"A Tabarca cal cuidar-la un poc més", la novel·la que viatja al passat de la xicoteta illa a la qual arriben milers de turistes
Joaquín Hernández presenta la seua segona novel·la, 'L'illa de les flors grogues', amb la qual reviu el vertader "paradís" d'Alacant.
Més informació: Els veïns de Tabarca fan un pas històric per a gestionar l'illa de només 60 habitants: "No busquem la independència"
Joaquín Hernández està acostumat a contar cada dia les històries dels altres. Ara li ha tornat a arribar el moment de contar la seua. Però en fer-ho, torna a pensar en altres. Este embolic resumix el que suposa per a un periodista escriure la seua segona novel·la, L'illa de les flors grogues, en la qual ens porta al passat de Tabarca per a crear una intriga i tots els ingredients d'un llibre que atrape el lector.
Escollir Tabarca com a escenari, i protagonista també, li permet també reflexionar sobre l'elevada pressió turística que patix la illa habitada més xicoteta durant els mesos centrals de l'any.
"Jo veig Tabarca com un paradís, que ho és, però és veritat que cal cuidar-la un poquet més", afirma Hernández en abordar la realitat del paratge. Segons explica a EL ESPAÑOL, la conservació de l'ecosistema exigix prendre mesures valentes davant del volum de visitants que desembarquen cada dia.
Per al periodista, la clau de la protecció insular residix en intervindre directament sobre els fluxos de transport marítim. "El cuidar-la comença per restringir un poc o limitar les visites de turistes", assenyala de manera taxativa Hernández.
L'autor posa el focus en el ritme incessant d'arribades que satura l'espai insular cada jornada. "Quan estàs a Tabarca t'adones que cada 20 minuts arriba un vaixell ple de turistes i la illa crec que no suporta tant de nivell de turista", advertix sobre la capacitat de càrrega del territori.
En el seu diagnòstic sobre l'estat actual de l'enclavament, el reporter subratlla la urgència de destinar més recursos al manteniment de l'entorn patrimonial i natural. "Com està ara, crec que li fa falta un poquet de cura en algunes zones", remarca.
![Una misa celebrada en el camposanto de Tabarca en el Día de Todos los Santos de 2021.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10044010.jpg?p=w:1706\/h:960&h=5g361k6N"])
Davant d'este escenari de saturació, Hernández proposa línies d'actuació centrades en la sostenibilitat. "Crec que cal limitar un poc els vaixells que arriben a la illa i treballar un poc més en la conservació", reitera l'escriptor.
El comunicador distingix a més entre dos realitats oposades que conviuen en un mateix espai geogràfic. "Per a mi hi ha dos illes: Tabarca, la Tabarca dels turistes de 9 del matí a 7 de la vesprada, que és quan se'n va l'últim vaixell, i la Tabarca quan es disfruta més, que és de nit", detalla.
Al seu juí, l'autèntica atmosfera del paratge aflora únicament quan la multitud abandona la costa al capvespre. "A les 7, que ja quasi no queda ningú en la illa, pots passejar tranquil·lament amb la brisa de la mar. Això és el que jo més he disfrutat de la illa, la illa de la tranquil·litat, no la de les hordes de turistes", sosté.
![Joaquín Hernández revela su amor por los libros en su primera novela, 'Los secretos del olvido'.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10441152.jpg?p=w:320\/h:240&h=LcXuwY4p"])
Per això, l'autor anima a redescobrir el lloc des del respecte i la pernoctació pausada. "Convide la gent a que es quede a dormir almenys una nit en qualsevol hotel que hi ha en la illa perquè disfruten d'un paradís. Quan a les 7 de la vesprada se'n va l'últim vaixell, eixe és el paradís de veritat", enfatitza.
El germen narratiu de la seua obra va nàixer després d'escoltar les vivències d'una veïna de la seua urbanització que regenta un hotel en la pròpia illa. Ella li va relatar com els temporals marins deixen totalment aïllada la població durant dies, la qual cosa va activar la seua imaginació.
Per a documentar la història, Hernández va necessitar tornar al terreny i connectar amb l'ambient local. "He hagut de tornar diverses vegades per a sentir la illa, perquè al final no és el mateix anar de menut o vore fotos que viure la illa de Tabarca", confessa.
Durant eixes visites va redescobrir detalls essencials de l'avifauna local que va decidir integrar en el relat, com el caràcter de les aus marines. "Quan vaig anar em vaig adonar d'una cosa que no havia posat i que és fonamental: les gavines de Tabarca, que per a mi són les ames de la illa", comenta.
Crear mons
Respecte a estes espècies, afig advertències dirigides a qui recorre l'entorn natural. "Són molt territorials i en època de niuament has de tindre molta cura perquè si vas a zones on estan els seus nius són punyeteres, cal tindre precaució", recalca.
La trama literària entrellaça l'actualitat de la reserva marina —coincidint amb els 40 anys de la seua creació— amb l'any 1927, fita clau per l'automatització del far insular. "En eixe any automatitzen el far; abans els fars estaven habitats per farers i la seua família", rememora sobre la història del lloc.
Acostumat al periodisme televisiu en Antena 3, la creació literària li ha permés explorar nous registres creatius. "Com a periodistes estem acostumats a ser testimonis de la realitat; això és com una droga perquè et transporta a mons que tu crees des de zero", expressa.
Millorar en la vida
Eixa deformació professional prèvia va suposar un repte a l'hora d'abordar una estructura de llarga extensió. "Al principi em va costar molt perquè en la tele estic acostumat a ser molt escuet amb els meus directes de 30 segons en l'informatiu i ací cal desenvolupar una història", reconeix.
Malgrat l'esforç d'escriure en horari nocturn després de la seua jornada laboral, l'autor conclou que la ficció ha enriquit el seu treball en els informatius. "Observe molt més a les persones, converses i situacions; un bon periodista ha d'observar molt i des que vaig començar a escriure observe molt més", conclou Hernández.
