Toni Mayor en la terraza de su hotel Port Benidorm esta semana.
Benidorm

Toni Mayor, de tindre una pensió a alçar un imperi hoteler amb suites a 500 euros en el nou Benidorm del luxe

L'empresari que va convertir un negoci familiar en una cadena d'11 hotels analitza l'evolució d'una de les ciutats d'Espanya amb més places turístiques.

Més informació: Aquesta és la raó de per què venen tant els anglesos a la província d'Alacant (i Benidorm és el seu destí)

Llegir en Català
Alicante
Publicada

Una xicoteta ciutat de 77.000 habitants com Benidorm és una de les capitals turístiques d'Espanya gràcies a les seues més de 46.000 places hoteleres. I Toni Mayor compta amb el seu particular imperi que retrata el salt del destí que va permetre gaudir als treballadors que van aconseguir les seues vacances pagades a finals dels anys 50 fins a atraure el mercat del luxe. D'una pensió a cent pessetes la nit, ara acaba d'inaugurar les seues últimes suites a 500 euros.

En uns pocs quilòmetres quadrats, a diferència d'altres destins amb molts més quilòmetres de platja, es van concentrar els eficients gratacels que reflectixen un model de turisme que es coneix i s'estudia per tot el món per a afrontar els reptes de les ciutats del futur. Mayor, l'empresari que durant 14 anys va presidir la patronal hotelera Hosbec, hui contempla la ciutat com una obra en constant evolució.

El punt de partida d'este imperi és quasi romàntic per l'humilitat de les seues xifres. El mateix Toni Mayor recorda amb precisió els seus inicis als anys seixanta. "El primer hotel va ser l'Hotel Maysu, que al principi va ser una pensió de 100 pessetes, Foietes", relata l'empresari. Aquell establiment de 1966 era el germen del que hui és un grup d'11 hotels de diverses categories.

D'aquells vint duros la nit en la pensió original, Mayor ha passat a gestionar productes de "molta categoria", com les suites The Iconic en el Port Benidorm, que poden arribar als 500 euros per nit. "És un turisme que vol i pot pagar", explica Mayor. I subratlla que hi ha clients que busquen experiències exclusives amb vistes inigualables a dues de les platges més famoses del país: la de Ponent i la de Llevant.

No obstant això, Mayor rebutja la idea que Benidorm haja de renunciar a la seua base popular. Per a ell, la ciutat és un "diamant" que ha passat de ser una pedra bruta a una joia polida. "Benidorm està recuperant la creença que som un diamant", afirma amb orgull.

La visió de Mayor sobre l'urbanisme és radical i pragmàtica. Defén a ultrança la construcció en altura front a la dispersió. "La ciutat compacta és la sostenible i eficient", assegura. I ho contraposa al "caos urbanístic" d'altres destins que han apostat per models de baixa densitat, els d'altures més baixes que acaben ocupant més extensió de terrenys i necessiten de més servicis.

Si a Benidorm es va fer molts diners oferint vacances assequibles, Mayor situa un punt d'inflexió clau al voltant de l'any 2000. Va ser aleshores quan una ordenança municipal va estimular la reforma de la planta hotelera.

"Eixa modificació de les ordenances per a estimular la construcció d'hotels va ser el més important que ha fet l'Ajuntament després del pla del 56", sosté. En referència al document que va ordenar el creixement urbà quan eixe concepte a penes s'aplicava en turisme.

Eixa mesura va permetre que els hotels no es limitaren a "pintar i poc més", sinó que buscaren major volumetria a canvi de millorar la qualitat. "Cap empresari es planteja hui un hotel de dos estrelles; si en tens quatre, busques quatre superior", explica sobre este procés d'"evolució de les espècies" a lo Darwin pel qual si no es millora, es desapareix.

Este canvi de mentalitat, que Mayor va impulsar des d'Hosbec, ha permés que Benidorm competisca en el mercat del luxe sense perdre la seua identitat. Ell utilitza una analogia molt gràfica: "Zara és popular i acceptada per tots, Benidorm és igual". La clau és oferir un producte de qualitat a un preu competitiu.

A nivell empresarial, el grup liderat per Mayor no s'ha quedat estancat en la capital del turisme. Compta amb hotels a Alacant, Elx, València, Calp i Dénia. "L'empresa o creix o decreix", sentencia Mayor, qui creu que el dinamisme d'una ciutat no pot parar. En 2025 va allotjar 1,2 milions de clients, un de cada deu dels que es van allotjar en la Comunitat Valenciana.

El futur: redensificar

Per a ell, la immobilitat és el major perill per a un destí turístic. "Una ciutat en la qual no cap més gent és un mort vivent, un espai atrinxerat, un lloc amb poc futur", adverteix amb contundència. Per això, critica amb duresa les moratòries hoteleres imposades en altres ciutats com Barcelona o València.

Mayor defén que Benidorm ha de seguir el camí de la "redensificació" intel·ligent, seguint models com el de Manhattan o Londres. "Necessitem utilitzar amb més intel·ligència els nostres béns immobles més valuosos", afirma, advocant per ciutats compactes on la planta baixa siga un espai viu de cafeteries i comerços.

Malgrat l'èxit del model, l'expresident d'Hosbec no ignora els desafiaments. Un dels més urgents és la infraestructura. Mayor es lamenta que la comarca estiga "treballant el passat, no el futur" en matèria de transport. Critica la congestió del trànsit i la falta d'una connexió ferroviària eficient amb l'aeroport.

Ser líder sense tren directe

A Espanya les grans capitals turístiques compten amb un aeroport directe o un tren. Açò no ho té Benidorm. "Hauria d'haver un tren que anara a l'aeroport, a Alacant i a les Marines", reclama, assenyalant que qualsevol accident col·lapsa la zona i fa que la gent perda els seus vols. Per a ell, la connectivitat és vital per a mantindre la competitivitat front a altres destins internacionals que creixen a un ritme vertiginós.

Toni Mayor en la platja de Ponent, la que identifica amb el nou Benidorm.

Toni Mayor en la platja de Ponent, la que identifica amb el nou Benidorm. M. H.

En este sentit, Mayor també reflexiona sobre el paper de l'administració central. Considera que Madrid actua com una "aspiradora" que absorbeix la inversió internacional i infraestructures, deixant la perifèria en una situació de desavantatge. "Totes les infraestructures a Espanya són radials cap a Madrid", critica.

Mirant arrere, Mayor reconeix que el camí no ha sigut fàcil. Recorda que, després de la crisi de 2008, el sector bancari va perdre la confiança en el turisme. "Este era un sector en què no creia ni el govern ni ningú", recorda. No obstant això, el temps li ha donat la raó a qui, com ell, van continuar invertint en la millora constant. I ara destaca que els bancs sí que el recolzen.

Per a Fede Fuster, el seu successor al capdavant de l'associació, Mayor és molt més que un col·lega de professió. "Toni per a nosaltres ha sigut una referència en molts nivells", afirma. Sota el seu comandament, la patronal no sols va créixer, sinó que es va expandir per tota la Comunitat Valenciana.

El luxe, gran referència

Fuster destaca que Mayor ha "coronat" la seua brillant carrera amb la reforma i ampliació del Port Benidorm, un establiment que definix com "icònic", jugant amb el nom de la seua part de luxe.

Segons l'actual president d'Hosbec, este hotel "no sols serà una icona de la ciutat, sinó probablement una gran referència per a la resta d'hotels que s'han de reformar".

Una idea que reitera com a model per al futur de la planta hotelera de la Comunitat Valenciana. "És un hotel de molta categoria que marca el camí del que han de ser les reformes", afirma Fuster, reconeixent el llegat del seu predecessor.

L'oferta per a tots

Hui, Toni Mayor continua defensant que el luxe no és un nínxol exclusiu, sinó una aspiració que ha de conviure amb el turisme popular que va donar origen a la ciutat. "No pots fer una ciutat només per a princeses i ducs", conclou, recordant que Benidorm és un espai que ha de ser gaudit per totes les capes de la societat.

La seua trajectòria, des d'aquella pensió de 100 pessetes fins al lideratge de la patronal més potent de la regió, és el reflex d'una ciutat que es nega a envellir. "Si et pares, desapareixes", adverteix Mayor, deixant clar que, per a ell, el diamant de Benidorm encara té moltes facetes per polir.