor podia trobar-me amb Miguel Hernández persona; per això vaig decidir que fora ella la protagonista", afirma. A través de la seua figura, la novel·la reivindica una dona que va suportar múltiples dols durant i després del conflicte. "Si poguérem posar l'exemple de la vídua d'Espanya en el segle XX, crec que és ella. Si algú va perdre la guerra civil espanyola, segur que va ser ella", reflexiona.
El procés de documentació va incloure entrevistes amb familiars com la seua nora Lucía Izquierdo, biògrafs i experts com José Luis Ferris, José Carlos Rovira i Mario Amorós i fins i tot Joan Manuel Serrat. "Quan li conte este projecte a Serrat, em diu: 'Vaja berenar en què et vas a ficar'", revela sobre la reacció del cantautor que el va ressuscitar per al gran públic en 1972 amb el seu disc.
![22miguelhernandez.png](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11332457.png?p=w:1706\/h:960&h=4xHfnIKd"])
En l'aspecte formal, Lucero va buscar impregnar la prosa amb la simbologia poètica d'Hernández, com la lluna, el raig, el bou o el riure, però garantint una lectura fluida. "No volia que la novel·la pecara d'un llenguatge massa abstracte o farragós, sinó que fora accessible, perquè crec que Miguel també hauria escrit així si haguera tingut l'oportunitat d'escriure les seues memòries", assenyala.
Lucero destaca a més la urgència de connectar els grans personatges del passat amb les noves generacions a través de la narrativa. En este sentit, posa com a exemple el fenomen cinematogràfic exitós de La Bola Negra, que ha aconseguit revitalitzar la passió i l'estudi per Federico García Lorca. "Miguel Hernández estava esperant una gran obra de ficció que intente acostar la seua experiència al gran públic, perquè és un poeta que té molt a dir-nos en l'actualitat", assevera Lucero.
En abordar la càrrega ideològica associada al poeta del Front de Joventuts i del Quint Regiment, l'autor defensa que la peripècia vital de la parella transcendeix les lectures reduccionistes. "És una història que no es pot entendre des dels blancs i negres, dels bons i roïns. Quan entrem en la història hi ha molts matisos", argumenta.
![Miguel Hernández en un acto público en 1936](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/9865910.jpg?p=w:320\/h:240&h=sr2DjN69"])
Lucero recorda que la trajectòria ideològica d'Hernández va ser complexa, partint del catolicisme oriolà i l'escriptura d'autos sacramentals fins al seu compromís republicà i un posterior canvi de sensibilitat poètica després del viatge a la URSS en 1937 i la mort del seu primer fill. "Hi ha una evolució que ens parla d'un poeta en contínua recerca de la seua identitat, més enllà de les sigles i de la politització que hui en dia podem posar-li", subratlla.
La novel·la rescata episodis paradoxals de la postguerra, com les gestions d'intel·lectuals i dirigents falangistes com José María de Cosío, Rafael Sánchez Mazas o Dionisio Ridruejo per a evitar la seua execució. "Sabent que lamentablement a Espanya a dia de hui esta història pot jugar un paper polaritzant, crec que si aprofundim en la seua vida podem salvar eixa polarització de moltes maneres", conclou l'escriptor.
