Toni Francés tira la tovallola a Alcoi: el final de quinze anys de mandat baix l'ombra del deute i el desgast intern
L'alcalde, que va perdre la portaveu de la Diputació després d'enfrontar-se al "sanchisme" d'Alejandro Soler, beneïx Lorena Zamorano com a successora en una agrupació local que ja no controla.
Més informació: Alcoi és el municipi amb més deute d'Alacant (38 milions): l'any passat va pagar 5 milions d'amortització i interessos
Toni Francés, alcalde d'Alcoi des de 2011 i un dels barons històrics del PSPV-PSOE a la província d'Alacant, ha anunciat que no optarà a la reelecció en les eleccions municipals de 2027. Després de quinze anys al capdavant del consistori, el regidor fa un pas al costat justificant-ho com un exercici de responsabilitat per a evitar que "governe la dreta amb l'extrema dreta". No obstant això, darrere de la narrativa oficial de la generositat orgànica s'amaga una realitat molt més complexa. A l'Ajuntament d'Alcoi una asfíxia financera municipal sense precedents, un sever desgast electoral i la pèrdua definitiva del control del partit a nivell local i provincial.
Per a entendre la renúncia de Toni Francés cal remuntar-se a les batalles fratricides que han dessagnat el socialisme alacantí en els últims anys. Francés va emergir en el seu dia com l'indiscutible candidat oficialista de Ximo Puig per a liderar la secretaria general provincial del PSPV. Aquella aposta, dissenyada des del Palau de la Generalitat, va xocar frontalment amb el sector sanchista liderat per Alejandro Soler. La derrota de Francés davant Soler no sols va frustrar les seues aspiracions territorials, sinó que va iniciar el seu declivi polític fora d'Alcoi.
La primera conseqüència de perdre aquell pols va ser la seua eixida forçosa de la portaveu del grup socialista en la Diputació d'Alacant, un lloc d'enorme visibilitat institucional. Desposseït de la seua projecció provincial, Francés es va vore obligat a replegar-se i atrinxerar-se en el seu feu d'Alcoi.
A nivell intern, el colp de gràcia va arribar en juny de 2025. L'agrupació local del PSPV-PSOE d'Alcoi va escenificar una profunda fractura en el seu congrés local. Lorena Zamorano, regidora de Turisme, es va fer amb la secretaria general de l'agrupació local per un estret marge (98 vots enfront dels 93 de Manolo Gomicia). Gomicia representava l'ala continuista i les famílies socialistes més fidels a Toni Francés. Amb la victòria de Zamorano, l'alcalde va perdre les claus de la seua pròpia casa.
La diferència clau entre ambdues candidatures radicava en el model de partit. Mentre els fidels a Francés defensaven la bicefàlia, Zamorano va rebutjar des del primer minut que el líder de l'executiva local i el candidat a l'alcaldia foren persones distintes. En controlar l'aparell local, la fulla de ruta estava escrita: el candidat per a 2027 havia de ser qui ostentara la secretaria general. La compareixença conjunta d'este dijous, en la qual Francés beneïx Zamorano com el seu relleu, no és més que l'escenificació pública d'una capitulació inevitable.
Més enllà de les disputes internes, la gestió de Toni Francés al capdavant de l'Ajuntament d'Alcoi presenta importants llums i ombres que han erosionat la seua figura. Ha desenvolupat molts projectes però el municipi arrossega una situació financera extremadament delicada, situant-se de manera recurrent com un dels ajuntaments més endeutats de tota la Comunitat Valenciana. El segon en relació al seu pes poblacional després de Benidorm, que ha d'afrontar un deute enorme després de sentència judicial.
La paràlisi de projectes clau, la pressió fiscal per a sostindre la despesa corrent i els advertiments dels òrgans de control financer han deteriorat la percepció ciutadana de la seua gestió. Governar durant tres lustres genera un desgast natural, però quan la gestió econòmica es percep com a deficient, el relat del "canvi necessari" cala amb més facilitat en l'electorat. Francés era conscient que acudir a les urnes en 2027 amb la motxilla del deute i quinze anys de desgast a l'esquena era un blanc extremadament fàcil per a l'oposició.
El mateix alcalde ha reconegut en la seua roda de premsa la por que la dreta sume a la capital de l'Alcoià. No és una por infundada, sinó el resultat d'analitzar fredament la tendència electoral.
![Alejandro Soler durante su intervención en el congreso provincial del PSPV-PSOE de Alicante.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/9819447.jpg?p=w:320\/h:240&h=5gwM3Tek"])
En les eleccions municipals de maig de 2023, el PSPV-PSOE d'Alcoi, amb Toni Francés al capdavant, va patir un seriós correctiu. Encara que els socialistes van aconseguir retenir l'alcaldia, ho van fer perdent suports i quedant empatats a 9 regidors amb el Partit Popular. La governabilitat va quedar supeditada a un complex pacte amb Compromís, en un ple municipal fragmentat on el bloc de la dreta (PP i Vox) es va quedar a un sospir d'arrabassar-li el bastó de comandament.
Aquells resultats van evidenciar que la marca "Toni Francés" ja no sumava per si sola, sinó que començava a restar. L'anàlisi demoscòpica que maneja el partit de cara a 2027 confirmava la tendència: amb Francés com a cartell electoral, la mobilització de l'esquerra es ressentia, mentre que el vot de càstig concentrat en el bloc PP-Vox garantia el canvi de cicle polític a Alcoi.
La pilota queda ara en la teulada de Lorena Zamorano. Encara que Francés ha mostrat la seua "total il·lusió" per a donar-li suport si decidix fer el pas, Zamorano ha evitat la proclamació automàtica escudant-se en el procés de primàries que el partit ha d'obrir. No obstant això, en la pràctica, l'actual secretària general té el camí lliure per a intentar retenir el bastó de comandament socialista.