Dos "ordenances cíviques" i dos recorreguts: València prepara la seua i Alacant, pendent de la decisió del Suprem
El TSJCV va anul·lar en 2023 cinc preceptes del text alacantí per la falta d'un informe d'impacte de gènere suficient.
Més informació: València multarà amb fins a 1.500 € els insults, les burles i els comentaris i insinuacions de caràcter sexual
L'Ajuntament de València obri el debat sobre una nova Ordenança de Convivència i Civisme mentre la ciutat d'Alacant continua pendent que el Tribunal Suprem tanque la polèmica judicial que ja dura tres anys sobre la seua. Es tracta d'un avantprojecte (el valencià) acabat de presentar i d'una norma alacantina aprovada i parcialment anul·lada. Però també, es tracta de dues maneres d'abordar la convivència urbana, la vulnerabilitat social, el turisme, l'ús del carrer i el poder sancionador municipal.
L'ordenança alacantina va ser aprovada definitivament pel ple el 15 de febrer de 2022 i publicada en el BOP el 3 de març següent. Va nàixer amb una vocació més àmplia que la que va acabar dominant el debat polític: regulava des de grafits, sorolls, vandalisme i pràctiques esportives fins a l'ús de mobiliari urbà, la mendicitat coactiva o l'oferta i demanda de serveis sexuals. No obstant això, els capítols dedicats a l'acampada, la pernocta al carrer, la mendicitat i la prostitució van concentrar la crítica dels grups d'esquerra en l'oposició municipal.
EU la va batejar com a “ordenança de la vergonya”, mentre que el PSOE i altres actors la van identificar públicament com una “ordenança de mendicitat”, en considerar que desplaçava cap a la resposta sancionadora problemes vinculats amb l'exclusió residencial, la pobresa i l'explotació sexual.
La controvèrsia no es va limitar a l'àmbit municipal. El PSOE va portar el cas al Parlament Europeu mitjançant una petició contra una norma que, al seu juí, castigava persones sense llar i dones en situació de prostitució. EU directament la va impugnar davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).
La sentència del TSJCV (26 de maig de 2023), va anul·lar cinc articles. No obstant això, el tribunal no va entrar a resoldre els temes de fons, si dormir al carrer, sancionar determinades pràctiques sexuals o atribuir responsabilitat als pares de menors era, en si mateix, contrari a dret. Es va referir només a un fet procedimental: la seua aprovació no va incorporar un informe d'impacte de gènere suficient. És a dir, no tenia en compte conseqüències de gènere en casos com la prostitució, l'exclusió social, el sensellarisme o la situació de les dones.
L'Ajuntament va recórrer en cassació i el Tribunal Suprem va admetre a tràmit, el 21 de gener de 2025, tant el recurs municipal com el plantejat per la part recurrent. I a falta d'una sentència del Suprem més de tres anys després, Alacant no té una ordenança completament invalidada, però sí inoperativa.
Els menors
El primer dels articles anul·lats, el 3.2, establia que, quan la pròpia ordenança o la resta de l'ordenament ho preveieren expressament, les persones legalment a càrrec de menors podien ser considerades responsables de les infraccions comeses per estos. Era una previsió general que obria la porta a traslladar responsabilitat per conductes de menors a progenitors, tutors o guardadors, i que després es concretava en altres punts del text.
![Una mendigo pidiendo limosna, en imagen de archivo.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/9637208.jpg?p=w:320\/h:240&h=JJDCsF3M"])
L'avantprojecte valencià opta per una formulació més limitada. El seu article 29 no atribuïx a pares, mares, tutors, guardadors o representants legals una responsabilitat general per les infraccions administratives comeses per menors. Establix que les conductes seran notificades a estes persones a efectes de correcció i permet exigir-los la reposició de la situació alterada o la indemnització pels danys i perjudicis causats a l'Ajuntament. A més, l'article 36 deixa clar que la responsabilitat per la infracció recau directament en la persona autora del fet, sense perjudici de la responsabilitat per danys dels seus representants legals.
Dormir al carrer
L'article 22 bis d'Alacant era, probablement, el precepte que més simbolitzava la controvèrsia. Prohibia acampar en vies i espais públics i definia eixa conducta de manera molt extensa: incloïa la instal·lació estable de tendes, tenderets, matalafs, vehicles, autocaravanes o caravanes, excepte autorització per a llocs concrets. Preveia fins i tot una multa de fins a 750 euros. L'ordenança afegia que, si es tractava de persones en situació d'exclusió social, l'alcalde o alcaldessa podia dictar instruccions per a la seua aplicació. A més, Alacant tractava de combinar la sanció amb mesures socials.
L'avantprojecte de València també prohibix l'acampada i la pernocta, encara que utilitza una redacció més condicionada. L'article 22.4 veta acampar o pernoctar en vies i espais públics mitjançant tendes o assentaments improvisats, amb mobles, vehicles, estris o altres elements que permeten l'acomodament, “i fins i tot sense estos elements”, excepte autorització municipal o supòsits vinculats al dret de reunió. No obstant això, la tipificació com a infracció greu, recollida en l'article 32.9, exigix que l'acampada sense autorització produïsca una “pertorbació rellevant” de la convivència i afecte de manera greu, immediata i directa a la tranquil·litat, a l'exercici de drets legítims d'altres persones, al funcionament normal d'un servici públic o a l'ús de l'espai públic per tercers.
Quin ha sigut el resultat? En 2024 este diari va publicar com fonts policials consultades assenyalaven que, després de l'anul·lació de l'article 22 bis, la Policia Local no podia desallotjar automàticament persones amb matalafs, mantes o estris, excepte que poguera recórrer a d'altres ordenances, com la de neteja, i justificar riscos d'higiene o salubritat.
Prostitució
El tercer article anul·lat, el 26.1, prohibia “les pràctiques sexuals i l'oferiment, sol·licitud, negociació i acceptació directa o indirecta de serveis sexuals en la via pública” quan afectaren la convivència ciutadana. L'article 26.2 pressuposava eixa afectació quan els fets ocorregueren a menys de 200 metres de centres docents, parcs infantils, zones residencials o espais amb activitat comercial o empresarial. El règim de sancions de l'article 27 bis diferenciava entre qui oferia i qui demanava: per a la part oferent, la multa oscil·lava entre 100 i 750 euros i podia substituir-se per mesures alternatives; per a la part demandant, la infracció era greu i comportava entre 750,01 i 1.500 euros.
La regulació valenciana és més extensa i, alhora, introduïx una separació conceptual que Alacant no desenvolupava amb igual precisió. L'article 24 prohibix els actes de contingut sexual en qualsevol espai públic o via pública, fins i tot si es produïxen dins d'un vehicle; també sanciona l'exhibició obscena no constitutiva de delicte. L'article 25 s'ocupa específicament de la demanda de serveis sexuals.
![Las invisibilidad de los sintecho de Alicante: La primera noche que pasas en la calle no se olvida](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/9626676.jpg?p=w:320\/h:240&h=k5ovuKTm"])
València estén també la prohibició a la captació o intermediació realitzada per tercers i a la promoció de serveis sexuals en suports publicitaris públics o privats, així com en mitjans de transport urbà. En canvi, Alacant centrava la regulació en la via pública, associava la prohibició a una afectació de la convivència i establia un tractament sancionador singular per a la part oferent, junt amb mesures d'informació i atenció social.
L'avantprojecte valencià evita sancionar de manera expressa qui oferix serveis sexuals amb la mateixa fórmula que utilitzava Alacant. Desplaça el focus des d'una infracció formulada indistintament per a oferta i demanda cap a la penalització clara de la demanda, la intermediació, la promoció i els comportaments sexuals al carrer.
Responsabilitat d'adults en vandalisme
L'article 29.3 d'Alacant era una concreció de la responsabilitat dels adults respecte de menors. Establia que pares, mares, tutors i altres responsables legals serien responsables subsidiaris de les infraccions comeses per menors en l'àmbit dels actes vandàlics. Es tractava, per tant, d'una previsió vinculada a danys sobre mobiliari urbà, instal·lacions elèctriques, monuments, contenidors, senyalització, transport públic i altres béns protegits per l'ordenança.
A València no hi ha un equivalent directe a eixe article. L'avantprojecte manté una regulació detallada d'accions vandàliques, agressives, temeràries o negligents contra mobiliari, infraestructures i espai públic. Però no incorpora una clàusula específica de responsabilitat subsidiària de progenitors o tutors per a infraccions de menors en este capítol.
Més enllà dels cinc preceptes anul·lats a Alacant, la proposta valenciana desplega un camp d'intervenció molt més ampli. Inclou normes específiques per a grups de turistes i guies, limita les visites guiades a 25 persones —20 a Ciutat Vella—, prohibix l'ús d'altaveus i megàfons i obliga a evitar coincidències de grups que bloquegen accessos o generen soroll. També regula els comiats, festes privades i concentracions nocturnes en la via pública, així com els comportaments en les immediacions d'allotjaments turístics, edificis residencials o establiments d'oci.
València introduïx a més una regulació expressa del consum col·lectiu de menjar i beguda en espais públics quan impedix el pas, ocupa bancs, altera el descans veïnal, afecta la salubritat, causa danys o es produïx prop de béns patrimonials protegits.
L'altra gran diferència és de mètode. Alacant incorporava mesures socials per a persones sense llar, qui exercixen mendicitat o prostitució, i permetia substituir determinades multes per cursos o treballs en benefici de la comunitat. València incorpora eixe component social, però posa un èmfasi major en la prevenció i la mediació policial.
La capital alacantina va aprovar abans una norma destinada a ordenar els conflictes de convivència que es produïxen al carrer, però el seu recorregut va quedar bloquejat precisament en els articles que abordaven els problemes més visibles i polèmics: persones sense llar que pernocten en espais públics, prostitució i responsabilitat dels adults respecte de menors.
València amplia la seua ordenança per a respondre a fenòmens propis d'una ciutat sotmesa a forta pressió turística i nocturna, i tracta de reforçar-la amb referències a la proporcionalitat, tipicitat, mediació, requeriment previ i responsabilitat per danys.
